XXIX Curs de documentació: La moneda antiga (original) (raw)
Related papers
Revista De Dret Historic Catala, 2013
La celebració de l'exposició «La moneda falsa. De l'antiguitat a l'euro», presentada a la sala d'exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC), al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre l'11 de juny de 2010 i el 8 de gener de 2012, ha contribuït a posar en valor i en el centre de l'atenció historiogràfica el fenomen de la falsificació de moneda. L'exposició, com és natural, també ha tingut en compte, en la construcció del seu discurs, els aspectes jurídics relacionats amb la protecció de la moneda i, en correlativa conseqüència, amb la persecució de la seva falsificació, tant en la seva presentació museològica com, especialment, en la publicació del seu catàleg, en el qual han participat diversos historiadors del dret. És per aquesta raó que queda justificada la publicació de la crònica que el lector té a les mans en aquesta tribuna jurídica. Una de les conseqüències directes de l'interès que l'exposició ha despertat ha estat l'aflorament d'un conjunt de materials diversos, inèdits o molt poc coneguts, vinculats a la fabricació de moneda falsa a la Catalunya vuitcentista i conservats en els dipòsits de diversos museus del Principat. La cloenda de la mostra ha semblat el moment idoni per a impulsar l'estudi i la difusió d'unes peces fetes sortir a la llum que han d'ajudar a conèixer el fenomen en un període poc estudiat i amb molt de potencial. És en aquest context que el GNC del MNAC ha impulsat, amb la col•laboració de diversos investigadors d'institucions acadèmiques i museístiques, l'organització de la Jornada d'Estudi «La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix», coordinada pel comissari de l'exposició, Albert Estrada-Rius, amb l'objectiu final d'aportar una mica més de llum a un període en el qual la falsificació monetària va tenir un paper rellevant que encara no ha estat valorat en la seva justa mesura. La jornada d'estudi que es comenta neix, doncs, en el context de les activitats dinamitzadores que tota exposició ha de promoure amb objectius diversos. És a dir, des de la important tasca de difusió d'un patrimoni i la projecció d'uns continguts al públic, fins a l'esperonament de la recerca en àmbits vinculats al tema triat per a l'exposició. En aquest sentit, la Jornada ha sorgit com una manifestació d'aquest segon tipus d'iniciativa, atès que, arran de l'interès suscitat per la mostra, com ja s'ha assenyalat, s'ha començat a identificar-se un patrimoni inèdit custodiat en diverses institucions museístiques del país, així com la potencial riquesa de fonts i la correlativa manca d'estudis sobre el desenvolupament del fenomen a la Catalunya del segle xix.
Actas XVI Congreso Nacional de Numismática. Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización., 2021
A través del estudio del libro de Clavaria del Consell de Cent del año 1410 (AHCB, 1B.XI Clavaria, 34) podemos reconstruir el ejercicio administrativo de la institución, y en particular, en un período aparentemente convulso como es el principio del Interregno tras la muerte sin descendencia de Martín I. Más allá del simple análisis de las finanzas locales, esta clase de fuente nos permite, por un lado, profundizar en el funcionamiento del Consell y de la propia Clavaria, y por el otro, adentrarnos en cómo afectan sucesos de gran envergadura histórica en la cotidianidad de los órganos de gobierno de la ciudad. En este caso, nos centraremos en la gestión de la Taula de Canvi, en la Taula del Pes dels Florins –que debía validar las monedas y evitar los fraudes–, así como en el nombramiento de los cargos que llevaban a cabo su administración. Además, analizaremos las cuentas municipales sobre la emisión de la moneda, de la que Barcelona tenía gran necesidad de diner menut.
La moneda castellana del siglo XVII. Corpus legislativo
2008
Queda rigurosamente prohibida sin la autorización escrita de los titulares del Copyright, bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografía y el tratamiento informático, y la distribución de ejemplares de ella mediante alquiler o préstamo público.
La falsificació de moneda a la premsa de la Restauració
La prensa constituye una fuente informativa de primer orden en la comprensión del fenómeno de la falsificación monetaria en el último tercio del siglo xix. El artículo parte del estudio del corpus de noticias publicadas sobre el tema en La Vanguardia entre 1881 y 1890 y se centra en la extracción de la información y su sistematización entorno a unos temas concretos propuestos de antemano: aspectos relativos a la fabricación y a la circulación de los nominales falsificados, a los actores implicados, así como a los lugares de comisión del delito y a las circunstancias de su descubrimiento.
Síntesis, 2019
Esta obra explora catorce siglos de emisiones monetales (VII a. C.-VII d. C.), no solo en el mundo griego o romano, sino también en el persa, el indio o el chino. Con su lenguaje breve y directo, la moneda se convierte en un instrumento excepcional, a veces único, que ilumina muchos periodos oscuros de la Antigüedad. ¿Se repartieron griegos y persas esferas económicas en el mundo antiguo? ¿Depende la moneda china de la griega? ¿Tiene la iconografía monetal céltica relación con los estados alterados de la conciencia? ¿Con qué treinta monedas de plata se pagó exactamente a Judas? Este libro recoge los principales avances habidos en los últimos tiempos en los campos de la numismática y de la historiografía antigua, y está planteado con el objetivo de servir de útil herramienta de estudio al lector académico así como para atraer el interés del curioso.