2017. Ferran el Catòlic. Rex Maioricarum. Illa Edicions, Palma. (original) (raw)
La vida de Ferran II d'Aragó i V de Castella (1452–1516) reflecteix perfectament la transició entre els temps medievals i els moderns, entre uns regnes situats a la perifèria d'Europa i un imperi plurinacional convertit aviat en la major potència mundial. La seva figura constitueix per si mateixa, més enllà del seu casament amb Isabel I de Castella, una de les més brillants de la història de la Corona d'Aragó i d'Espanya. Ara bé, Ferran va heretar una illa immersa en una depressió econòmica i social com a resultat del galopant endeutament de les institucions insulars. A més, durant el seu regnat Mallorca va tenir un paper secundari en la nova monarquia hispànica i, fins i tot, va patir una important feblesa en els òrgans de la monarquia un cop va ser exclòs del Consell d’Aragó. Aquest llibre ens acompanya a descobrir-ho i a reflexionar sobre el paper que tingué Mallorca dins tal monarquia.
Related papers
L'OFICI FERRERS (Ciutat de Mallorca, Segles XIII-XVII)
Si s'ha de creure la tradició dels propis ferrers, la seva és l'art més primerenca en organitzar-se a Ciutat de Mallorca. En el present treball sols s'intentarà una primera recollida de dades que permetin entreveure quins són els trets que han configurat l'evolució general d'aquest ofici, des de la seva erecció com a confraria, sembla que en el segle XIII, i el seu posterior pas a Col·legi, arribant fins el segle XVII. Si se ha de creer la tradición de los propios herreros, su arte es el más temprano en organizarse en Ciutat de Mallorca. En el presente trabajo sólo se intentará una primera recogida de datos que permitan vislumbrar cuáles son los rasgos que han configurado la evolución general de este oficio, desde su erección como cofradía, parece que en el siglo XIII, y el su posterior paso a Colegio, llegando hasta el siglo XVII. If the tradition of the blacksmiths themselves is to be believed, their art is the earliest to organize in Ciutat de Mallorca. In the present work, only a first collection of data will be attempted that will allow us to glimpse which are the features that have shaped the general evolution of this profession, since its erection as a brotherhood, it seems that in the 13th century, and its subsequent passage to College, reaching the 17th century.
Un notari andorrà de final del segle xv: lector de Ramon Llull
2002
The observation that the preparation of the Llibre de la terra (now MS. 12 of the Arxiu de les Set Claus of the National Historical Archive of Andorra) involved the use of various documents which form part of the Codex miscel.lani (MS. 1 of the same Archive), as well as the probable identification of Miquel Ribot, compiler of the Llibre de la terra, as the author of various annotations in the margins of the Doctrina pueril preserved in the Codex miscel.lani, permit us not only to point to the notary Ribot as a reader of this Lullian work, but also to raise the possibility that the grouping of the materials included in the Codex was brought about, at the latest, at the beginning of the 16 t h century.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.