La història de Catalunya a Talteüll (original) (raw)

Breu historia de la Catalunya Contemporania

Catalogne. La République Libre, 2019

Contemporanean History of Catalonia from the perspective to explein the expanse of Independentist current movement. Chapter of a book analysing the situation of Catalonia to the French readers. This chapter was translated to French and this paper shows the original version

Proposta etimològica del segment -ull del topònim Talteüll

Llengua, dialecte i frontera al nord del país, 2022

En el marc d’una tesi doctoral1 que treballa amb un mètode diferent als tradicionals per esbrinar l’etimologia dels topònims i obtenir coneixements de la llengua amb la qual van ser creats, es presenta un dels primers resultats. Aquest s’ha obtingut a partir de les mostres d’un corpus format pels noms dels pobles del Pallars Sobirà, però el resultat és extrapolable al topònim objecte d’estudi: Talteüll, tant del Rosselló com de la Segarra, i, també, a Taüll de l’Alta Ribagorça.

Esyllt T. Lawrence: una gal·lesa a Catalunya

Esyllt Thomas Lawrence (1917-1995) se’ns presenta, d’entrada, amb una trajectòria força singular: una dona que naix a Gal·les, s’educa universitàriament a Anglaterra, viu casada amb un diplomàtic a EUA en plena Segona Guerra Mundial, recomença una nova vida a Mèxic enlluernada per un soldat republicà exiliat català, i acaba vivint sota una dictadura en una altra nació sense estat com Gal·les i amb una nova llengua: el català. Finalment retorna al seu país nadiu —amb estades periòdiques a Catalunya— on s’implica en la política nacionalista i la llengua i cultures gal·leses fins els darrers dies.

La transformació carolíngia de la Catalunya altmedieval

Aquest article presenta una reflexió sobre com es pot mesurar la intensitat i la qualitat de la transformació carolíngia del territori ibèric corresponent a la franja fronterera perifèrica sud-occidental de l’imperi carolingi, durant i després de la seva existència, des del segle IX a l’XI. La perspectiva d’enfoc en una regió fronterera, amb els conseqüents reptes particulars ‒pel fet d’haver estat sempre una terra mitjancera, quant a la transferència de coneixement i quant a la construcció d’identitats, entre els centres polítics, religiosos i culturals de l’imperi franc, els regnes ibèrics cristians del nord i els dominis mediterranis musulmans del sud‒, pot ajudar-nos a esmolar les eines per a descriure la cultura carolíngia, tant en els centres com en les perifèries europees. Mitjançant l’ús de categories establertes quant a la qualificació d’habilitats i coneixements culturals, aquest article discuteix dos fenòmens centrals de la cultura carolíngia: 1) el desenvolupament i l’ús de l’específica minúscula carolina i 2) la introducció i la transformació dels textos carolingis relatius a la vida religiosa en la incipient societat transcultural de la Catalunya altmedieval. D’aquesta manera, aquest article subratlla el fet que ens cal reconsiderar el qualificatiu ‹carolingi› des d’una doble perspectiva: des del punt de vista extern franco-francès i des del punt de vista intern ibèrico-visigòtico-català.

HISTÒRIA I ENSENYAMENT DE LA CIÈNCIA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA DE CATALUNYA

History and teaching of science at the Catalonian Medical History Museum Summary: This article is intended to offer a bridge regarding the existing gaps between several kind of professionals -teachers, historians and curatorsinterested in the values of antique scientific instruments. By taking antique scientific instruments as a cornerstone and giving a key role to their historical context of production, the Catalonian Medical History Museum is now developing a research project, that will be fulfilled soon at the new building, centred on providing useful materials and elements to secondary school teachers in order to understand scientific concepts and to foster health education.