Els marcadors discursius sobre l'arrel fi. Anàlisi contrastiva català-castellà. Zeitschrift für Katalanistik 30, 2017, pàg. 123-142. (original) (raw)
Related papers
Els marcadors del discurs: caracterització general
Zeitschrift für Katalanistik, 2017
Discourse markers have not been a central issue in language studies until a very recent time; as a result, the first attempts to define and characterize this pragmatic category can only be found in the last two decades. The aim of this paper is to review and summarize the defining features of discourse markers in Catalan. To do so, we first propose a classification of these particles, based on Portolés (2007). Following Marín (2005) and Cuenca (2006, 2017), we then describe discourse markers on the grounds of cognitive grammar and its understanding of categories as open sets with fuzzy boundaries. In this way we intend to reach a prototypical representation of the class of discourse markers in Catalan which helps to better understand the ways in which they differ from other language categories and the functions they fulfill in discourse construction.
Boletín de Filología, 2022
El objetivo principal de este monográfico es el estudio en profundidad de los valores innovadores que han desarrollado algunos marcadores discursivos en variedades de español en contacto con quechua/quichua, maya yucateco o euskera, o en variedades del mapuzugun o el otomí en contacto con el español. Como defendemos en nuestro proyecto, se analizan estos usos innovadores como cambios inducidos por contacto que surgen a partir de la explotación de los recursos lingüísticos de los que dispone el hablante bilingüe en sus prácticas cotidianas y que en una fase posterior pueden expandirse al español local de los hablantes monolingües, como ocurre en el español andino, el español yucateco o el español del País Vasco.
Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic
2017
Aquest estudi s’ha dut a terme a l’Institut Superior d’Investigacio Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa per a la Constitucio i Acreditacio d’Instituts Superiors d’Investigacio Cooperativa d’Excel∙lencia, Ref. ISIC/012/042), i en el marc dels projectes de recerca seguents: “Gramatica del Catala Modern (1601–1834)” (MINECO, Ref. FFI2012-37103); “Continuacion de la Gramatica del Catalan Moderno (1601–1834)” (MINECO/FEDER, Ref. FFI2015-69694-P); “Constitucio d’un corpus textual per a una gramatica del catala modern (Gcm)” (IEC, Ref. PT 2012-S04-MARTINES; IEC1-15X); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigacio en I+D d’Excel∙lencia, Generalitat Valenciana, Ref. PROMETEOII-2014-018), financat amb fons FEDER de la UE; i el Grup d’Investigacio en Tecnologia Educativa en Historia de la Cultura, Diacronia linguistica i Traduccio (Universitat d’Alacant, Ref. GITE-09009-UA]).
Els discursos fundacionals sobre el català
Caplletra. Revista Internacional de Filologia
S’intenta traçar una perspectiva general, a partir dels principals aspectes que hi prenen part, dels discursos sobre l’origen i l’aparició de la llengua catalana que s’han proposat d’ençà que hi ha hagut treballs de reflexió històrica sobre aquesta llengua. Sense pretendre l’exhaustivitat, se citen autors i obres sols amb la intenció d’il·lustrar els diferents posicionaments.
Presentación. Marcadores discursivos en variedades de español en contacto con otras lenguas
Boletín de Filología, 2022
En este monográfico entendemos marcador discursivo como término que designa los elementos propios de la interacción comunicativa para regular cuestiones como la alternancia de turnos, la relación con el interlocutor o la orientación de inferencias en el procesamiento de la información en el ámbito del discurso. Siguiendo la propuesta de Borreguero Zuloaga (2015), consideramos que son marcadores discursivos aquellos elementos cuyas funciones están relacionadas con el control y el contacto conversacional,
Estudis Filològics i de Traducció
En aquest treball s'ha dut a terme una anàlisi comparativa de l'atenuació pragmàtica entre un corpus de converses col•loquials en espanyol i un altre en català. L'objectiu d'aquest estudi és l'observació del contrast d'ús d'aquesta estratègia pragmàtica, d'una banda, entre el castellà i el català, i, de l'altra, entre converses col•loquials prototípiques i converses col•loquials perifèriques. És per això que s'han elegit dues converses prototípiques i dues de perifèriques del corpus Val.Es.Co (Briz et al., 2002), i per al català s'ha recopilat un corpus propi (gravat i transcrit) en el qual s'han seleccionat els mateixos paràmetres situacionals que en les converses del corpus Val.Es.Co. La metodologia seguida per a l'anàlisi de l'atenuació és la proposada per Albelda et al. (2014), en la qual es tenen en compte les variables situacionals, sociolingüístiques i enunciatives, així com una llista de possibles procediments candidats a expressar les formes d'atenuació.