Les colònies industrials a Catalunya (original) (raw)
Related papers
Prat de la Riba i les colònies Industrials
L'EROL, revista cultural del Berguedà Núm. 122, Hivern 2014, p. 54-65, 2014
Enric Prat de la Riba (1870 - 1917), lawyer, politician and president of the Barcelona Provincial Council (1907-1917) and the first president of the Association of Catalonia (1914-1923) was a defender of the system of industrial colony
Les colònies industrials tèxtils a Catalunya. Una aproximació.
Per saber-ne més. Segle XIX. , 2023
La colònia industrial és un dels elements més característics del nostre patrimoni industrial, que, emmarcat en un paisatge singular, dona identitat pròpia al procés d’industrialització de Catalunya. Les colònies, petits pobles equipats amb els serveis bàsics per mantenir autònomament una població dedicada de ple a la fàbrica, neixen en zones rurals a prop del riu a partir de mitjan segle xix. La seva concentració geogràfica dona una fisonomia pròpia a les conques fluvials dels rius Llobregat i Ter i dels seus afluents més cabalosos.
1987
L'article explica com les instal·lacions de les colonies industrials van constituir un nou desenvolupament de la colonitzacio hidraulica dels rius pirinencs a Catalunya. Conte una introduccio tecnico-historica i l'analisi dels factors de la localitzacio, i considera la colonia de l'Ametlla de Merola com a exemple paradigmatic, significatiu per la seva estructura d'enginyeria i urbanistica. En aquest article hi ha tambe una aproximacio sociologica del tema.
L'inici de la fi del model català de colònies industrials: el treball de Teresa Collell
Congrés Pobles obrers i ciutats fàbrica. MnACTEC, 2018
A mitjans dels anys 60 les colònies industrials catalanes començaven el seu declivi. L'any 1968 Teresa Collell, assistent social, realitzà una recerca dirigida pel sociòleg Modest Reixach, sobre 17 colònies on, després de fer un breu inventari de la situació de cadascuna, analitzava un extens qüestionari respost per 85 dels seus veïns. L'article que segueix pren com a base aquest treball, analitza la situació dels serveis i infraestructures existents en aquells moments i la percepció que de la vida a la colònia en tenien els seus habitants, per tal de retratar el moment de l'inici de la decadència de les colònies al nostre país
La Colònia Gassol, una colònia agrícola de caire industrial
JORNADES D'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA, 2017
Durant el segle XIX van aparèixer multitud de colònies industrials per molts llocs de Catalunya, una espècie de poblacions amb tota mena de serveis (botiga, dispensari, escola i església), on vivien les famílies dels obrers i operaris d’una fàbrica determinada situada a prop. També acostumava a haver-hi la casa del propietari de la colònia i de la fàbrica a la qual estava vinculada. Aquests nuclis, separats de les poblacions preexistents en el territori, es desenvolupaven a partir d’una ordenació planificada. Però també hi ha a Catalunya un exemple d’explotació agrícola racional de finals del segle XIX, que portava vinculada una colònia residencial per als treballadors amb els serveis que li eren inherents. Es tracta de la Colònia Gassol, situada a un quilòmetre al nord del nucli de Bítem, pertanyent a Tortosa, on encara ara es pot veure l’edifici de la residència senyorial juntament amb els habitatges dels treballadors, ordenats al voltant de dos places, i un edifici d’ús social, on hi havia hagut un teatre, la botiga i la farinera del complex.
L'EROL, revista cultural del Berguedà, 2015, Núm. 125 , p. 38-43. , 2015
La colònia tèxtil de El Guixaró (Casserres, Berguedà) es va fundar a finals del s. XIX per iniciativa de la família Comellas, de Berga. El L’any 1911 la fàbrica, amb 8.000 pues de filar i 312 telers mecànics, les seccions completes de filatura i telers comptava amb les seccions d’acabats, tint, blanqueig, perxat i aprest després d’ampliar les naus industrials i també els habitatges de la colònia obrera, i de la inauguració d’un nou dipòsit d’aigua i de l’ampliació de l’església. Tot semblava apunt per fer el salt a un projecte més ambiciós, una operació que havia de transformar l’empresa familiar en una nova societat anònima: la «Cataluña Industrial». Malgrat els bons propòsits i l’ambició del projecte no s’aconseguí captar l’interès dels inversors l’emissió d’obligacions no es va col·locar gens bé. «Cataluña Industrial» es va mantenir dins el 1917 que l’enginyer i industrial manresà Joan Prat Sallés l’adquirí i la va fer funcionar fins el 1929 que passà a mans del propietari de Viladomiu Nou, Marc Viladomiu.
Monges i capellans a les colònies industrials del Bisbat de Vic
Congrés Episcopus, 2017
Resum/Abstract: L'article evidencia la rellevància del fenomen de les colònies industrials al Bisbat de Vic i la importància de les funcions que els agents de l'Església, les institucions religioses femenines i els capellans, hi realitzaven. Inicialment descriu quin tipus de relacions s'establiren entre l'Església, l'empresa i la colònia, a finals del segle XIX i primer terç dels segle XX, i posteriorment explica com aquests equilibris es van veure afectats pels canvis econòmics i socials de la dècada de 1960, que significarien l'inici de la fi del model de colònies industrials. The article shows the relevance of the phenomenon of company towns in the Vic Bishopric and the importance of the functions that the agents of the Church-the female religious institutions and the priests-performed. Firstly, it describes the type of relationships between the Church, the Company and the industrial town from the end of the 19th century to the first third of the 20th century. Then, it explains how these relations were affected by economic and social changes of the 1960s, which would mean the beginning of the end of company town model.