Sobre el sermó per a la festa de sant Galdric, atribuït al bisbe Oliba, i els altres textos transmesos pel fragment de còdex XIII-6 de l'Arxiu Episcopal de Vic de mitjan segle XI (original) (raw)
Related papers
La investigació desenvolupada al voltant de la Festa o Misteri d'Elx, obra d'arrels medievals que de manera única i excepcional s'ha mantingut viva a fins l'actualitat, ha exhumat en els últims trenta anys una gran quantitat de dades i documents que ens permeten, entre altres coses, conéixer la seua evolució històrica amb molt de detall. 1
New critical edition of Sermo in festiuitate sancti Ermengaudi, probably preached in 1044 in La Seu d’Urgell. Grammarian Borrell Guibert is supposed to be the author. The article identifies a new manuscript that parcially transmits the sermon. Moreover there are some considerations about formal coincidences with Sermo in festiuitate sancti Narcisi attribui-ted to bishop Oliba, which make us think that in this composition there is no intervention of Guibert, father and teacher of Borrell, which was a grammarian too.
La Festa o Misteri d'Elx, celebració d'origen medieval que els il·licitans dediquen a la Mare de Déu en la festivitat de la seua Assumpció al cel, ha comptat des del seu origen amb una gran vinculació popular. Les seues especials i espectaculars característiques han atret sempre nombrosos visitants de poblacions veïnes -especialment dels antics Regnes de Múrcia i València-, que venien a Elx a viure i veure la festivitat i que, en definitiva, eren una bona font d'ingressos per als il·licitans. Ja els primers documents conservats sobre la representació, en el segle XVI, ens parlen d'actuacions dutes a terme a la ciutat per a facilitar l'estada d'aquests visitants i del desenvolupament el més grandiós possible d'unes festes cares i complexes, ja que es caracteritzaven per la participació de molta gent.
Aportacions a l'estudi de l'aljama de jueus de Vic al segle XIII
Ausa, 2003
Aquest article aporta noves dades sobre la comunitat jueva de Vic al segle XIII: el primer jueu de Vic (Bonisaac, 1240), una major presència de jueus forans i la notícia més antiga de la sinagoga (1 de desembre de 1265). Els primers volums del Libri Judeorum de l'ABEV aporten 41 anotacions marginals que corresponen als noms dels deutors cristians (en català, però escrits en caràcters hebreus) del prestador jueu Eretó o del seu fill.
Afers, 2017
L'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada l'any 819, és un dels documents més controvertits i coneguts de la història catalana medieval. La seva antiguitat, així com el nombre de parròquies que recull, fan d'aquest document una font bàsica per a molts estudis històrics i d'altres disciplines. Amb tot, l'acta presenta un conjunt de contradiccions internes que han obligat a considerar-lo un document factici, elaborat en un moment posterior a la datació textual que presenta. En les darreres dècades, els estudis al voltant del document s'han centrat a intentar datar el moment real de la seva redacció. En el present estudi, a través de l'anàlisi de l'acta de consagració i del context històric del territori, s'ha mirat d'acotar aquesta cronologia real d'elaboració i explicar els motius que haurien portat un bisbe urgellenc de principis del segle XI a fabricar el document.
Misteri d'Elx per a intentar localitzar el rescripte del Papa Urbà VIII (1632) respecte a la celebració de la Festa d'Elx, 1 ens va permetre aproximar-nos a documentació de diferents tipus originada per la diòcesi d'Oriola en diverses èpoques i dipositada en aquest mateix arxiu. Atesa la complexitat d'aquest arxiu, només va ser possible fer una ullada ben parcial. Però ens ha semblat d'interés oferir ara una edició d'un conjunt de cartes i súpliques enviades a la Santa Seu per Juan Elías Gómez de Terán al llarg de la seua prelatura com a bisbe d'Oriola . Aquestes cartes, conservades en la secció Segreteria di Stato -Vescovi e Prelati, ofereixen nova llum sobre temes i problemes -alguns bastant polèmics-esdevinguts en la diòcesi en el temps de Gómez de Terán i que ja havien estat apuntats pels biògrafs d'aquest destacat prelat. 2 Per la nostra banda, ens limitem a editar una selecció d'aquestes cartes -que transcrivim en un apèndix final-amb uns mínims comentaris introductoris, i deixem per als historiadors de la nostra diòcesi un estudi més profund dels documents.
El canonge Recared i els seus escrits en el context cultural de la catedral de Vic al segle X
Ausa, vol. 29, núm. 186 (2020), 2021
El canonge Recared, home de confiança del bisbe Guadamir de Vic, actuà com a secretari seu. Va ser l’autor de la còpia i de la redacció final del decret de la reforma de la canònica de la catedral de Vic de 957 i d’altres textos anònims. L’anàlisi paleogràfica, lingüística i literària il·lustra les seves capacitats i el nivell cultural. A partir de l’exemple d’altres canonges determinem el divers grau d’evolució cultural dels canonges vigatans al llarg del primer segle de la seu restaurada i les seves eventuals causes. A final del segle X s’inicia ja el relatiu esplendor del temps d’Oliba, amb l’ajut de col·laboradors com el gramàtic Guibert, i el canonge Ermemir Quintilà