Marina Subirats (2012), Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XX (original) (raw)
Related papers
Barcelona de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXIII
Barcelona, de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI, 2012
Aquest llibre és fruit d'un conjunt de recerques dutes a terme des del 1984 fins al 2006, amb el nom d'Enquesta Metropolitana de Barcelona. Amb els resultats de les diverses enquestes vaig analitzar la situació i evolució de la societat barcelonina en el seu conjunt, a partir d'un cert nombre de paràmetres, i especialment la situació i evolució de les diverses classes socials durant aquests anys que van representar un moment d'expansió i millora de la societat catalana. A partir del 2006, quan finalitza la informació, canvia la conjuntura, especialment amb la crisi iniciada l'any 2008, i per tant considero que aquest llibre permet una visió de conjunt d'un periode de final d'etapa.
Barcelona de la necesidad a la libertad. Las clases sociales en los albores del siglo XXI
Barcelona: de la necesidad a la libertad. Las clases sociales en los albores del siglo XXI, 2012
Este libro es el resultado de muchos años de trabajo empírico a través de la Encuesta Metropolitana de Barcelona. La primera parte traza un recorrido de los cambios sociales ocurridos en Barcelona entre 1985 y 2006, años de gran intensidad evolutiva. La segunda parte presenta un análisis de las clases sociales de la ciudad, realizado a partir del análisis de correspondencias de las respuestas obtenidas en diversos años por la Encuesta Metropolitana.
Aquest volum recull la major part de les intervencions que van tenir lloc en el si del II Simposi Internacional Màrius Torres, organitzat per la Càtedra Màrius Torres, que va constituir l’aportació acadèmica de més gruix als actes de celebració del 75è aniversari de la seva mort, l’any 2017. El volum aplega treballs científics sobre determinades qüestions del context literari del poeta i, també, sobre temes que donen prou compte de la seva polièdrica figura: la poesia de la primera meitat del segle XX, aspectes concrets de la seva obra des de diverses metodologies, com les de la crítica literària i de la didàctica, el paper de la música en MT des de diferents perspectives, les relectures de MT en poetes i artistes de la segona meitat del segle XX, com també les traduccions de l’obra de MT a altres llengües.
La Jamància (1843). L'alternativa revolucionària del progressisme barceloní
Cercles. Revista d'Història Cultural, 2020
El present article és una aproximació a la naturalesa políticament revolucionària de la Jamància, l’aixecament progressista radical que tingué lloc a Barcelona entre el setembre i el novembre de 1843 i que clou la Revo-lució Liberal. El progressisme barceloní capitanejà un projecte radical ba-sat un insurreccionalisme diferenciat del progressisme institucional, al qual desafià durant els mesos que durà la revolta. Per fer-ho, l’article presenta dos elements fonamentals que mostren la naturalesa revolucionària de la revolta i que conformaven la identitat del progressisme radical barceloní: la repressió d’aquest per les autoritats militars i la ruptura política encarna-da per la noció de junta central.
La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política
Barcelona quaderns d'història, 2004
Entre 1808 i 1868 es produí a Barcelona i arreu del país un complex procés que portà d'un sistema polític absolutista a un altre de liberal, com a culminació d'un procés més llarg que havia iniciat la transformació d'una economia senyorial a una economia capitalista -i industrial en el cas de la ciutat-, i d'una societat estamental a una societat de classes. Aquest procés comportava una revolució a termini mitjà, la revolució burgesa (domini de les relacions socials capitalistes a nivell econòmic i de la burgesia a nivell social), i una revolució a curt termini, la revolució liberal (implantació d'un sistema polític liberal), en la qual centrarem aquesta ponència. Seguint Josep Fontana, entenem per revolució liberal el procés que comportà la pèrdua del privilegi aristocràtic, la modificació de les regles de propietat i la participació dels burgesos en la política mitjançant la ciutadania censatària. 1 Aquest procés generà adhesions i oposicions que anaren conformant l'entramat polític d'aquests anys, mitjançant la formació de diferents corrents polítics: absolutistes ultres, absolutistes moderats, carlistes, liberals moderats, liberals progressistes, liberals radicals, demòcrates i republicans; de manera que Ramon Arnabat 2. Sobre aquestes qüestions, vegeu Ramon ARNABAT, «Élites i control de les institucions polítiques locals durant el procés de la revolució liberal a Catalunya», dins Conxita MIR i Enric VI-CEDO (ed.), Control social i quotidianitat, Lleida, IEI, pàg. 281-325; Josep M. PONS, «Estado y 14 Ramon Arnabat
Segregació residencial, gentrificació urbana i dret a la ciutat. Una lectura des de Barcelona
Papers. Regió Metropolitana de Barcelona , 2018
L’article aborda l’estudi de la gentrificació a la regió metropolitana de Barcelona, tot partint de la noció que aquesta forma part d’un fenomen d’abast més ampli: la segregació urbana. Així, el treball s’inicia amb una definició de carácter general del tema estudiat, per pasar tot seguit a exposar quins són els trets principals de la segregació residencial a l’àmbit metropolità barceloní. A continuación, s’analitzen diversos aspectes específics que condicionen l’evolució de les dinàmiques de gentrificació: el règim de tinença, l’evolució demográfica, la internacionalització de la ciutat, les polítiques publiques i l’organització de la ciutadania. L’article es clou amb l’enunciat de 28 propostes per a fer front a la segregació, la gentrificació i els seus efectes.
Espais de Trànsit Una lectura de la societat contemporània, des del Metro de Barcelona
2013
En l?actualitat un dels espais urbans mes utilitzats de la ciutat de Barcelona es el Metro. Les dades de 2011 aixi ho mostren. Diariament mes d?un milio de persones usen aquest mitja de transport. Aquest dada posa de manifest l?elevada mobilitat ciutadana i, alhora, evidencia la importancia dels transits, les trajectories, els moviments... en la nostra quotidianitat. Partint d?aquesta consideracio, i prenent com a posicionament el construccionisme social, hem realitzat una investigacio urbana des d?un posicionament critic. Des d?allo que hem definit com a metodologia mobil hem realitzat una etnografia urbana en el Metro de la ciutat usant l?observacio participant i la deriva com a tecniques d?investigacio. En consonancia amb el plantejament teoric i la metodologia emprada hem realitzat un analisi critic del discurs del diari de camp amb la intencio de posar de manifest els processos socials implicats en la construccio social d?aquest espai urba. Aixi doncs, l?objectiu del proces de ...