100 episodis clau de la Història de Catalunya (original) (raw)
Related papers
Breu historia de la Catalunya Contemporania
Catalogne. La République Libre, 2019
Contemporanean History of Catalonia from the perspective to explein the expanse of Independentist current movement. Chapter of a book analysing the situation of Catalonia to the French readers. This chapter was translated to French and this paper shows the original version
Fonaments catalans en la construcció de la historieta clàssica a l’Estat espanyol
2012
Zusammenfassung: Historisch gesehen war Barcelona stets führend in der Veröffentlichung der Comic-Klassiker in Spanien, zum Beispiel aufgrund von Referenzgrößen wie dem Verlag Bruguera, der so populäre Charaktere wie Mortadelo y Filemon oder Capitán Trueno veröffentlichte, oder dem Magazin TBO. Ausgehend davon, ist das Ziel dieser Arbeit darzustellen, welche Rolle die katalanische Hauptstadt im Prozess der Entstehung eines genuin spanischen Comic-Marktes und -verlagswesens gespielt hat, ohne dabei die aktive Präsenz anderer verlegerischer Akteure an anderen Standorten (eingegangen wird insbesondere auf den Fall Valèncias) aus dem Blick zu verlieren.
Ítaca. Revista de Filologia
any 1918 va tenir una gran importància dins la història de la llengua catalana: l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) publicava la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Es posava oficialment el fonament del model normatiu de la gramàtica de la llengua catalana. Tan sols uns anys abans, l'IEC havia publicat les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari ortogràfic (1917), obres en les quals Fabra havia tingut un paper decisiu. La codificació de la llengua es va arredonir l'any 1932 amb l'aparició del Diccionari general de la llengua catalana, signat per Pompeu Fabra i assumit com a diccionari normatiu. Al llarg del 2018 i encara del 2019, s'han dut a terme diverses iniciatives centrades en l'homenatge institucional i acadèmic a una persona i, sobretot, a una obra que han resultat indispensables per al petit país que abasta «des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó» i per a la projecció cap al futur de la seva llengua: Pompeu Fabra. Ha estat el «Any Fabra». El monogràfic de la revista Ítaca que presentem ací representa la col•laboració de la Universitat d'Alacant i, específicament, del Departament de Filologia Catalana, amb la sèrie d'activitats que han tingut lloc arreu del nostre territori amb aquest objectiu. Els tres nuclis temàtics sobre els quals giren els articles del present número són, en primer lloc, el personatge i els estudis al voltant l'obra de Pompeu Fabra; en segon lloc, la recepció de la seva obra; i, en tercer lloc, la continuïtat actual d'aquesta. La presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, enceta el número amb l'article «Pompeu Fabra: sistematicitat i pervivència» (p. 17-21). Presenta una anàlisi des de dos punts de vista: d'una banda, parteix de la idea que el Mestre tenia unes qualitats particulars que li van permetre bastir la seva obra en un període de temps relativament breu; d'una altra, sosté que els principis que fonamenten l'obra són plenament vigents en l'actualitat.