Sobre la formació femenina i el paper de la dona en la reforma social de Ramon Llull (original) (raw)

'No hi ha ni home ni dona'. Apunts sobre la relació entre recerca feminista, estudis bíblics i teologia

In J. Vidal (ed.): La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política, Barcino monographica orientalia 8, Universitat de Barcelona edicions, Barcelona, pp. 161-192, 2017

En aquest article proposem un repàs a algunes de les contribucions més significatives de la recerca feminista en l’àmbit dels estudis bíblics i de la teologia. Començarem amb una breu introducció sobre el perquè i el quan sorgeixen aquests noves línies de recerca. En segon lloc farem un breu repàs de les principals iniciatives internacionals (tals com la creació de revistes, organització d’esdeveniments i reunions o publicació d’obres col-lectives) que han contribuit a donar cos a aquestes línies de recerca, establint-ne les bases i visibilitzant-les dins de la comunitat acadèmica. En tercer lloc ens fixarem en el contingut d’algunes d’aquestes iniciatives i ho farem comentant les accions i les reaccions, és a dir les principals propostes teòriques llançades des dels estudis bíblics feministes i des de la teologia feminista enfront les reaccions a aquestes propostes acunyades des de la teologia sistemàtica dominant. En quart i últim lloc ens fixarem en el cas català i en la vitalitat d’aquestes línies de recerca a casa nos-tra, fet que ens permetrà cloure amb algunes reflexions finals sobre la relació entre feminisme, estudis bíblics i teologia.

L'ombra del Segle de les Llums: el feminisme il·lustrat

2019

La Il·lustració va permetre il·luminar allà on hi havia foscor donant un gran impuls a les ciències, al mateix temps que va ser la condició de possibilitat de les revolucions que han constituït les nostres societats actuals. Sembla evident que per explicar-la ens apropem a diversos autors il·lustrats com Rousseau, ja que defensaven societats fonamentades en la llibertat individual i, per tant, oposades a l’Antic Règim. No obstant això, aquests models de societat sovint abocaven a la dona al més alt menyspreu considerant-la inferior a l’home, motiu pel qual finalment no van ser considerades a les declaracions americana i francesa. Podem concloure que la llum de la Il·lustració va generar enormes ombres sobre les dones enfosquint posteriorment la seva realitat, fent inevitable que davant d’aquesta situació les filòsofes conreessin el sentiment igualitarista del feminisme i lluitessin per no quedar excloses dels drets i llibertats i de l’accés a l’educació, lluita que a dia d’avui continua. Així, si avui volem parlar del Segle de les Llums, estem obligats a parlar també de la lluita pels drets de les dones i, per tant, incloure als nostres currículums educatius a filòsofes com Wollstonecraft o Shelley, pensadores que formen part de la nostra tradició filosòfica tant com Kant o Rousseau, malgrat estar sovint a l’ombra del Segle de les Llums

Les dones santjustenques als documents Raimon Masdeu Olga Sbert

La Vall de Verç, 2020

Aquest article ha estat revisat pels autors després de la seva publicació per tal d'actualitzar dades amb nous documents consultats. LES DONES DE SANT JUST DESVERN ALS DOCUMENTS Tot i ser, aproximadament, el cinquanta per cent de la població, les dones no són el cinquanta per cent de la història escrita. Apareixen en molts documents, a vegades en papers principals, però si fem l'exercici de demanar el nom d'alguna dona santjustenca que destaqui en el llibre d'història de mossèn Tenas o en el llibre dit "del mil•lenari", probablement no en trobarem cap.

La novela de formación en la narrativa española contemporánea escrita por mujeres

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

Les dones en el personal política franquista

Molinero, C.; Riques, M. y Vilanova, F. (coods.) Sobre el franquisme i Catalunya. Barcelona: Efadós, 2015

El franquisme reforçà la tradicional separació d'esferes entre els sexes i va pretendre recloure les dones a la fon;a en el petit món de la llar, com esposa encertadament ja fa temps Carme Molinero. Per aixo, el procés d'incorporació de les dones a l'esfera política, que havia arrencat d'una manera espectacular durant la Segona República, es va veure bruscament truncat i durant decades no hi va tornar a haver dones en carrecs polítics públics. La participació política femenina es restringí a la Secció Femenina del Partit Únic, que oferia uns espais propis a les dones solteres al marge de ]'estructura politicoadministrativa general del regim. Pilar Primo de Rivera, germana del fundador de Falange i cap perpetua d'aquesta Secció Femenina, constituí a l'excepció, ja que s'erigia en la frontissa que artículava aquest espai femení propi i les institucions polítiques del regim.