La alfabetización digital (original) (raw)
Related papers
Temps d'educació, 2005
El tema de l'alfabetització digital (o electrònica) requereix unes distincions inicials que la situïn en l'interior d'un marc teòric des del qual s'analitzarà. Altrament, la imatge més immediata que evoca és l'aprenentatge de determinades tècniques, i potser alguna competència associada, en una concepció funcional de l'alfabetització, és a dir, l'adequació d'una alfabetització genèrica al context pràctic que han introduït les tecnologies informàtiques i comunicatives: aprendre a usar els ordinadors, les aplicacions generals, el processador de textos, el correu electrònic, els navegadors i un llarg etcètera difícil de delimitar. És clar que aquest enfocament és necessari, i no es posa en qüestió, però pensar-lo com a únic deixa fora les aproximacions diferents del que és l'alfabetització, i alhora redueix la revolució digital a un conjunt d'aplicacions. Potser aquest és el canvi més signifi catiu de tots, com assenyalen Lankshear i Knobel (2003): el recorregut d'un continu en què les primeres idees sobre l'alfabetització la pensaven únicament com l'adquisició d'unes capacitats cognitives, és a dir, com l'adquisició d'un codi; en el cas d'un codi de correspondència entre l'escrit i la paraula parlada, la lectura, o entre el pensament i la llengua escrita, l'escriptura. A aquesta concepció van contribuir, sens dubte, l'accés restringit que durant segles va envoltar l'escrit, i el paper interessat pels seus orígens de classe però alliberador de l'escola pública. Sens dubte, l'obra de Freire (Freire i Macedo, 1989), i la seva concepció social i política de l'alfabetització, van mostrar com darrere de la lectura, i de la lectura inicial, es podia trobar una concepció del món, i que els textos mateixos no eren tan asèptics com els exercicis de lectura suposaven. De manera paral•lela, altres autors que provenien de la lingüística van fer un camí semblant en els resultats. Bernstein (1972) i Halliday (1978) són, sens dubte, els més destacats per la seva concepció social del llenguatge, com també per la infl uència mútua en les seves teories respectives. I al seu costat, un bon nombre de lingüistes, sociòlegs, sociolingüistes i pedagogs (entre ells, Gee, 1996, i Bourdieu, 1977) que han intentat repensar el llenguatge, la parla, però també la lectura i l'escriptura, com una cosa que és intrínsecament social i que no pot ser considerada com a «només» lingüística. Un tercer factor infl uent ha estat la consideració de l'alfabetització com una qüestió de política educativa, no únicament lligada a l'educació formal: per exemple, el descobriment d'un nombre molt important d'adults analfabets, ja en la dècada dels setanta i als Estats Units, va comportar col•locar-la en el centre d'atenció. Un quart factor ha estat l'infl ux dels estudis socioculturals, en particular el treball pioner de Luria (1976) i de Scribner i Cole (1981), així com el d'Olson (1994) en relació amb l'escriptura, que es poden considerar decisius per comprendre la relació entre l'alfabetització, les capacitats cognitives i el medi social-especialment l'escola. (b) Competència, procés i pràctica A més d'un enfocament social i no solament psicològic o lingüístic, l'altre grup de canvis que s'han produït, també conceptuals, estan més centrats en la manera d'analitzar l'alfabetització, i responen a diversos eixos que s'entrecreuen.
De la ’alfabetización’ digital a la ‘práctica’ digital
Cultura Digital, Sociedad y Comunicación, 2015
Desde la introducción de los ordenadores en las escuelas hacia 1960, el desarrollo de la terminología relacionada con la tecnología, la educación y la comunicación ha sido un campo semántico muy prolífico donde, en muchos casos, se han solapado conceptos traducidos de unos idiomas a otros (en nuestro caso desde el inglés al español, de modo más o menos acertado). Ese proceso ha derivado con frecuencia en un caos terminológico que ilustran conceptos como media literacy, digital literacy, digital fluency o multiliteracies, entre muchos otros. En un contexto de cambio frenético de hábitos de consumo audiovisual impulsados por el desarrollo tecnológico, por el cambio de paradigma educativo y por la convergencia mediática, resulta fundamental alcanzar un consenso en los términos que definen esta etapa y desarrollar modelos que nos aseguren un desarrollo de los sistemas educativos adecuado a las necesidades de una sociedad digital cuyo valor de cambio es la información, y en el que los ciudadanos necesitarán de unas destrezas y competencias digitales para afrontar su futuro. Dos objetivos vertebran esta comunicación: en primer lugar, defender un modelo de alfabetización digital integrado (Beetham y Sharpe, 2010; Area y Pessoa, 2012) desde una perspectiva holística como formación indispensable para que cualquier ciudadano del siglo XXI pueda desarrollarse con éxito en una cultura digital (Belsahw, 2011); en segundo lugar, describir las competencias digitales (Ala-Mutka, 2011; Ferrari, 2013) que son necesarias para conseguir el paso siguiente a la alfabetización digital, el de la práctica digital (from literacy to fluency, Croket, Jukes y Churches, 2011).
La alfabetización digital en estudiantes universitarios
Resumen El contexto actual enfrenta a los actores a nuevas problemáticas en educación. El presente estudio de caso describe cómo estudiantes de educación superior, específicamente en comunicación y periodismo, se enfrentan a la denominada "era digital". El concepto "alfabetización digital", promovido tanto a nivel nacional como internacional, sirve de eje para conocer el acceso y uso que los universitarios que participan en este estudio tienen de las tecnologías digitales de la información y la comunicación. Abstract The current context involves new learning problems. This paper presents a study, which shows how students in higher education, specifically in communication and journalism, are facing the so-called "digital age". The term "digital literacy", promoted by national and international contexts, is the axis for know the access and the use of students, participating in this study, about digital information and communication technologies....
Los sentidos y desafíos de la alfabetización digital
Multiciencias, 2011
The overall purpose of this work is to interpret the meanings of digital literacy, taking into account that digital information and communication technologies have invaded all the social spaces in which we live. The study centers on the area of education. In the light of a critical literature review, digital literacy is approached from a hermeneutic exercise in this informaticized society; it assumes that this should be understood not only as a cluster of paradigms that people ought to accept passively, but as a cognitive support that allows for integrating competences ranging from the technical to the critical. Conclusions are that we are facing a sociocultural reality that forces us to reflect on the necessary principle role of education in the light of actions that begin to demand those who feel that understanding the function of technology is an unavoidable task in the face of the turbulence being generated in the cognitive functioning of students.
De las alfabetizaciones y competencias en la era digital. Caso de estudio
2013
Now a day there is a lot of talk about what digital skills citizens should have to communicate successfully through internet. In this regard, the literature on the subject refers to a range of disciplinary fields that analyze the different meanings and variables of the term "Literacy" (Bawden, 2002), although these approaches are more related to library and information science. To explain more in detail this scenario, some concepts and terms will be outlined that are intended to describe the competencies and skills in information management that a person must have to be considered information literate. Finally, this paper presents the results of a research to researchers at the Institute of Political Studies of the University of Antioquia (IPS), Medellin, Colombia, where some of their skills and literacies will be analyzed, related to the search and retrieval information and level of knowledge researchers need to have to function in an environment that has changed substant...
Acceso universal a la alfabetización digital
2007
El informe se divide en dos apartados. En primer lu- gar, se presentan una serie de conceptualizaciones pre- sentes en el campo académico, con la finalidad de abrir interrogantes en torno a los sentidos que asume la alfa- betización digital y a las representaciones que circulan en torno a la incorporación de las TIC. En segundo término, se analizan las políticas de in- troducción de TIC en el sistema educativo en la Argen- tina2. Estas políticas se traducen en iniciativas tendientes a dotar de equipamiento, brindar conectividad, formar y capacitar a los docentes y generar materiales educativos en formato digital para ampliar los soportes a través de los cuales se transmiten los contenidos escolares. Posteriormente, se realiza un diagnóstico sobre el estado actual de incorporación de computadoras y co- nexión a Internet en los establecimientos educativos, por constituir éste un eslabón fundamental –si bien no el único- para garantizar la difusión y el uso de TIC en la enseñanza. Por último, se desarrolla un ejercicio en el que se simula un escenario de acceso básico universal a las herramientas digitales para toda la población escolar. El camino recorrido permite finalmente volver a inte- rrogarnos acerca de los sentidos que se le asignan a la al- fabetización digital. En particular, sobre el rol del Estado, sus responsabilidades y competencias en torno a la defi- nición de prioridades y como orientador de las acciones tendientes a garantizar el aprendizaje y la utilización de los nuevos lenguajes digitales.