L'estructura literària de la crònica (original) (raw)

2016, I. Kioridis, E. Ferrer, J.J. Pomer & J. Redondo, Ραμον Μουντανερ. Το ελληνικό τμήμα του Χρονικού. Ramon Muntaner. La secció grega de la Crònica, Serres & València, Rhemata, ISBN 978-84-617-4989-8.

Muntaner és autor d'una obra que convencionalment atribuïm al gènere de la historiografia, però de la qual la realitat imposa una lectura molt més matisada 1 . El nostre cronista s'allunya en molts aspectes dels paràmetres habituals, perquè no es limita a una exposició dels fets 2 , a l'estil dels annalistes llatins, en certa manera continuats pels cronistes medievals. Ara bé, s'ha remarcat també com la crònica s'atansa a altres gèneres amb els quals en part competia. Una vegada superada la crònica clerical, composta en llatí i reservada a una molt limitada difusió escrita, circumscrita a cercles abacials i curials, la crònica laica feia ús del llatí i combinava la difusió escrita amb una de més àmplia, de signe oral, que compartia amb la poesia joglaresca molts factors: el de la persona del recitador, per exemple; el de l'espai de recitació; el del públic receptor; el dels recursos propis de la poesia oral, tant pel que fa a la composició com pel que fa a la recitació; i, finalment, el de molts dels continguts dels respectius gèneres, l'èpica i la lírica d'una banda, i la crònica d'un altre. La comunitat formal i temàtica ens permet d'atansar el gènere de la crònica al de les narracions en vers hereves de l'èpica, i de les quals han romàs alguns exemples 3 . Sense cap de dubte la nova crònica devia molt a aquesta antiga tradició joglaresca, i totes dues hagueren d'influir-se i d'enriquir-se mútuament.