Diana, atlants i les belles arts (Casa Heribert Pons, escultura d'Eusebi Arnau) (original) (raw)

2015, "Art públic de Barcelona", Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2015

CRÒNICA Heribert Pons i Arola, fill segon d'un empresari tèxtil de Manresa, nascut el 1877, exercí de fiscal a Barcelona fins al 1936 i fou també diputat provincial, membre de la Comissió d'Eixample de Barcelona els anys de la dictadura de Primo de Rivera i col·leccionista d'art. Va casar-se el 1912 amb Pilar Vives i Oller, filla d'una família d'origen manresà. Van anar a viure al pis principal de l'edifici de pisos de lloguer que havia fet construir expressament a la rambla de Catalunya, tocant a la gran via de les Corts Catalanes. L'arquitecte fou Alexandre Soler March, el qual, seguint indicacions d'Heribert Pons, s'inspirà en construccions de l'estil Sezession que aquest havia admirat durant els seus viatges a Viena. L'arquitecte va fer aplicar a la part alta de la façana dues peces decoratives clarament sezessionistes com són els guerrers que, creuats de braços, vetllen l'edifici des dels contraforts més alts. És un model que es troba en edificis vienesos. Alguns han volgut veure en aquests guerrers una representació de Mercuri, déu del comerç, però és dubtós, tant perquè les aficions d'Heribert Pons no eren comercials sinó artístiques, com perquè no tenen cap dels atributs habituals de Mercuri: no porten caduceu i cal tenir molta imaginació per veure unes ales en els cascs que porten. D'altra banda, la duplicació de la figura d'un déu seria una incongruència i un cas únic mentre que la simbologia dels guerrers guardians d'una casa era habitual en altres construccions.