Ressenya: Mahiques Climent, Joan: "Els morts agraïts", Manacor, Món de Llibres, 2016. (original) (raw)

Qualsevol aproximació monogràfica a motius, temes o arguments (tipus) folklòrics és i serà sempre complexa. El llibre de Mahiques Climent, guanyador del Premi Ciutat de Manacor d'Assaig Antoni M. Alcover, 2016, des del seu títol ben suggeridor, Els morts agraïts, significa una arriscada aposta per aplicar una certa lògica del relat a un tema força desconegut, aposta engrescada i aplicada sense les restriccions formals que, a vegades, tenallen els treballs primerencs dins el camp de la rondallística. L'autor té experiència sobrada en l'estudi de les literatures clàssiques hispàniques, i, en concret, dins l'àmbit que ens afecta, ha treballat anteriorment amb rigor en relats i històries de difunts tractats per les cròniques, les llegendes i les ficcions. I aquí ens planteja un ambiciós recorregut per la rondallística catalana i europea, al voltant d'una frondosa espècie arbòria amb tantes ramificacions que resulta difícil tractar amb arguments expositius directes o diàfans. El tema de la mort dibuixa una línia bisectriu que travessa el cor d'un gran nombre de rondalles, atès que forma part essencial del pensament racional i simbòlic, i de molts relats que formen la mitologia de tots els pobles del món. I el tema del mort agraït seria una secció petita -gens menyspreable-al mig d'aquesta línia central o bisectriu. Una línia que, forçosament, s'esmuny i s'escola per diferents roquissars o estrets viaranys que condueixen a infinites branques. Dispersió positiva, perquè ens fa visitar passatges desconeguts. Tractant-se de morts, com és el cas, il·luminarà la tenebra dels àmbits descoberts, descrits i analitzats.