autogestió, descentralització i mercat- primers passos del model econòmic iugoslau als anys 50. .pdf (original) (raw)
Related papers
Autogestio, Descentralització i Mercat: primers passos del model econòmic iugoslau als anys 50.
. Aquest treball aborda de manera general les característiques conceptuals més rellevants del procés de modernització socialista de la dècada de 1950 a Iugoslàvia. Es posa de manifest el marc institucional i constitucional, els canvis en la organització social i els mecanismes de mercat inclosos al llarg del període. Essent un perfil diferent del clàssic model econòmic socialista, les reformes de 1960 s'utilitzaran com font d'anàlisi de les conseqüències de la evolució econòmica seguida. Més enllà de descriure la introducció del sistema d'autogestió i planificació econòmica, s'ha focalitzat, també, en tractar els debats teòrics i les aportacions econòmiques dels autors més representatius de l'economia iugoslava.
2014
El presente trabajo tiene como objetivo central analizar el funcionamiento y las estrategias territoriales de las empresas automotrices en argentina. Entendemos que en las ciudades de los paises dependientes surgen dos circuitos economicos que son responsables no solo del proceso economico, sino tambien del proceso de organizacion espacial, circuitos denominados superior e inferior de la economia. Cuando se localizan las empresas modifican el contenido y la funcion de los lugares; y a pesar de que se implanta una sola parte de todo el circuito productivo, poseen el poder de cambiar la estructura del consumo de una ciudad como tambien alterar el uso de redes e infraestructuras. En este marco, el objetivo del trabajo es dilucidar las dinamicas territoriales vinculadas al funcionamiento de la industria automotriz Argentina entre 1990 y 2012, haciendo hincapie en los circuitos productivos, las estrategias de localizacion del sector, los intercambios comerciales y el consumo. Se ut...
Presentación de libro La Economía del Autogestionismo Empresarial
2018
Introducción Hoy, 4 de agosto de 2018, tengo el honor y el privilegio de hacer la presentación de una gran obra. Realizar el análisis del libro, "La Economía del Autogestionismo Empresarial: Competitividad, Solidaridad y Democracia en la Era de la Globalización," significa mucho para mí debido a que conozco a su autor desde hace 22 años, como amigo y como colega. De hecho, el Prof. Fernando Collazo fue uno de los facultativos que me recibió cuando pretendía trabajar en la Pontificia Universidad Católica de Puerto Rico. Durante estos años, fueron muchas las ocasiones donde Fernando, con una china o con un café negro, y yo, con lo que sea que me compraba en la cafetería, conversábamos en su oficina de facultad sobre temas relacionados con la teoría económica, economía de Puerto Rico y del resto del mundo, libros, política, baloncesto, entre otros temas. Desde que lo conozco, a Fernando le ha apasionado el tema de la Autogestión Empresarial. Pienso que la influencia recibida de sus estudios doctorales en la Universidad de Cornell, su vasto conocimiento sobre la economía de Puerto Rico, su especial interés en la Doctrina Social de la Iglesia, y las más de cuatro décadas enseñando en la Pontificia Universidad Católica de Puerto Rico, formaron dicha pasión y su interés por escribir el libro que presentamos hoy. Características de libro El libro "La Economía del Autogestionismo Empresarial" no es un libro de economía simple ni tradicional. El que toma el libro en sus manos inicialmente, podría pensar que éste es un libro de microeconomía más. Sin embargo, no lo es. Inclusive, es difícil encasillarlo como
El sistema econòmic capitalista és a l'arrel política i ètica del consumisme, que és alhora la principal pressió causant de la injustícia i del deteriorament ambiental i social. Una resposta política acceptada socialment és l'ordenació del territori. Ací s'estudien pressions, estat i respostes de la (in)cultura territorial.
El segle XX i el desenvolupament autònom
Jo no sé el que serà de nosaltres, ni el que li espera a aquesta pobra terra catalana! Una sola cosa tinc de dir en consciència, i és que, si nosaltres faltéssim i uns i altres, encara no escarmentats, tinguessin el patriotisme de començar de nou, haurien de començar allí mateix on hem començat nosaltres.
Breu introducció a conceptes relacionats amb les «noves economies»
Terminàlia, 2021
Breu introducció a conceptes relacionats amb les «noves economies» Doctor en història econòmica i llicenciat en ciències polítiques i de l'administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d'administració d'empreses i innovació i cooordinador de la Càtedra d'Economia Social al TecnoCampus,
DISEÑO DE SISTEMAS ECOLÓGICOS AUTOORGANIZATIVOS
El diseño ecológico en los últimos años se ha aplicado a una variedad cada vez mayor de tecnologías y soluciones innovadoras para la gestión de los recursos. Por otra parte, el conocimiento ecológico permite una comprensión integral del paisaje como el resultado de la interacción procesos evolutivos naturales y culturales que representan el patrón, la diversidad, la sostenibilidad y la estabilidad.
Resumen al final del artículo. The abstract can be found at the end of the article. L'article explicita com el catalanisme polític del primer terç del segle XX aspirà a la vertebració d'un aparell estatal, paraestatal o autònom dins o al marge de l'Estat espanyol, el qual havia de permetre concretar les ànsies d'autogovern per a Catalunya. En aquest sentit, el primer catalanisme polí-tic es concentrà en unes capes mitjanes urbanes i il·lustrades que proce-dien, en la major part dels casos, dels àmbits rurals del Principat. Tanma-teix, aquestes classes mitjanes catalanistes no eren pas homogènies, ni dins de l'àmbit polític ni en l'espai professional. Així, ens trobem, d'una banda, individus, pocs, amb estudis superiors (doctorats i llicenciatures universi-tàries) i, de l'altra, un bon nombre de personatges sense estudis oficials però amb una gran capacitat autodidacta i amb aspiracions intel·lectuals. Tots plegats, però, tenien en comú la voluntat de servei a Catalunya i als catalans. I aquesta voluntat de servei es concretà en la seva aspiració a es-devenir funcionaris d'una administració catalana i catalanista. El primer pas fou la Mancomunitat; però el moment de màxima expansió d'aquesta administració autònoma va ser als anys trenta amb la configuració de la Generalitat. En aquest sentit, l'article posa de manifest com aquesta funció pública catalanista es fonamentà en un discurs que enlairava l'eficàcia professional del funcionari català enfront del funcionari espanyol dropo, i, al mateix temps, ressaltava el coneixement i l'ús de la llengua catalana com a vehicle dels funcionaris i de la paperassa administrativa de la Generalitat. Així, l'article pren com a fil conductor d'aquesta idea les opinions i els co-mentaris que es van fer sobre la qüestió des de l'Associació Cultura i Es-port-Generalitat de Catalunya, entitat que, entre el 1931 i el 1933, intentà aplegar els primers funcionaris de la Generalitat de Catalunya.