La vinya del regalat (Castellar del Vallès, Vallès Occ.): un àmbit d'ús domèstic del calcolític-bronze antic (2000-1800 aC) (original) (raw)
Related papers
Arraona n°17, revista del Museu d,Història de Sabadell, 1995
El present estudi dóna a coneixer el taller medieval de ceràmica de la Vinya d'en Sant (Castellar del Vallès), del qual només coneixem un forn i la producció que hi ha documentada. Els materials recuperats, dipositats al Museu d'Història de Sabadell, es caracteritzen pcr llur homogeneltat tècnica i morfològica, fet que ha permès elaborar una primera proposta de seriació tipològica d'aquestes produccions.
Ceràmica d'època carolíngia i comtal al Vallès
Quaderns científics i tècnics n°9. Ceràmica medieval catalana. Actes de la taula rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre de 1994, 1997
This paper (in catalan) is the study of the carolingian and medieval pottery (IX-XIII c.) found in the rural archaeological records arround the Barcelona area.
La transició bronze final-1ª edat del ferro en els Pirineus I territoris veïns, 2014
The archaeological evidence for equestrianism in Early Iron Age (Catalonia, Spain). The example of Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental). Studies of the phenomenon of horse burial and of horse equipment, for the Early Iron Age period on the Catalonia in NE Spain, have demonstrated that equestrianism was an important attribute of elites in these regions. RESUMEN Uno de los rasgos definidores de la economía de las poblaciones de Europa Occidental durante el final de la Edad del Bronce y la primera Edad del Hierro es, sin duda, la adopción generalizada del caballo doméstico como herramienta de trabajo y prestigio. Este animal supondrá un auténtico avance en el transporte ligero. La intención básica de este trabajo es la de evaluar su importancia dentro de la economía y el ritual de las poblaciones del momento en el NE peninsular, poniendo en evidencia las razones que hacen que sea más o menos visible en el registro arqueológico. El material estudiado procede del paraje arqueológico de Can Roqueta: se analizan las patologías y los datos osteometricos de diversos restos óseos, los cuales son comparados con las medidas proporcionadas por dos pequeños filetes para caballos aparecidos en dos tumbas de Can Piteu-Roqueta, datos que demuestran la utilización de los animales de este lugar en la monta, el tiro y el transporte.
XV Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. La transició Bronze Final - 1ª Edat del Ferro. Novembre de 2011., 2011
El paratge arqueologic de Can Gambús de Sabadell (Valles Occidental), amb una superfície de quasi cent hectarees excavaqes en extensió i en la seva totalitat entre els anys 2003 i 2006, consta d'un total de 623 estructures atribüibles a diferents fases historiques, des del neolític fins a l'epoca medieval, entre les quals es van identificar dos assentaments pertanyents al bronze fina l i a la primera edat del ferro. Atribu'ibles al bronze final es van documentar 20 estructures, la major part corresponents a estructures d'emmagatzematge tipus sitja, així com una gran estructu ra complexa formada per un retall subterrani tipus·fons de cabana i un canal antropic associat. Les estructures van proporcionar un abundant conjunt de material ceramic, característic d'aquest període, producte d'abocades domestiques generades per l'assentament. Així mateix, i atribu'ibles a la primera edat del ferro, es van documentar un total de 41 estructures, totes del ti pus sitja. Aquestes es localitzaven a la part alta de la carena, formant petits grups de sitges proxims entre si. A partir del registre estratigratic i deis abundants materials recuperats (ceramica, fauna, forns domestics, elements d'argila cuita, etc.), es va ter evident que les estructures d'habitació, no conservades, estarien ubicades al damunt del mateix empla9ament de les sitges i que conformarien un assentament de tipus agrícola.
XV Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. EN PRENSA., 2011
El paratge arqueològic de Can Gambús-Can Feu, de Sabadell (Vallès Occidental), amb una superfície de més de 85 hectàrees excavades en extensió i en la seva totalitat entre els anys 1987 i 2006, consta de mes d'un miler d'estructures atribuïbles a diferents fases històriques, des del neolític fins a l'època medieval. Entre aquestes, s'hi identifiquen dos moments cronològics successius ben definits, un assentament del bronze final, i tres assentaments de la primera edat del ferro. Atribuïbles al bronze final s'han documentat un conjunt d'estructures agrupades al cim de la serreta, la major part corresponents a estructures d'emmagatzematge tipus sitja, així com sis grans estructures complexes, formades per un retall subterrani tipus fons de cabana i un canal antròpic associat. Les estructures van proporcionar un abundant conjunt de material ceràmic, característic d'aquest període, producte d'abocades domèstiques generades per l'assentament. Així mateix, i atribuïbles a la primera edat del ferro es van documentar un total de 156 estructures, totes elles del tipus sitja. Aquestes es localitzaven a la part alta de la carena, formant tres petits nuclis, pròxims entre si. A partir del registre estratigràfic i dels abundants materials recuperats (ceràmica, fauna, forns domèstics, elements d'argila cuita, etc), es va fer evident que les estructures d'habitació, no conservades, estarien ubicades al damunt del mateix emplaçament de les sitges, conformant un assentament de tipus agrícola.