Arnau de Vilanova i el pensament reformat (original) (raw)
Related papers
La presència de la càbala jueva en el pensament catòlic d’Arnau de Vilanova
Medievalia, 2014
Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311) va ser un escriptor prolífic en dos àmbits que poden semblar ben diferents: la medicina i l'espiritualitat. Els estudis sobre Arnau de Vilanova compten amb una llarga tradició (Mensa, 2006, pp. 529-564). D'una part, les seves obres mèdiques han estat profusament estudiades, i en destaca l'edició de l'Opera medica omnia iniciada l'any 1975 i dirigida per García Ballester, Paniagua i McVaugh 1. Per altra part, els estudis sobre la seva obra espiritual han estat adequadament rastrejats i exposats per Jaume Mensa, principalment en quatre treballs (Mensa, 1994, 1997, 1998, 2005). Segons Mensa, aquesta crítica ha permès una visió més coherent del pensament d'Arnau de Vilanova, en la línia de superar la pretesa separació entre l'Arnau metge i l'Arnau espiritual.
Sobre els hel.lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova"
SPhV 10, 2007, 95-107.
Juntament amb la producció literària stricto sensu, la relació entre els Països Catalans i Grècia té una vessant igualment notable dins la prosa cientí ca, i en especial la relativa a l'art de la medicina. El nervi principal d'aquesta relació el constitueix la tasca traductora, sempre en la direcció grec > llatí/àrab/hebreu/romanç. La qüestió ens ha ocupat anys enrera, quan vàrem estudiar la presència d'al . lusions de caire mèdic a la poesia d'Ausiàs March, 2 però sense abordar en cap moment la problemàtica concreta del manlleu dels hel . lenismes. De fet, March en fa servir tan sols un, euma < gr. flev gma, mentre que cal comptar com a termes perfectament anostrats d'altres com ara malenconia, testimoniat des de Llull, 3 o còlera. 4 Així les coses, no haurà pas d'estranyar que la freqüència i l'interès d'aquests préstecs grecs hagin estat remarcades pels estudiosos. 5 Voldríem remarcar tanmateix que la in uència de la medicina grega sobre la valenciana no va estar una mera qüestió de traducció. Ja al segle XII documentem la composició del famós Llibre dels 1 Aquest treball s'insereix dins les activitats del projecte de recerca Fuentes griegas de la literatura catalana medieval (HUM2005/07697). 2
Les traduccions atribuïdes a Arnau de Vilanova en la impremta moderna
Medievalia, 2015
The translations attributed to Arnau de Vilanova in the Early Modern Print This paper analyzes the editorial fortune of the medical translations attributed to Arnau de Vilanova in the Early Modern Times (1476-1608), both authentic —Galen's De rigore et tremore et iectigatione et spasmo, Avicenna's De viribus cordis— and those today considered apocryphal —Hippocrates's De lege, Costa ben Luca's De physicis ligaturis. 'e editions of each translation, usually printed in large medical compilations, not only are r viewed, but also are intended to be placed in the context of the intellectual currents of contemporary medicine.
Revista Catalana De Teologia, 2007
Dicitur autem amor heroicus quasi dominalis, non quia solum accidit dominis, sed aut quia dominatur subiciendo animam et cordi hominis imperando, aut quia talium amantium actus erga rem desideratam similes sunt actibus subditorum erga proprios dominos. Quemadmodum etenim hii timent domini maiestatem offendere et eisdem fideli subiectione servire conantur ut gratiam obtineant et favorem, sic ex parte alia proportionaliter erga rem dilectam heroici afficiuntur amatores. Arnaldi de Villanova, De amore heroico 1 Ippocrate, Avicenna o Galieno, diamante, zafir, perla o rubino, brettonica, marrobio o rosmarino, psalmo, evangelio ed orazion vien meno; piova né vento, nuvol né sereno, mago né negromante né indovino, tartaro né giudeo né saracino, né povertà né doglia, ond'io son pieno, poteron mai del mio petto cacciare questo rabbioso spirito d'amore, ch'à poco a poco a morte mi tira. Ond'io non so che mi debba sperare; ed ei d'ogn'altro affan mi caccia fuore, e, come vuol, m'affligge e mi martira. Boccaccio, Rime, lxxvi 2 RCatT XXXII/1 (2007) 143-152 © Facultat de Teologia de Catalunya 1. Arnaldi de Villanova, De amore heroico 50/22-51/5 (cito pàgina/línia), en Opera Medica Omnia (= AVOMO), III, edidit et praefatione et commentariis anglicis instruxit Michael R. McVaugh, Barcelona, 1985. 2. G. Boccaccio, Opere, en C. Segre (ed.), Milano: Mursia, 1966, pp. 741-742.
Dicitur autem amor heroicus quasi dominalis, non quia solum accidit dominis, sed aut quia dominatur subiciendo animam et cordi hominis imperando, aut quia talium amantium actus erga rem desideratam similes sunt actibus subditorum erga proprios dominos. Quemadmodum etenim hii timent domini maiestatem offendere et eisdem fideli subiectione servire conantur ut gratiam obtineant et favorem, sic ex parte alia proportionaliter erga rem dilectam heroici afficiuntur amatores. Arnaldi de Villanova, De amore heroico 1 Ippocrate, Avicenna o Galieno, diamante, zafir, perla o rubino, brettonica, marrobio o rosmarino, psalmo, evangelio ed orazion vien meno; piova né vento, nuvol né sereno, mago né negromante né indovino, tartaro né giudeo né saracino, né povertà né doglia, ond'io son pieno, poteron mai del mio petto cacciare questo rabbioso spirito d'amore, ch'à poco a poco a morte mi tira. Ond'io non so che mi debba sperare; ed ei d'ogn'altro affan mi caccia fuore, e, come vuol, m'affligge e mi martira. Boccaccio, Rime, lxxvi 2 RCatT XXXII/1 (2007) 143-152 © Facultat de Teologia de Catalunya 1. Arnaldi de Villanova, De amore heroico 50/22-51/5 (cito pàgina/línia), en Opera Medica Omnia (= AVOMO), III, edidit et praefatione et commentariis anglicis instruxit Michael R. McVaugh, Barcelona, 1985. 2. G. Boccaccio, Opere, en C. Segre (ed.), Milano: Mursia, 1966, pp. 741-742.
Referències esparses a Arnau de Vilanova durant l'època moderna: materials d'estudi
Aquest treball conté trenta-una referències desconegudes a Arnau de Vilanova en obres escrites durant l'època moderna (segles xvi-xviii). Hi trobem al•lusions tant a l'arnaldisme espiritual com a l'alquímic, sovint barrejades. Tot i que la major part de les fonts siguin en llengua llatina, n'hi ha també en vernacla. Els temes, essencialment, es poden dividir en tres grups: en primer lloc, l'Arnau alquimista, gairebé sempre davora Llull; en segon lloc, l'Arnau espiritual, precursor de la Reforma; i, fi nalment, l'home que va predir la vinguda de l'Anticrist l'any 1345.