Les festes de la Coronació de la Verge de la Misericòrdia de Canet al 1907 i el seu impacte artístic (original) (raw)
Related papers
Descobreix Art en Valor, 2018
L’edificació a Benissa el 1612 de l’ermita de Santa Anna fou una de les darreres iniciatives —juntament amb la del convent franciscà (1612-1624)— que culminava el progrés social i urbà que des de mitjan segle XVI experimentava la vila de Benissa. Obres les quals, vindrien a completar les aspiracions ideològiques i espirituals de la vila en el punt més àlgid del creixement econòmic i demogràfic que va tindre lloc d’ençà. Una progressió econòmica que va tenir el seu reflex material en el desenvolupament de tot un seguit extraordinari d'obres d’extensió, renovació i transformació urbana. Així s’engegà tota una embranzida edificadora de muralles, torres, carrers, habitatges, edificis religiosos i civils sense precedents, fins i tot, des dels mateixos temps de la fundació i consolidació de la vila medieval tres-cents anys enrere. Tot això en uns temps d’una profunda renovació cultural i d’efervescència religiosa sorgida al caliu de l’eclosió espiritual i rearmament doctrinal que per a l’ortodòxia catòlica va suposar, uns anys abans, el Concili de Trento. En aquest context el present treball tracta de l’obra de Fra Nicolau Borràs a Benissa quan a les darreries del segle XVI, després de la mort del seu mestre Joan de Joanes en 1579, s’havia convertit en un dels millors pintors del Regne de València.
Comerç i puntes de coixí en el Canet del segle XVIII
Sot de l'Aubó, El, 2004
Al 1778, la promulgació de les Cddules de Carles III va donar llum verda al cornerq catala amb Amdrica. La confluencia a Canet d'unes de les millors drassanes de Catalunya, el miler d'homes dedicats al mar i la fisonomia organica d'un poble dotat de bones vinyes i tradició puntaire, va fer que els comerciants canetencs s'especialitzessin en I'exportacio vinícola, aiguardent i puntes de coixi.
Arraona n°17, revista del Museu d,Història de Sabadell, 1995
El present estudi dóna a coneixer el taller medieval de ceràmica de la Vinya d'en Sant (Castellar del Vallès), del qual només coneixem un forn i la producció que hi ha documentada. Els materials recuperats, dipositats al Museu d'Història de Sabadell, es caracteritzen pcr llur homogeneltat tècnica i morfològica, fet que ha permès elaborar una primera proposta de seriació tipològica d'aquestes produccions.
Antoni Canet, un artista itinerant a la catedral de Barcelona
d'Art, 19, p. 65-83, 1993
El gran pas endavant en el coneixement d'Antoni Canet, una de les figures cabdals de la renovació artística catalana entorn del 1400, el donava I'historiador A. Duran i Sanpere en descobrir el document que el convertia en I'autor del sepulcre del bisbe Ramon d'Escales, conservat a la catedral de Barcelona. La importancia d'aquest monument funerari, tant pel que feia a les seves qualitats intrínseques d'execució corn pel que significava d'adaptació a les noves modes del gotic internacional, obligaria a revisar la trajectoria professional del seu artífex, fins aleshores quasi un desconegut. Gracies a la investigació del mateix A. Duran i Sanpere i d'altres historiadors corn J.M. Madurell i Marimon, o, més recentment, de P. Freixas, ha estat possible, durant els darrers anys, d'emprendre la tasca de valoració d'aquest arquitecte i escultor, tot i que encara resten per resoldre alguns aspectes de la seva vida familiar i de la seva activitat professional.
Pintar fa mil anys. El colors i l’ofici del pintor romànic, ed. M. Castiñeiras, J. Verdaguer, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2014.
Historically, the wall paintings which adorn the south transept apse of Santa Maria at Terrassa have been attributed to the Master of Espinelves, a painter associated with the Vic workshop so called from the altar frontal of Espinelves (c.1187) now in the Episcopal Museum of Vic. The Magistri Cataloniae project offered an opportunity to examine this attribute by subjecting the wall paintings to analysis using the most advanced methods of infrared spectography. The results of the study of the material components have already demonstrated that the painter deployed techniques used in Catalan altar frontals, specifically the use of tinfoil (Petula stagni) in haloes and some garments. On the other hand, the iconography of the paintings, which illustrates faithfully the murder of the archbishop of Canterbury, and the "tituli", indicate that the agent involved in the design had a close knowledge of Becket's murder and its earley representations. In this regard, the presence of an Anglo-Norman canon at the Augustinian house of Terrassa called "Harveus" (Harvey), a common name in England during the 11th and 12 th centuries, is significant, and it is likely that he was the driving force behind the paintings. It is probable that he arrived at Terrassa via the motherhouse of St.Ruf, which was in contact with the Anglo-Norman world through Nicholas Breakspeare (Pope Adrian IV), a member of the community there who had risen to the position of prior and then abbot. It should be noted that canon Harvey signed documents at the community of Terrassa at two different stages: first, between 1175 and 1184, and later on between 1185 and 1187. Consequently, we should date the paintings to the 1180s.
Matèria, 2016
En aquest article s’analitza tipològicament un dels retaules barrocs més ornamentats de la catedral de Barcelona: l’altar de la Glorificació de la Verge. A partir d’aquest singular exemple, de gran exuberància decorativa, es busquen vincles amb alguns tractats d’art del sis-cents i el set-cents, com ara el "Tratado de la pintura sabia", de Juan Andrés Ricci, i l’obra "Perspectiva pictorum et architectorum", d’Andrea Pozzo. El text pretén ajudar a enriquir el ventall de les fonts que els nostres artistes i obradors van poder utilitzar per tirar endavant les més diverses comandes artístiques.