Molins medievals i molins paperers a Cervelló (original) (raw)
Related papers
Els Cervelló, barons de Querol-Montagut a l'edat mitjana
2001
L'estudi del llinatge dels Cervelló permet descobrir una família destacada dins I'aristocracia catalana medieval i de cabdal importancia dins les terres de la nostra comarca. Com varem veure I'any passat, els Cervelló són un llinatge iniciat el segle x amb Ansulf i (mort I'any 942) i el seu fill Ansulf ii (mort entre el 972/986), els quals, a més d'ésser vicaris de Gurb a Osona, aprisionaren terres a la conca alta del riu Gaia, seguint I'expansió cap al sud, i esdevingueren senyors de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella i Santa Perpetua. Aquests personatges són els caps del llinatge dels Gurb-Queralt, una de les famílies més importants i protagonista destacada a la repoblació del comtat d10sona-Manresa. El fill segon d'Ansulf ii fou Hug i de Montagut i de Cervelló, que es casa amb Eliarda de Gelida, filla i hereva d'Ennec Bonfill, que pertanyia al llinatge vescomtal. El seu avi fou Sunifred de Barcelona, germa del comte Guifré. La mare d'Eliarda fou Ego o Aigo de Conflent, filla d'lsarn i (mort el 984) vescomte de Conflent i germana de Sal.la, bisbe d'urgell que morí I'any 101 0 a la campanya de Cordova, lluitant amb el comte Ramon Borrell de Barcelona. Amb el matrimoni d'Hug I i Eliarda es produí la unió de dos grans patrimonis, I'un centrat al Baix Llobregat, representat pels dominis de tradició comtal i vescomtal, i I'altre situat a les terres de frontera obtingudes per aprisio a la zona de ponent de les marques exteriors dels comtats de Barcelona i Osona-Manresa. Hug i s'encarrega d'engrandir
In his thesis about Catalonia, Pierre Bonnassie highlighted the widespread use of hydraulic energy from streams. During 10 th and 11 th centuries many peasants were involved in building themselves a lot of small mills that they shared in common, so that each owner could use the mill several days a week. This form of ownership survived in most parishes around the massif of Gavarres (east of Girona) during 13 th and 14 th centuries, when manorial «capbreus» record not only the name of mills and streams where they are raised, but also the rights of individual peasants and their respective lords. Only in two parishes, Cruïlles and Sant Sadurní, we have 34 mills.
Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (sX XVIII)(i II): molins drapers i paperers
Arraona: revista d'història, 2001
Aquest treball de recerca és la segona part d'una M o 1. r~~ DRAPERS I PAPGRERS (SEGLES XVI-XVIII) v. aproximació als molins hidrhulics de la conca baixa del Ripoll i els seus darrers afluents, com el riu Sec, el riu Major' i el riu Tapioles, en els temps medieval i modern (segles X-XVIII). 'Tanmateix, per la importancia dels molins paperers de Reixac i Montcada, també estudiarem els d'ambdós termes, situats rnolt a prop del Ripoll, pero, en sentit estricte, dins del Besbs. La primera part es referia als molins fariners i conti~iuarem ara, en aquesta segona part, encara en temps artcsanals, amb els molins drapers i paperers, als quals, com a avantguarda dels futurs establiments industrials, se'ls dóna més importiincia. L'hmbit de la recerca compren els termes vallesans de Sabadell, Barberh, Ripollet, Morrtcada i Reixac, Cerdanyola i Sant Cirgat. ' Andreii C x i s 1 i u. s 1 PFJC, L'art iabaáellenc, Sabadell: d'una parrbquia de muntanya (segles X-XIX)I diris Mil.lena
Molins pagesos i molins senyorials de la vall d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols al segle XV
in E. Vicedo (ed.), Pagesia i món rural. VIII Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, 2016
L'any 1476 Joan Puig fou un de la trentena de tinents comminats a declarar les propietats que tenien sota domini directe de la Pabordia de Juliol de la Seu de Girona al capbreu que aquesta institució senyorial encarregà per inventariar els seus drets i possessions a la parròquia de Santa Cristina d'Aro. 1 Joan era un pagès que posseïa el domini útil del mas Puig del veïnat de Castell d'Aro i entre els elements que conformaven el seu patrimoni hi havia un camp de 6 vessanes situat al lloc de Ses Planes, al costat del torrent de Savall, on els seus avantpassats hi havien tingut un molí anomenat "lo molí d'en Puig" però que aleshores ja era derruït. 2 La situació d'aquest molí, que ja només era un record, contrastava amb la vitalitat del molí d'en Mansella que el moliner Bernat Torre àlies Mansella declarà tenir sota el domini directe de la Pabordia de Juliol al mateix capbreu: situat al costat del riu Ridaura, estava en ple funcionament i disposava dels edificis on vivia la família de Bernat, el casal del molí, un rec, una bassa, un clos, un hort, un verger, un camp i un prat contigus que ocupaven un espai de 20 vessanes. 3 L'estat contraposat en què es trobaven aquests dos molins al darrer terç del segle XV no era anecdòtic sinó que era plenament representatiu de l'evolució que
La elaboración de papel en Sant Quintí de Mediona y los molinos de Ca l'Oliver (siglos XVIII-XIX)
ACTAS XII CONGRESO INTERNACIONAL DE HISTORIA DEL PAPEL EN LA PENÍNSULA IBÉRICA, 2017
Durante los siglos XVIII y XIX, la familia Oliver fue propietaria de cuatro molinos papeleros, dos de papel blanco y dos de estraza, además de uno de harina en Sant Quintí de Mediona. Estos molinos formaban uno de los núcleos papeleros más importante de la zona. Joseph Oliver, estuvo durante largos años litigando con el Ayuntamiento de Sant Pere de Riudebitlles por la ubicación y altura del azud que suministraba el agua para el abastecimiento de los molinos y los campos de cultivo. Francisco Oliver, hijo de Joseph, continuó con el pleito iniciado por su padre. Mientras tanto los arrendatarios de los molinos estuvieron fabricando papel, ajenos a los problemas del propietario. El propósito de esta comunicación es dar una visión general de la fabricación de papel en Sant Quintí de Mediona e identifcar a los papeleros que elaboraron papel en las fábricas de Ca l’Oliver y las filigranas que usaron.
Arxiu d'Etnografia de Catalunya , 2018
Resum: A l'Estat espanyol, el desenvolupament eòlic ha seguit un model centralitzat i concentrat en territoris rurals i empobrits, cosa que ha perpetuat una dinàmica extractiva: mentre que els beneficis i l'electricitat són transferits a altres llocs, les zones productores són assimilades a un erm, és a dir, desvalorades econòmicament i moralment. Aquest article, basat en un treball de camp etnogràfic de llarga durada a la Catalunya meridional, té dos objectius principals. El primer, mostrar que aquest moviment dialèctic - valoració del vent i desvaloració del territori i dels seus habitants - és funcional per als interessos dels promotors eòlics, ja que permet justificar la seva activitat i abaratir-ne els costos. El segon, examinar les resistències, especialment les de caràcter quotidià, que el desenvolupament eòlic ha generat. En aquest sentit, paro especial atenció a la demanda de dignitat que ha articulat aquestes resistències a la regió, argumentant que cal entendre-la com a part d'una trajectòria de lluita orientada a reproduir les condicions objectives i subjectives que fan possible el sosteniment i la valoració de les formes de vida locals. Paraules clau: dignitat; energia eòlica; Terres de l'Ebre; desvaloració; sistema elèctric.