Lleida 1716: una instantània dels barris de Sant Llorenç i Sant Andreu (original) (raw)
Related papers
1716: Un retrat de Lleida a través dels documents de l'Arxiu Municipal
Shikar, 2020
El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A través de la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida podem observar com la ciutat començava a despuntar després de la Guerra de Successió però també són ben presents al teixit urbà les seqüeles del llarg conflicte. L’estudi de la demografia, dels oficis i de diferents espais urbans sobre el mapa ens ha permès descriure la situació en què es trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
Cal Senyor Andreu: un prostíbul de Berga
L'EROL, revista cultural del Berguedà, ], 2004, Núm. 81 , p. 17-19, 2004
EI 1912 l'Ajuntament de Berga rebia una instancia dirigida a l' Alcalde i alhora president de la Junta Local de Sanitat Ramon Galard, presentada per Josepa Pujades Ferran de Sabadell que, amb el consentiment del seu marit sol·licitava permís per obrir una "Casa de Lenocinio ó pupilas" a la primera i segona planta de la casa de Cal Senyor Andreu, situada al carrer d 'Afores Pinsania, Berga. Tot i que mai fou legalitzat, el prostíbul va entrar en funcionament, provocant l'escàndol de les classes benestants de la ciutat però mantenint una nutrida clientela de miners i obrers.
Cypsela 15, 2004
In recent years, various large buildings have been discovered in Ullastret, organised around patios. Zone 14 is one of these buildings, in which three construction phases have been discovered, going from the second half of the 4th century BC to the end of the 3rd and beginning of the 2nd century BC. Important foundational rituals have been found, as well as evidence of the accumulation of farming products and prestige goods, and also metalwork activities. These buildings illustrate the existence of a powerful aristocratic class in Ullastret. Ullastret, architecture, storage and transformation of cereal products, foundational rituals, cranium, metalwork.
L’Església de Sant Llorenç de Lleida
Aquesta publicació posa a l’abast de tothom tots els elements d’aquesta joia patrimonial de la ciutat de Lleida, tant allò que fa referència a la seva espectacular arquitectura romànica i gòtica, com als tresors artístics que acull, entre els quals destaca el conjunt únic de retaules de pedra gòtics. -- Esta publicación pone al alcance de todo el mundo todos los elementos de esta joya patrimonial de la ciudad de Lleida, tanto aquello que hace referencia a su espectacular arquitectura románica y gótica, como a los tesoros artísticos que acoge, entre los cuales destaca el conjunto único de retablos de piedra góticos.
La construcció d'una sínia a Sant Boi de Llobregat (1786-1787)
L' aigua, el territori i els persones: VII Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà: Parc arqueològic de les mines prehistòriques: Gavà: 18 d'octubre de 2014: actes, 2015
El fons Barraquer de l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega la documentació produïda per les famílies Barraquer, Bosch, Casanova, Compte i Reyon, bàsicament de caràcter genealògic, econòmic i patrimonial. Permet reconstruir la història d'aquestes nissagues, que s'entrellacen per augmentar les seves propietats i riqueses, des del segle XIII fi ns a l'actualitat. El seu moment culminant fou la signatura de capítols matrimonials entre Josep Antoni Barraquer Llauder i Maria Lluïsa Casanova Compte (1813), quan es fusionà un extens patrimoni amb possessions al Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, La Selva, l'Empordà, la Garrotxa i el Ripollès.
La família a Sant Andreu de Llavaneres (1724-1800)
Sessio D Estudis Mataronins, 1999
INTRODUCCIÓ A partir de les dades aportades per les llibretes de compliment pasqual', hom pot aproximar-se a la tipologia familiar de les centúries passades. Malauradament, però, són pocs els arxius que conserven aquest tipus de documentació, i encara és més insòlit que ofereixin una seqüència cronològica més o menys llarga. En el cas de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, es conserven en òptim estat les llibretes de compliment pasqual des de, 1724 fins al segle passat, tot i que per al nostre estudi, únicament ens interessen les datades al segle divuit. Cal recordar que l'origen d'aquesta font rau en l'obligació que tenia tot cristià de combregar com a mínim una vegada a l'any, que coincidia amb la festivitat de la resurrecció de Jesucrist, el dia de Pasqua. En aquella data, el rector havia d'assenyalar tots aquells que complien amb aquest precepte. Generalment, es distribuïa la població per carrers i a continuació per llars familiars, tot i que en restaven exempts els infants, les persones de més edat i els malalts. En qualsevol cas, en la documentació sovint s'esmenta que determinada persona no compleix amb l'esmentat precepte per estar fora de la localitat^. El fet que es distingeixi cada nucli familiar afavoreix que es pugui fer un estudi sobre l'estructura domèstica, així com també sobre la composició d'aquests nuclis. Malauradament, la documentació no esmenta l'edat de cada persona, a diferència d'altres poblacions. Cal advertir que aquesta font presenta uns certs buits cronològics, especialment en la dècada dels 40, en què no es té cap dada. Generalment les cases es distribueixen per carrers, però en determinats anys manca algun d'aquests verals per oblit del rector. Això ocasiona que en els anys 1767, 1779, 1782 i 1789 s'evidenciï un cert retrocés en el nombre de llars sense que s'hagi produït una pèrdua de població. Així doncs, a partir d'aquesta font tractarem d'esbrinar quina era la tipologia familiar predominant.