Social, Economic and Symbolic Perspectives at the Dawn of Metal Production Edited by (original) (raw)

Abstract

In the north-east of the Iberian Peninsula, the lithic assemblages of post-Neolithic periods have been dealt with so superficially that the most note-worthy features that have attracted archaeologists' attention, and which have therefore been reflected in publications, only refer to typological and morphometric aspects. In this respect, when referring to the known lithic record, especially the objects found in funerary contexts, mention is only made of the raw material used, its colour, size and its morphological determination. This determination is based on the comparison with contemporary implements or on parallels with morphotypes used by archaeologists working in other disciplines. Thus, it is customary to find citations of blades, knives, halberds, daggers, etc. In conclusion, it was the pieces that were considered exceptional from the stylistic point of view that were sought out, studied and published, whereas other kinds of products that did not follow these stylistic canons were discarded or ignored, although they could in fact be more illustrative of the subsistence behaviour of the societies being studied.

Figures (6)

Figure 1: Location of the sites mentioned in the text in the context of the Northeast of the Iberian Peninsula: 1. Mas Bousarenys,  2. Llobinar, 3. Cabana Arqueta, 4. Dolmen de Pericot, 5. Cementiri dels Moros, 6. Fontanilles, 7. Vinya del Rei, 8. Encantades de Martis, 9. Vapor Gorina, 10. Bauma del Serrat del Pont, 11. Collet del Salzer, 12. Costa de Can Martorell, 13. El Coll, 14. Can Filua, 15. Bobila Madurell, 16. Calle Paris de Cerdanyola del Valles, 17. Sitges UAB, 18. Can Roqueta, 19. El Collet de Brics d’Ardevol, 20. Dolmen de Les Maioles, 21. Minferri et 22. Les Roques del Sarro.

Figure 1: Location of the sites mentioned in the text in the context of the Northeast of the Iberian Peninsula: 1. Mas Bousarenys, 2. Llobinar, 3. Cabana Arqueta, 4. Dolmen de Pericot, 5. Cementiri dels Moros, 6. Fontanilles, 7. Vinya del Rei, 8. Encantades de Martis, 9. Vapor Gorina, 10. Bauma del Serrat del Pont, 11. Collet del Salzer, 12. Costa de Can Martorell, 13. El Coll, 14. Can Filua, 15. Bobila Madurell, 16. Calle Paris de Cerdanyola del Valles, 17. Sitges UAB, 18. Can Roqueta, 19. El Collet de Brics d’Ardevol, 20. Dolmen de Les Maioles, 21. Minferri et 22. Les Roques del Sarro.

Figure 2. Long blade from Serra de l’Arca, deposited at the Museu Episcopal de Vic.

Figure 2. Long blade from Serra de l’Arca, deposited at the Museu Episcopal de Vic.

have been identified. A lithic assemblage consisting, almost  exclusively, of 68 arrowheadswas recovered together with the remains (Palomo and Gibaja 2002).

have been identified. A lithic assemblage consisting, almost exclusively, of 68 arrowheadswas recovered together with the remains (Palomo and Gibaja 2002).

Figure 4. Arrow-heads found in the collective burial at Paris Street (Cerdanyola, Barcelona)

Figure 4. Arrow-heads found in the collective burial at Paris Street (Cerdanyola, Barcelona)

Figure 5. Cores knapped with local raw materials recovered in the Vapor Gorina site (Sabadell, Barcelona,

Figure 5. Cores knapped with local raw materials recovered in the Vapor Gorina site (Sabadell, Barcelona,

Loading...

Loading Preview

Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.

References (45)

  1. Alonso, N. 1999. De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d´Archéologie Méditerranéenne 4, Lattes.
  2. Alonso, N., Clemente, I., Ferrer, C., Gené, M., Gibaja, J.F., Juan-Muns N., Junyent, E., Lafuente, A., López, J.B., Llussà, A., Mirada, J., Miró, J.M., Morán, M., Roca, J., Ros, M.T., Rovira, C. and Tartera, E. 2000. Les Roques del Sarró (Lleida, Segrià): Evolució de l'assentament entre el 3600 cal a.n.e. i el 175 a.n.e.. Revista d'Arqueologia de Ponent 10, 103-173.
  3. Armendariz, A. and Irigaray, S. 1995. Violencia y muerte en la prehistoria. El hipogeo de Longar. Revista de Arqueología 168, 16-29.
  4. Beguiristain, M.A. (1996) Belicosidad en la población usuaria de los dólmenes navarros. Reflexiones y perspectivas. II Congreso de Arqueología Peninsular, 323-332.
  5. Briois, F. 1997. Les industries lithiques en Languedoc méditerranéen (6000-2000 av. JC). Rythmes et évolution dans la fabrication des outillages de pierre taillée néolithiques entre mer et continent. Thèse de doctorat -EHESS, Toulouse.
  6. Castany, J., Alsina, F. and Guerrero, Ll. 1992. El Collet de Brics d'Ardèvol. Un hàbitat del Calcolític a l'aire lliure (Pinós, Solsonès). Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya 2, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  7. Castany, J., Baulenas, A., Gibaja, J.F. and Palomo, A, in press. El megàlit del Collet del Sàltzer I (Odèn, Solsonès). Actes del 1er Col.loqui d'Odèn. La prehistòria avui en el Prepirineu Lleidatà.
  8. Clop, X.; Gibaja, J. F.; Palomo, A. and Terradas, X. 2001. Un utillaje lítico especializado: las "grandes láminas" de sílex del Noreste de la Península ibérica. XXVII Congreso Nacional de Arqueología (Huesca 2003). Instituto de Estudios Altoaragoneses. Bolskan 18, 311-322.
  9. Clop, X., Gibaja, J.F., Palomo, A. and Terradas, X. 2006. Approvisionnement, production et utilisation des grandes lames en silex dans le nord-est de la Péninsule Ibérique. In J.Vaquer and F. Briois (eds), La fin de l'Âge de Pierre en Europe du Sud. Archives d'Écologie Préhistorique 2, 33-246, Toulouse.
  10. Díaz, J., Bordas, A., Pou and R., Martí, M. 1995. Dos estructuras de habitación del Neolítico Final en el yacimiento de la "Bòbila Madurell" (Sant Quirze del Vallès, Barcelona). 1º Congresso de Arqueologia Peninsular, Trabalhos de Antropologia e Etnologia 35 (1), 17-34, Porto.
  11. Gibaja, J.F. 2002. Anàlisi funcional de les restes lítiques tallades. In G. Alcalde, M. Molist and M. Saña (eds.), Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal AC. Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa 7, 81-82, Olot.
  12. Gibaja, J.F. 2003. Comunidades Neolíticas del Noreste de la Península ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles lítico. British Archaeological Reports, International Series 1140, Oxford, Archaeopress.
  13. Gibaja, J.F. and Palomo, A. 2004. Las hoces líticas usadas durante la prehistoria. Eines i feines al camp a Catalunya. L'estudi de l'agricultura a través de l'arqueologia, 84-88.
  14. Gibaja, J.F., Palomo, A., Terradas, X. and Clop, X. 2004. Útiles de siega en contextos funerarios del 3500-1500 cal ANE en el Noreste de la Península ibérica: El caso de las grandes láminas de sílex. Cypsela 15, 187-195.
  15. Gibaja, J.F., Palomo, A. and Terradas, X. 2005. Producción y uso del utillaje lítico durante el mesolítico y neolítico en el Noreste de la Península ibérica. III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 223-231, Santander.
  16. Gibaja, J.F., Palomo, A., Frances, J. and Majó, T. 2006. Les puntes de sageta de l'hipogeu calcolític del carrer París (Cerdanyola): Caracterització tecnomorfològica y funcional. Cypsela 16, 127-133.
  17. González, P., Martín, A. and Mora, R. 1999. Can Roqueta: Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya 16, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  18. Grégoire, S. 2000. Origine des matières premières des industries lithiques du Paléolithique pyrénéen et méditerranéen. Contribution à la connaissance des aires de circulation humaine.Thèse de doctorat, Université de Perpignan, Perpignan.
  19. Márquez, B. 2004. Los análisis traceológicos como forma de reconstruir las actividades prehistóricas: el caso de la caza. In E. Baquedano and S. Rubio (eds.), Miscelanea en homenaje a Emiliano Aguirre. Arqueología. Zona Arqueológica IV (4), 300-311.
  20. Martín, A. 1979. El yacimiento veraciense de "el Coll" (Llinars del Vallès). XV Congreso Nacional de Arqueología, Lugo.
  21. Martín, A. and Mestres, J.S. 2002. Periodització des de la fi del Neolític fins a l'Edat del Bronze a la Catalunya Sud- Pirinenca. Cronologia relativa i absoluta. XII Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 77-130.
  22. Mercadal, O. (ed.) 2003. La Costa de can Martorell (Dosrius, Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil•lenni aC. Laietania -Estudis d´Arqueologia i d´Història 14. Museu de Mataró.
  23. Mestres, J.S. 2002. La datació per radiocarboni. In X. Clop and M. Faura (eds.), El sepulcre megalític de Les Maioles (Rubió, Anoia). Pràctiques funeraries i societat a l'altiplà de Calaf (2000-1600 cal ANE). Estrat 7, 167- 178, Igualada.
  24. Miret, J.M. 1993. La indústria lítica de la Bòbila Madurell. Campanyes de 1987-1988. Cypsela 10, 23-32.
  25. Miret, J.M. and Martín, A. 1998. La industria lítica del jaciment verazià del Coll (Llinars del Vallès). Lauro 15, 5-14.
  26. Morgado, A., Pelegrin, J.,Martínez, G. and Afonso, J.A. 2008. La production de grandes lames dans la Péninsule ibérique (c. IV -III mil. cal. A.C.). In M.H. Dias- Meirinho, V. Léa, K. Gernigon, P. Fouére´, F. Briois and M. Bailly (eds), Les industries lithiques taillées des IVe et IIIe millénaires en Europe occidentale, British Archaeological Reports, International Series 1884, 309- 330. Oxford, Archaeopress.
  27. Ortí, F., Rosell, L., Salvany, J.M. and Inglés, M. 1997. Chert in continental evaporates of the Ebro and Calatayud Basins (Spain): distribution and significance.
  28. In A. Ramos and M.A. Bustillo (eds.), Siliceous Rocks and Cultura, 75-89, Granada, Universidad de Granada.
  29. Palomo, A. and Gibaja, J.F. 2002. Análisis de las puntas del sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell (Dosrius, El Maresme). In I.Clemente, R. Risch, J.F. Gibaja (eds.), Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas, British Archaeological Reports, International series 1073, 243-249, Oxford, Archaeopress.
  30. Palomo, A. and Rodríguez, A. 2003. Memòria dels treballs arqueològics desnvolupats a Can Roqueta II (Sabadell- Vallès Occidental) 1999/2000. Sabadell. Unpublished report.
  31. Palomo, A., Terradas, X., Clop, X. and Gibaja J.F. 2004. Primers resultats sobre l'estudi de les grans làmines procedents de contextos funeraris del nord-est de la Península Ibérica, Revista L'Arjau 48, 24-27.
  32. Pelegrin, J. and Morgado, A. 2007. Primeras experimentaciones sobre la producción laminar del Neolítico reciente -Edad del Cobre del Sur de la Península ibérica. In M.L. Ramos, J.E. González and J. Baena (eds.), Arqueología experimental en la Península ibérica. Investigación, didáctica y patrimonio,.
  33. Asociación Española de Arqueología Experimental, 131-139, Santander.
  34. Pericot, L. 1950. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona, CSIC.
  35. Plisson, H., Mallet, N., Bocquet, A. and Ramseyer, D. 2002. Utilisation et rôle des outils en silex du Grand- Pressigny dans les villages de Charavines et de Portalban (Néolithique final). Bulletin de la Société Préhistorique Française 99 (4), 793-811.
  36. Plisson, H., Bressy, C., Briois, F. and Renault, S. 2006. Les productions laminaires remarquables du midi de la France à la fin du Néolithique : les bases d'un programme collectif de recherche. In J. Vaquer, J. and F. Briois (eds.), La fin de l'Âge de Pierre en Europe du Sud. Archives d'Écologie Préhistorique,71-83, Toulouse.
  37. Renault, S. 1998.
  38. D'Anna and D. Binder (eds.), Production et identité culturelle. Actualité de la Recherche. Rencontres de Préhistoire récente, 145-161, Antibes, Éditions APDCA.
  39. Renault, S. 2006. La production des grandes lames au Néolithique final en Provence : matériaux exploités, multiplicité des productions, aspects technologiques et chrono-culturels. In J. Vaquer and F. Briois (eds.), La fin de l'Âge de Pierre en Europe du Sud. Archives d'Écologie Préhistorique, 139-164, Toulouse.
  40. Roig, J., Molina, D., Coll, J.M. and Molina, J.A. in press. El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell). Tribuna d'Arqueologia 2007. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  41. Rovira, C. 2003. Can Roqueta II(Sabadell-Vallès Occidental). Els materials de caire metàl•lic i metal•lúrgic. In A. Palomo and A. Rodríguez (eds.), Memòria dels treballs arqueològics desnvolupats a Can Roqueta II (Sabadell-Vallès Occidental) 1999/2000. Sabadell. Unpublished report.
  42. Terradas, X. and Borrell, F. 2002. Les restes lítiques tallades. In G. Alcalde, M. Molist and M. Saña (eds.), Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal AC. Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa 7, 30-35, Olot.
  43. Terradas, X., Palomo, A., Clop, X. and Gibaja, J.F. 2005. Primeros resultados sobre el estudio de grandes láminas procedentes de contextos funerarios del Noreste de la Península ibérica. III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 349-357, Santander.
  44. Vegas, J.I. 1999. San Juan Ante Portam Latinam. Álava: Exposiciones del Museo de Arqueología de Álava. Diputación Foral de Álava.
  45. Vilaseca, S. 1973. Reus y su entorno en la prehistoria. Asociación de Estudios Reusenses, Rues.