Una recerca en curs: l’arxiu de Xodos (original) (raw)

La datació de la carta de poblament de Xodos

La Roca, núm. 2, p. 9-18., 2010

Article de divulgació en què s'explica el procés mitjançant el qual es va arribar a l'establiment de la datació de la carta de poblament de Xodos i es va proposar una edició que indicara com a supressió el sintagma 'la Encarnación' i considerara 'Era' com a substantiu, de manera que cal entendre que la carta de Xodos fou redactada l’any de l’Era de 1292, és a dir, l’any del Senyor de 1254.

El món educatiu, usuari de l’arxiu per a la recerca

2014

Josep palos i rodriguez. universitat de Barcelona. institut de ciències de l'Educació. pilar reverté i Vidal, arxiu nacional de catalunya (servei didàctic) i cEsirE (Àmbit social i cultural); Francesc Olivé i Ollé, arxiu nacional de catalunya (Àrea d'acció cultural i servei didàctic); Enric cobo i Barri, departament de cultura (servei de coordinació d'arxius; miquel albert i tarragona, departament d'Ensenyament. Àrea tac; Júlia Quintela i González, institut municipal d'Educació de Barcelona; anna rubió i rodón, universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i documentació; nuria Jornet i Benito, universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i documentació; Fina solà i Gasset, diputació de Barcelona. arxiu General; Betlem martínez raduà, associació d'arxivers-Gestors de documents de catalunya. Comité Científic: Josep palos i rodriguez. universitat de Barcelona. institut de ciències de l'Educació.; pilar reverté i Vidal, arxiu nacional de catalunya (servei didàctic) i cEsirE (Àmbit social i cultural); Francesc Olivé i Ollé, arxiu nacional de catalunya (Àrea d'acció cultural i servei didàctic); Gemma tribó i traveria, arxididàctica; Enric cobo i Barri, departament de cultura (servei de coordinació d'arxius; miquel albert i tarragona, departament d'Ensenyament. Àrea tac; Júlia Quintela i González, institut municipal d'Educació de Barcelona; anna rubió i rodón, universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i documentació; nuria Jornet i Benito, universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i documentació; Jaume Enric Zamora i Escala, diputació de Barcelona; alfred mauri i marti, Escola superior d'arxivística i Gestió documental (EsaGEd); Fina solà i Gasset, diputació de Barcelona (arxiu General); Betlem martínez raduà, associació d'arxivers-Gestors de documents de catalunya.

Xodos i Sorita: el que el mestre Coromines va dir-ne i el que nosaltres podem afegir-hi

0. Com tothom sap, en Coromines, mestre de mestres, ens va donar una obra la importància de la qual és difícil jutjar en la seua vertadera vàlua, inestimable. Gràcies a la seua tasca gegantina es pot dir que l'estudi de la toponímia de totes les terres de llengua catalana disposa d'una eina fonamental, essencial, de la qual estan privades altres llengües que sempre han disposat de més mitjans per a la recerca, com són ara la castellana o la francesa, per dir-ne només alguns exemples. Una volta que hem dit això, creiem també que el millor homenatge que hom pot fer a aquesta obra no és de cap de les maneres contemplar-la com un monument ja fet, com una espècie de Bíblia de veritats innegables. No en faríem un bon ús. Ans al contrari, som de l'opinió que és millor contemplar aquesta obra com un tot viu que cal, per dir-ho així, fer servir, que cal llegir i rellegir, per tal d'aprofitar-ne tots els coneixements i dades i per tal, també, de cercar d'albirar les seues febleses que com tota obra humana té.

Fons de còdex de l'arxiu historic diocesà de Tarragona

Fons de còdex de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII), 1995

Estudi de les miniatures de noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals procedents de diferents arxius parroquials, alguns dels quals foren utilitzats com a cobertes de manuals notarials.

Treball d'arxiu d'història moderna

Treball d'arxiu, 2018

Transcripció i comprensió d'un document històric de l'Arxiu Històric de Tarragona. El document està datat del s. XVIII i tracta sobre un capítol matrimonial del notari Josep Fochs.

Estudio de una pequeña y desconocida colección: los Kyôdo-gangu de Joan Miró

Ars Longa. Cuadernos de arte, 2020

En este artículo abordamos el estudio de unos singulares objetos japoneses que Joan Miró atesoró tanto en su taller como en su residencia mallorquina. Se trata de unos kyôdo-gangu o juguetes tradicionales y populares japoneses, unos objetos de pequeño tamaño, que tanto pueden ser figuras antropomorfas como zoomorfas, de materiales sencillos y cotidianos, de carácter tradicional y de consumo popular y que solían tener usos y significados muy variados. El objetivo de este artículo es trazar la biografía de estos objetos, analizando su simbología, procedencia y uso social, e intentando establecer cómo llegaron a manos del artista.

El Archivo de la Universidad Sertoriana de Huesca

Boletín de la ANABAD, , 2019

La Universidad Sertoriana de Huesca se fundó en 1354 –la más antigua del Reino de Aragón y la segunda de la Corona– y fue suprimida en 1845 al transformarse en Instituto de Segunda Enseñanza. Tras la supresión, el fondo fue conservado en la misma sede del Instituto hasta que fue transferido al Archivo Histórico Provincial de Huesca (1940). A partir de los documentos conservados y de la reglamentación de la misma Universidad se reconstruye la historia del Archivo, cómo se formó, la lógica en la organización de los documentos y, en última instancia, la relación entre el Archivo y la institución a la que sirvió. También se exponen los trabajos de descripción y difusión realizados en la última década, especialmente la publicación del fondo en parte digitalizado en DARA, el Sistema de Información de Documentos y Archivos de Aragón.

Una bibliografia per a Jordi Sarsanedas

Llengua & Literatura. Núm. 17 (2006), ps. 283-342, 2006

Tot treball bibliogràfic dedicat a un autor viu i en fase de plena producció es mereix d'entrada l'etiqueta d'incomplet. A més a més, no dubto que, malgrat els esforços que hi he esmerçat i la col . laboració del mateix Sarsanedas, hi hagi molt material vagant pel món en volums i revistes que no he arribat a localitzar i, en particular, per un simple càlcul estadístic, sospito l'existència de moltes més traduccions de fragments de prosa i de poesies de les que he catalogat.