IXè Congrés de la U.I.S.P.P. Niça 1976 (original) (raw)
Related papers
Evolució històrica de l'agrupament (1976-1981)
Miscel Lania D Estudis Santjustencs, 1996
En aquell moment el cap d'Agrupament era Josep Sànchez Bosch, el consiliari Ramon Grané (el rector de la parròquia), la secretària d'Agrupament Carme Aicart i el tresorer Salvador Barrera Fabrer. Recordem que el rector Ramon Grané assistia als consells d'Agrupament aportant les seves opinions i ajuda, la qual cosa ens facilitava la tasca. A continuació anirem descrivint i explicant les activitats i vivències que es van anar succeint durant aquest període. Segur que ens haurem deixat dades, noms, fets i anècdotes encara que hem intentat consultar el màxim de gent possible. Esperem que els nostres companys d'aleshores ho entendran, ja que ha quedat molt poca cosa escrita. Activitats de l'Agrupament El dissabte dia 2 d'octubre a les 5 de la tarda va començar el curs. La inauguració oficial es féu el diumenge dia 17 amb la corresponent presentació dels nous caps i passos d'unitats. Es va fer un esmorzar en comunitat i tot de jocs, amb la participació de tothom. Per finalitzar aquest curs es va celebrar un festival per als pares amb la participació de totes les unitats. Es van fer una sèrie d'obres de teatre i actuacions musicals a la pista del carrer Bonavista. Els Ràngers-Noies Guies escenificaren l'obra de teatre Els tres mosqueters amb escenes de lluita d'esgrima i algun efecte especial, molt aconseguit. Va ser un èxit total! EVOLUCIÓ HISTURICA RH L'AGRUPAMENT (I976-I9(ín Ft'slivül (le final del curs 1976-1977 als c<ius de l'AgrupümeiU.
Índex Dels Volums 1 (1976)-10 (1985)
Revista Catalana De Teologia, 1985
«Ministerium ecclesiasticum divinitus institutum.» Reflexió teologica entorn del n.O 28 de la ~Lurnen gentium,,. .. .. .. .. Angeologia i demonologia en 1s-LXX. . .
Palma de Mallorca : l'IXè. col·loqui de l'AILLC
Llengua & Literatura, 2001
Balears (UIB) i amb la participació de les autoritats. Tot seguit, el professor J. N. Hillgarth va pronunciar la conferència inaugural, en la qual va descriure Els començaments del lul. lisme a Mallorca. A continuació, els assistents van traslladar-se al campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB), on van tenir lloc la resta de les sessions científiques, desenvolupades en dos i-normalment-tres sessions simultànies. El bloc lul. lià va comptar, a més, amb les ponències de Lola Badia, que analitza els conceptes de Ciència i literatura a l'obra vulgar de Ramon Llull, i d'Anthony Bonner, Ramon Llull: autor, autoritat i il. luminat, on exposa la seva estratègia per presentar-se no només com a autor sinó com a autoritat alternativa. I les següents comunicacions: J. E. Rubio remarca Una incursió lul. liana en l'«Ars memoriae» clàssica al «Llibre de contemplació en Déu»; P. Rosselló Bover estudia L'aportació de Rafel Ginard i Bauçà al lul. lisme; E. Pistolesi, Els rerefons de l'affatus lul. lià, sobre la seva teoria del llenguatge; M. Garcia i M. Pitarch analitzen el gènere de la «literatura de consciència» a De R. L. a Joan Fuster a través de la literatura confessional i de l'examen de consciència; M. Piera s'ocupa de Llull i el concepte de croada evangelitzadora al «Tirant lo Blanc» de Martorell; H. Hina estudia La construcció d'una tradició cultural: Ramon Llull i la Renaixença; R. Alemany i J. L. Martos determinen la presència de Llull en el «Tirant lo Blanc»: entre la reescriptura i la subversió; V. Martines tracta Del «Girart de Rosselló» a
DIARIO OFICIAL 34495 Lunes de febrero de 1976 DECRETO NUMERO 088 DE 1976 (enero 22) por el cual se reestructura el sistema educativo y se reorganiza el Ministerio de Educación Nacional.
El presente libro debiera ser leído casi como si se tratase de ciencia-ficción. Su objetivo es apelar a la imaginación. Pero esta vez es ciencia. «Más extraño que la ficción» podrá ser o no una frase gastada; sirve, no obstante, para expresar exactamente cómo me siento respecto a la verdad. Somos máquinas de supervivencia, vehículos autómatas programados a ciegas con el fin de preservar las egoístas moléculas conocidas con el nombre de genes. Ésta es una realidad que aún me llena de asombro. A pesar de que lo sé desde hace años, me parece que nunca me podré acostumbrar totalmente a la idea. Una de mis esperanzas es lograr cierto éxito en provocar el mismo asombro en los demás.