De la Plana de Vic a la Vall de Querol: Els Altarriba (1493-1545) (original) (raw)
Related papers
El temps d'Oliba, Abat de Ripoll i de Cuixà (1008-1046) i Bisbe de Vic (1018-1046)
Querol. Revista de cultura de la Cerdanya, núm. 24, 2019
Família i poder Oliba, a qui els monjos de Ripoll i Cuixà anomenaven "pare de la pàtria", va néixer en el si de la família comtal de Cerdanya-Besalú, segurament l'any 971, segons creu el pare Albareda, i va morir a Cuixà el 30 d'octubre del 1046. Visqué, doncs, uns setanta-cinc anys, durant els quals els comtats catalans i la seva gent van experimentar grans transformacions i convulsions que Oliba mirà de contenir, suavitzar o canalitzar. Si de tots es podria dir que vivim en transició, del temps d'Oliba s'hauria de dir més encara perquè va néixer quan el sistema carolingi estava en plena desintegració, quan els comtes, emancipats de la tutela reial, emprenien la marxa cap a la independència. I va morir quan els néts d'aquells comtes, avançant en la construcció dels seus principats i l'afirmació de la seva autoritat, topaven ja amb les resistències interiors i el desafiament de la seva noblesa, situació que culminaria amb l'establiment del principat feudal barceloní, un desenllaç al qual els homes de l'esperit, la cultura i la llei van contribuir poderosament a fer realitat.
Els Santa Oliva, castlans d'Eramprunyà (segles XI-XIII)
Anuario de Estudios Medievales, 2020
Cet article nous raconte l’histoire de la famille des Santa Oliva, de sa formation, de sa consolidation et plus tard de sa décadence. Les Santa Oliva devinrent châtelains du château d'Eramprunyà, non pas comme on le crut, en se basant sur les études faites par F. Bofarull, au XIIeme siècle, mais bien dès le XIeme siècle, quand Mir Geribert proposa au Comte de Barcelone qu'il accepte Ramon Isimbert comme châtelain d'Eramprunyà, un domaine perché tout en haut d'une montagne et duquel on embrasse une ample zone de côte, depuis la partie inférieure du Llobregat jusqu'au massif de Garraf. L'article prétend démontrer comment la famille des Santa Oliva a ses origines sous la protection de deux grandes institutions comme furent Sant Cugat et la haute noblesse de Sant Martí, alliée à la Maison des Comtes, et ce, à un moment crucial de l'histoire européenne, pendant la premiere moitié du XIeme siècle, celle-ci vécut son apogée au siècle suivant et commença son décl...
Precedents, fundació i primers anys del monestir de Vallbona (1154-1185)
Anuario de Estudios Medievales
L'organìtzació de nous centres eremítics per part de Ramon de Vallbona.-7. L'alìenació de Sòrboles a Poblel (l' d'abrìi de 1171).-8. La incorporació de Vallbona a l'Orde del Cister (1171).-9. La distrìbució dels eremites vallbonencs i la sol licitud de monges cistercenques a Tulebras (Navarra).-10. El testament de Ramon de Vallbona (8 d'abril de 1176) i les sèves conseqüencies.-11. El trasilat de l'abadessa Oria de Colobres a Vallbona.-12. La visita i el sojorn dels monarques catalans Altons i Sanca a Vallbona (febrer-març de 1178).-13. La donació d'una torre i d'unes terres al terme de la ciutat de LIeida (26 de marc de 1178) i el projecte de la fundació d'un nou monestir.-14. L'obra de l'abadessa Oria.-15. La coMaboració de Berenguera de Cervera o d'Anglesola. 1. ESTAT DE LA QÜESTIÓ Haig d'avançar, d'entrada, que qualsevol investigador que preiengui endinsar-se en el passât historic de Vallbona es trobarà amb una dificultat insuperable: la manca d'informació suficient, mes pronunciada a mesura que "Anuario de Bsiudios Medievales". 29 (1999) (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) http://estudiosmedievales.revistas.csic.es
La rectoria de Tàrbena (1279-1654)
Sarrià. Revista d'Investigació i Assaig de la Marina Baixa Núm. 17, 2021
Lany, 2021, es va commemoar el tercer centenari de l'inici de les obres de l'actual església parroquial de Tàrbena. La qual va venir a substituir la que existia, des del segle XVI, en l'actual Plaça de Santa Anna, la Placeta Vella. La qual, al seu torn, va ser precedida per altres dues, atés que la Vall de Tàrbena va comptar amb església parroquial des de la segona meitat del segle XIII.
El Bisbat i la ciutat de Vic durant el primer terç del segle XX
Congrés Episcopus, 2017
Resum L'Església no serà aliena als canvis socials, polítics, econòmics i culturals que es produiran a començaments del segle XX. La seva hegemonia s'estava posant en qüestió i caldrà actualitzar els missatges per a fer-se present en aquells sectors socials que se n'allunyen. El Bisbat de Vic, i la figura que l'encarna, el bisbe, tindran un paper principal en la direcció d'aquesta readaptació. A la diòcesi de Vic, la figura de Torras i Bages serà d'una gran importància. La seva activitat serà teòrica i intel·lectual, però també organitzativa, perquè treballarà per a construir associacions i entitats que enquadrin els laics. Els bisbes que seguiran a Torras i Bages, sense tenir ni el seu carisma ni la seva capacitat intel·lectual, continuaran el camí endegat. Abstract The Catalan Church will not be alien to the social, political, economic and cultural changes that will take place at the beginning of the 20th century. His hegemony was being discussed and the messages must be updated to become present in those social sectors that are moving away. The Vic Bishopric and the bishop, will play a leading role in the direction of this readjustment. In the diocese of Vic, the figure of Torras i Bages will be of great importance. His activity will be theoretical and intellectual, but also organizational, because he will work to build lay associations. The bishops who will follow Torras i Bages, without having their charisma or their intellectual capacity, will continue his job.
La vil·la romana de Vilauba s’emplaça en una petita vall situada al sud de l’estany de Banyoles (Girona). Les excavacions arqueològiques han permès documentar una dilatada seqüència d'ocupació que abasta d'ençà del segle I aC fins a la segona meitat del segle VII dC. Malgrat aquesta extraordinària continuïtat, la fase més tardana, datada a partir de finals del segle V, suposa un canvi radical en l’estructura i l’organització general de l’establiment. La recent excavació d’un petit nucli d’hàbitat, organitzat a partir de tres unitats domèstiques independents, permet replantejar la interpretació de les restes agrícoles pertanyents a aquest mateix període descobertes anys enrere i, també, il·lustra el pas cap a noves formes de poblament que són conseqüència del procés de transformació i desaparició de les antigues villae.