Orientació sexual. Els camins del desig són inescrutables (original) (raw)
Related papers
Seminari teòric-pràctic 1. Motivació de sexe
L'atractiu físic és transitori, de curta durada i diferent segons l'era o el moment històric. La nostra capacitat d'apreciació de l'atractiu és ràpida i unànime. De fet, els humans tenim un circuït que s'encarrega d'analitzar aquest aspecte. L'escorça orbito-frontal representa un paper important en l'anàlisi de l'atractiu. Com més atractiu ens sembli una cara o un cos, major activitat hi haurà en aquesta escorça. Els motius de l'atracció es donen en funció de diversos factors culturals i de les característiques pròpies de l'individu. Això fa que hi hagi diferències segons el moment històric, els estàndards de bellesa que regeixen en cada moment i la cultura de l'individu. Però hi ha trets que sempre són presents. Aquets que són indicadors de bona salut, fertilitat i capacitat reproductiva. La simetria, els trets que ressalten (com el neotènics o de marcada masculinitat), l'edat, el sexe, la intenció que tingui (com l'interès o la mirada), la familiaritat o bé pel contrari allò més aviat exòtic, l'homogeneïtat de la pell, etc. són factors que influeixen en l'elecció del que considerem atractiu del que no. Les fotografies que he triat són ambdues d'una cantant i ballarina de hip-hop i rap, Nathy Peluso. Les he triat ja que considero que són atractives. En la primera fotografia, ella mostra una postura sensual, pròpiament femenina, que aconsegueix cridar la teva atenció. El conjunt de la roba, la postura, la mirada, la gesticulació facial i el color de la fotografia resulten en aquest aire seductor. En quant a la segona fotografia, la cara de l'artista, el que més crida l'atenció és la mirada i els llavis. Degut als aspectes exposats anteriorment podem deduir que tant el cos com la cara de l'artista de la fotografia són atractius.
Fahent camins duptoses per la mar" (A propòsit dels topos de la navegació d'amor)
Aiguadolc L, 1991
L MAR ES UN ANTIGUO LENGUAJE QUE YO NO ALCANZO a descifrar», diu Jorge Luis Borges en el seu poema «Singladura», obrint-nos potser, amb el seu propi desconcert, aquell altre que sempre ha pogut ser el nostre: la confusió davant el mar que no ens podem explicar, la sensació que aquest és, de vegades, allò absolutament indesxifrable. ^El mar i la poesia, llavors? La poesia, com a continent que banya el mar al llarg dels segles, és un tema que ens porta a un doble misteri: el mar amb les seues incògnites i la poesia com a secret major de la paraula. Hem de buscar límits temàtics a semblant extensió. El vers d'Ausiàs que ens dóna el títol, per exemple: Veles e vents han mos desigs complir fahent camins duptosos per la mar, on les veles i els vents que han d'assolir els desitjós del poeta, navegant per incerts camins, no són altra cosa que les ànsies d'encontre amb l'estimada, a través d'allò que anomenaré navegació d'amor. Com varen fer els renaixentistes amb les seues naos i els seus mars d'amor, quan ja la metàfora i les seues diferents seccions havien creat una al•legoria compacta: la naos de amor de Costana' o de Johan de Duenas-són el testi
2013
En que consisteix «escriure el desig»? La literatura contempoámia, com tants altres discursos (la filosofia, la psicoanalisi...), atorga una gran rellevancia a la relació amb
Violència sexual. Un abordatge des de la salut.
Generalitat de Catalunya, Dept. de Salut, 2010
La Organización Mundial de la Salud define la violencia sexual como 'cualquier acto sexual no deseado, ya sea un intento o la consumación del acto, ejercido por cualquier persona, independientemente de si ésta es la pareja o conocida por la víctima, y en cualquier espacio,incluidas el hogar y el trabajo'. Así, el concepto de violencia sexual no se limita a relaciones coitales no consentidas sino que también incluye otras conductas sexuales como los intentos de realizar el acto sexual, el acoso sexual, la coerción y las amenazas, la explotación y el tráfico sexual, y las mutilaciones genitales femeninas. El objetivo de este documento es dotar al conjunto de profesionales de la salud de una herramienta que garantice la atención sanitaria integral a aquellas mujeres que han vivido o que viven situaciones de violencia sexual, preservando su seguridad y su protección legal.
Sexualitats furtives a la cruïlla del gènere i la psiquiatrització
2020
Quin és l'impacte del diagnòstic psiquiàtric i de la seva gestió clínica sobre la sexualitat de les dones diagnosticades i assistides? A partir del recorregut professional a l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, el text recull diferents aportacions en primera persona i analitza les conseqüències de la relació entre el sistema psiquàtric i el dispositiu sexo-genèric, aprofundint en la seva articulació. How psychiatric diagnosis and its clinical management affect sexuality experience of diagnosed and assisted women? From the professional pathway in the Associació de Drets Sexuals i Reproductius (Association of Sexual and Reproductive Rights), the text gathers different first-person contributions and analyzes the consequences of the relationship between the psychiatric system and and the sex-generic dispositive, deepening in its articulation.
Sobre la necessitat de tallers d'orientació per a preuniversitaris
Aquesta comunicació pretén abordar la necessitat d’implantar cursos d’orientació adreçats a estudiants preuniversitaris, des de la pròpia universitat mitjançant tallers i seminaris pràctics. L’estiu del 2012 es va portar a terme a l’ETSAV (UPC) una iniciativa pedagògica amb aquest objectiu, el “Curs d’arquitectura per a futurs arquitectes”. Aquest curs va néixer amb la voluntat de convertir-se en una eina per ajudar a decidir als alumnes de secundària sobre el seu futur universitari. Durant cinc dies, es mostra en què consisteix estudiar arquitectura mitjançant un conjunt d’exercicis pràctics que recullen a grans trets els eixos temàtics fonamentals de la carrera. Així els alumnes poden acabar de decidir amb més informació si volen o no estudiar aquesta carrera.
Re/Construccions dels Cossos Lesbians: Aspirem a un “Circuit” post-pornográfic?
Accions i Reinvencions: Cultures Lèsbiques a la Catalunya del tombant de Segle XX-XXI, 2011
En aquest capítol, a través de l'anàlisi de pagines web i de material documental de iniciatives que busquen qüestionar i polititzar les categories dominants sobre sexe, gènere i sexualitat en el estat espanyol, reflexionem sobre quins camins, estratègies i formes de producció cultural se estén desenvolupant en torn a cossos i sexualitats no normatives i les possibilitats i límits polítics d'aquestes experiències que fugen en la seva práctica, de l'ús de categories dominants.