Teatre Fortuny, més d'un segle. Vol. II 1939-1988 (original) (raw)
Encara que composta per dos volums, el llibre Teatre Fortuny, més d’un segle és una obra unitària que reconstrueix de forma exhaustiva l’esdevenir de la principal sala d'espectacles de la ciutat de Reus i de la Catalunya meridional. Una història que comença a gestar-se en el darrer terç del segle XIX, quan la burgesia reusenca sentia la necessitat d’un nou teatre més ampli, luxós i dotat que el ja obsolet i rònec Teatre Principal. Després d’adquirir uns terrenys, producte de la desamortització d’un convent de monges carmelites situat als afores de la ciutat, un grup de ciutadans va promoure la urbanització de l’actual plaça de Prim i, dirigides per l’arquitecte Francesc Blanch Pons, les obres de construcció del Teatre Fortuny. La inauguració se celebrà el 16 de novembre de 1882. I des d’aqueslla data, a través del seu escenari, es va viure una activitat artística, social i lúdica ininterrompuda. El Teatre Fortuny respirava amb les exigències de la societat que l’havia creat, i que el mantenia i responia a les inquietuds i les inèrcies inherents a l’evolució històrica d’aquest col·lectiu humà. En el primer volum d'aquest llibre, editat l’any 1994 –Premi Serra d’Or 1995 a la millor aportació teatral– es descriuen i analitzen les primeres èpoques del Teatre Fortuny, des de la seva inauguració fins al final de la guerra civil, el 1939, un conflicte bèl·lic de conseqüències tan traumàtiques i que perduraren de forma tan pregona i dilatada que justifica bastament aquesta divisió. El segon volum, que teniu a les mans, es divideix en dos períodes: el primer, de 1939 a 1946, curt però intens, marcat per l’esclat virulent del feixisme triomfador, quan a la resta d’Europa tenia lloc la II Guerra Mundial; i un segon període que els autors hem fet arrancar amb la primera representació de teatre català, quan a l’estiu de 1946 arriben de Barcelona, acabada la temporada, les companyies professionals que la primavera d’aquell any havien obtingut autorització per fer tornar la llengua pròpia del país, el català, als escenaris. Una època, des del 1946, que tot i la inacabable i gris postguerra conegué un Teatre Fortuny en permanent efervescència i ebullició. Una activitat plena de contradiccions i també de mancances però que es fonamenta en la presència de tots aquells actors, actrius, cantants lírics, etc., que varen significar alguna cosa en el món de l’espectacle professional d’aquells anys de dictadura franquista. I on els elencs d’aficionats locals trobaren l’espai idoni on oferir els seus millors treballs. Aquest segon volum de Teatre Fortuny, més d'un segle segueix el mateix esquema que el desenvolupat al primer. Es fa una recopilació exhaustiva dels esdeveniments que tingueren lloc al Teatre Fortuny entre el 1939 i el 1983, tractats amb criteris de màxima objectivitat. Ara ja només ens resta refermar que, sota vicissituds socials i polítiques que marquen èpoques o al costat del progrés i consolidació d’imperatius estètics que impulsen evolucions, el Teatre Fortuny ha estat en tot moment, com a espai físic i com a institució ciutadana, un referent emblemàtic de la fidelitat d’una societat, la reusenca, envers gaudi i el conreu de les arts escèniques. Perquè Reus, i el seu entorn més proper, sempre s’ha volgut identificar i afirmar, des de la genialitat reeixida o a través de les palpentes de la desorientació, en el seu amor al teatre.