Un valencianisme nou: Amadeu Mezquida (2015) (original) (raw)
Related papers
(2007) Faustino Menéndez Pidal de Navascués, investigador de la heráldica navarra
Príncipe de Viana, 2007
Constituye una fortuna para la historiografía de Navarra y para el conocimiento de sus emblemas heráldicos el que Faustino Menéndez Pidal de Navascués, investi-gador de talla internacional, dedicara buena parte de sus trabajos a analizar los aspectos más relevantes de la heráldica del Viejo Reino, como intentaré sintetizar en las páginas que siguen.
Identitat mequinensana: la “creació’’ de Jesús Moncada
Beoiberística : Revista de Estudios Ibéricos, Latinoamericanos y Comparativos
A través d'una visió panoràmica de tota l'obra literària de Jesús Moncada, s'expliquen les claus de la creació del que la crítica batejà com a «mite de Mequinensa»; desmuntant, precisament, algunes de les idees prefixades que hi ha sobre aquest mite i valorant quins aspectes conformen el particular locus amoenus que és la Mequinensa literaturitzada que ell va crear: la descripció d'un paisatge concret i la volguda singularitat dels seus personatges, passada sempre pel filtre de la ironia.
Amadeu Soberanas, Filòleg, Bibliògraf I Editor
2015
Martí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de Casacuberta equivalia a fer un curs d'edició de textos. Aquesta circumstància no va canviar pas gaire quan, l'any 1986, després de la mort del seu fundador, Ama-deu-J. Soberanas i Lleó va assumir la direcció literària de l'editorial. La necessitat d'exigència i de rigor en el procés d'acceptació i de revisió dels originals-molt abans que es generalitzessin, fins a la perversió, aquestes dinàmiques-era un aspecte plenament assumit en els títols publicats per Barcino, que Soberanas va continuar amb tota naturalitat. Per bé que va passar bona part de la vida a Barcelona, on va desenvolupar el gruix de la seva activitat, mai no va renunciar a les seves arrels tarragonines. En l'àmbit de la investigació, que és el que ens correspon tractar, les qüestions rela-cionades amb el Camp de Tarragona hi tenen una presència ben palpable. A cau-sa de la Guerra, no va néixer a la capital, sinó al Ca...
(2022) Pioneres. Dones i valencianisme (1900-1939)
2022
Aquest llibre se centra en l'estudi d'aquelles dones que van ser actives durant el primer terç del segle passat i que, d’alguna manera, van viure al voltant de la Declaració Valencianista de 1918. Per tal de situar la praxi i els discursos d’aquestes «primeres» valencianistes s'ha revisat nombrosa documentació d'arxiu i premsa història, a més de recollir els testimonis de persones que les van tractar en vida. Les activistes valencianistes que es tracten són: Manuela Agnés Rausell Soriano, Josefina Piera Rosario, Vicenta Matalí Bayona, Milagros Espí Soler, Empar Navarro Giner, Pilar Monzó Pons, Rosari Soto, Elisa Garcia Villalba i Teresa d'Aitana. DOWNLOAD: https://fundacionexe.org/publicacions/dones-i-valencianisme-pioneres-1900-1939/
Un mestre del valencianisme: Vicent Soler
Editorial Àrbena, València, 2018
Descripció fonamentada, argumentada i estructurada dels principis del valencianisme. El llibre es centra en el benestar de la societat valenciana i en el centralisme espanyol. També tracta els símbols i el grau d'autocrítica en el valencianisme. Busca evitar les actituds sectàries i augmentar la cohesió de la societat valenciana. Proposa que el valencianisme i el valencià haurien d'anar units a un projecte social que siga positiu i atractiu per al conjunt del poble valencià, i que millore la vida dels treballadors.
Un nuevo Tróquido del Aptiense de Cervera del Maestre
Miscel·lània en homenatge a José Eixarch Frasno. 2006, 2006
"En nuestro estudio sobre las faunas cretácicas del Maestrazgo hemos hallado una forma que tras diligente estudio creemos que es una especie nueva para la Ciencia. Aquí se describe y anticipando datos tenemos mucho gusto en darle el nombre específico de nuestro buen amigo D. José Eixarch en su nonagésimo primer aniversario. Aunque D. José Eixarch no séa un científico creemos que como buen humanista sabrá valorar nuestra cariñosa aportación. Su nombre quedará siempre ligado a una especie que vivió hace 120 millones de años en una tierra (entonces mar somero) cuyos hombres ha estudiado D. José. Así pues, se describe al modo habitual esta nueva especie. "
Estudis Romànics, 45, p. 292-296, 2023
quem d'ou prouba? Pa rès!-Si! Si! Li diou la sèoue amiga, Tènas rahoú, proubem: an a jo ja ma triga; abouy matey nous cal proubá... (p. 252). Sobre els comentaris de Saisset, gairebé exhaustius, només voldríem puntualitzar dos detalls. L'adjectiu femení granda "grande" s'hauria d'interpretar com a occitanisme més que no pas francesisme (p. 248 i 250). El substantiu sauma 'burra' "saouma" (p. 252-254) també ha de ser un occitanisme, cf. aLPo: mapes 272 i 32. Finalment, hem de confessar que unes esmenes com aquestes no han d'amagar la nostra inhabilitat per fer un examen exhaustiu d'una obra docta de 431 pàgines i, sobretot, no pretenen treure-li cap valor. Amb la seva selecció única de textos comentats amb erudició, Scripta rossellonesa serà definitivament una nova referència per al coneixement del dialecte septentrional. Jean-Paul esCudero massip, Francesc (ed.