Moll, Antoni Lluís (2018): «Desè aniversari de l'editorial Punctum». Llengua i Literatura, 28, 237-240. (original) (raw)

2018, Llengua & Literatura

Quan es va escaure el desè aniversari de l'editorial (2005)(2006)(2007)(2008)(2009)(2010)(2011)(2012)(2013)(2014)(2015), Punctum va distribuir un regal entre el seu catàleg d'autors: un quadernet pulcrament editat, amb dos textos i un mínim prefaci, que es pot llegir com un programa a posteriori de la feina d'impressió dels dos primers lustres de la casa. Per una banda, l'opusclet conté una traducció catalana de Josep M. Domingo -primer padrí de la casa editorial-d'una epístola de Maquiavel a Francesco Vettori; aquella en què Machiavelli, en un retir forçat prop dels turons de Chianti, explica al seu amic el refugi en una fictícia i afectada aurea mediocritas de costums espartans i d'estudi dels clàssics, i en què li anuncia la redacció del que serà El príncep. Per altra banda, unes reflexions del poeta menorquí Ponç Pons -heus ací una connexió geogràfica que s'ha de tenir en compte-, que, enmig de la postmodernitat, recrea des de la Balear menor la mateixa passió de quasiexili daurat que el florentí, entre vinyes, figueres i tords, i entre melangia, lectures i llibres. Sembla que aquesta actitud del qui es periferitza, fruit de l'atzar de la Fortuna (Maquiavel) o de la rebel·lió programàtica del qui es tanca a escriviure (Pons), és la que el binomi Punctum reivindica per a la pròpia empresa. Un segell que defuig Barcelona, el llombrígol de la impressió catalana i en català, amb uns fundadors d'origen maonès formats a Lleida, que dirigeixen des del Segrià un nou fenomen d'impressió d'estudis sobre filologia catalana. En el seu cas, no pas com a destil·ladors de clàssics ni com a autors, sinó com a segura plataforma que procura una substància formalment impol·luta -apartada dels perills i les aberracions de l'autoedició universitàriaa una catalanística massa sovint maltractada materialment.