El tomismo de Martín de Ateca (†1306) según Arnau de Vilanova, por Jaume MENSA I VALLS (original) (raw)
Resumen El dominico aragonés Martín de Ateca es conocido básicamente gracias a las obras de Arnau de Vilanova. Este artículo edita, traduce y analiza uno de los fragmentos más significativos (hasta ahora inédito) del arnaldiano Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca. Martín de Ateca utiliza las tesis de Tomás de Aquino y aduce su autoridad para combatir el anuncio apocalíptico de Arnau de Vilanova. El dominico aragonés parece ser el primer tomista de la Corona de Aragón ex-plícitamente calificado como tal. Palabras clave: Martín de Ateca, historia del tomismo, apocalíptica medieval, Arnau de Vilanova. AbstRAct The aragonese dominican Martin de Ateca is mostly known thanks to the works of Arnau de Vilanova. This paper edits, translates and analyzes one of the most significant fragments (hitherto unpublished) of Arnau de Vilanova's Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca. Martin de Ateca uses Aquinas' theses, appealing to his authority to refute Arnau de Vilanova's apocalyptic announcement. The aragonese dominican appears to be the first Thomist from the Crown of Aragon to have been explicitly designated as such.
Related papers
Revista Española de Filosofía Medieval, 2014
Resumen El dominico aragonés Martín de Ateca es conocido básicamente gracias a las obras de Arnau de Vilanova. Este artículo edita, traduce y analiza uno de los fragmentos más significativos (hasta ahora inédito) del arnaldiano Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca. Martín de Ateca utiliza las tesis de Tomás de Aquino y aduce su autoridad para combatir el anuncio apocalíptico de Arnau de Vilanova. El dominico aragonés parece ser el primer tomista de la Corona de Aragón explícitamente calificado como tal. Palabras clave: Martín de Ateca, historia del tomismo, apocalíptica medieval, Arnau de Vilanova.
Referències esparses a Arnau de Vilanova durant l'època moderna: materials d'estudi
Aquest treball conté trenta-una referències desconegudes a Arnau de Vilanova en obres escrites durant l'època moderna (segles xvi-xviii). Hi trobem al•lusions tant a l'arnaldisme espiritual com a l'alquímic, sovint barrejades. Tot i que la major part de les fonts siguin en llengua llatina, n'hi ha també en vernacla. Els temes, essencialment, es poden dividir en tres grups: en primer lloc, l'Arnau alquimista, gairebé sempre davora Llull; en segon lloc, l'Arnau espiritual, precursor de la Reforma; i, fi nalment, l'home que va predir la vinguda de l'Anticrist l'any 1345.
Sobre els hel.lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova"
SPhV 10, 2007, 95-107.
Juntament amb la producció literària stricto sensu, la relació entre els Països Catalans i Grècia té una vessant igualment notable dins la prosa cientí ca, i en especial la relativa a l'art de la medicina. El nervi principal d'aquesta relació el constitueix la tasca traductora, sempre en la direcció grec > llatí/àrab/hebreu/romanç. La qüestió ens ha ocupat anys enrera, quan vàrem estudiar la presència d'al . lusions de caire mèdic a la poesia d'Ausiàs March, 2 però sense abordar en cap moment la problemàtica concreta del manlleu dels hel . lenismes. De fet, March en fa servir tan sols un, euma < gr. flev gma, mentre que cal comptar com a termes perfectament anostrats d'altres com ara malenconia, testimoniat des de Llull, 3 o còlera. 4 Així les coses, no haurà pas d'estranyar que la freqüència i l'interès d'aquests préstecs grecs hagin estat remarcades pels estudiosos. 5 Voldríem remarcar tanmateix que la in uència de la medicina grega sobre la valenciana no va estar una mera qüestió de traducció. Ja al segle XII documentem la composició del famós Llibre dels 1 Aquest treball s'insereix dins les activitats del projecte de recerca Fuentes griegas de la literatura catalana medieval (HUM2005/07697). 2
EL "CORDIAL DE L'ÀNIMA" DE BERNARDÍ VALLMANYA (1495)
Tirant, 2023
Cordial de l'ànima de Bernardí Vallmanya (1495): la traducció al català del Cordiale quattuor novissimorum de Gérard de Vliederhoven The Cordial de l'ànima by Bernardí Vallmanya (1495): Translation to Catalan of the Cordiale quattuor novissimorum by Gérard de Vliederhoven Vicent Pastor i Briones (Universitat d' Alacant) Resum L'obra Cordiale quattuor novissimorum de Gérard de Vliederhoven ha tingut una prolífica trajectòria editorial ja des de la fase incunable tot arreu d'Europa, especialment en la zona occidental-no tant a la península Ibèrica. Abans d'aparéixer l'edició en castellà del saragossà Gonzalo García de Santa María en 1491, el text ja havia estat objecte de vint-i-tres edicions en diferents llengües. El text català de Bernardí Vallmanya va aparéixer el 1495, tot just després de la segona edició saragossana en castellà. Una segona edició barcelonina de principis de segle xvi-ara perduda-dona fe del ressò que aquest text va tenir al domini lingüístic català. L'objectiu central del present treball és rescatar de l'oblit aquesta traducció del Cordial de l'ànima per tal de posar-la a l'abast dels estudiosos de qualsevol camp d'investigació.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.