[With Marta Alari Hidalgo] La transcripció del manuscrit (original) (raw)
Related papers
El manuscrit del receptari de misser Joan
2013
Es dóna a conèixer a la recerca catalana l'actual localització del manuscrit del Receptari de misser Joan, a la biblioteca de la UCLA. Descripció del manuscrit, anàlisi dels interessos dels seus anteriors propietaris, i reconsideració del contingut de l'obra, que és un receptari domèstic i no pas vinculat a metges o apotecaris.
La transcripció, una escolta que es fa text i un text que escolta
Following the imperative of profitability that dominates the current neoliberal environment, the research groups have tended to outsource many of the parts that make up the whole of social research. Even forgetting conceived the research process as a 'total social fact' where each part is the particular expression, but unit, which consists of all the research. In light of the considerations made in several social research from the perspective of critical qualitativisme and traditional way, we try to analyze the benefits of this modus operandi seems endangered. In particular, we discussed extensively the process of transcription. Through these pages explaining why the transcript should not be seen as a mere mechanical task, but that is part of the process of discourse analysis as well as the learning process of the researcher. What's more, the transcript is very important to be aware of researchers are, as defined Jesús Ibáñez, 'being subject', this is a subject that necessarily changes the process that observes and modifies himself to observe it: both modifications should be included in the field of research '(Lucas 1995) First, try to argue the importance of the literal transcription in qualitative research. Later, we analyze the advantages of the transcription process for learning methodological research techniques. Then talk about how transcription promotes ethics of listening while facilitating understanding and helps to restore the meta analog source. Finally, we focus on reflexivity introduced to sociological analysis of the discourses made by the principal investigators performed the transcription process. Seguint l’imperatiu de la rendibilitat que predomina en l’entorn neoliberal actual, els grups investigadors, han tendit a externalitzar moltes de les parts que componen el tot de la investigació social. Tot i oblidant concebre el procés d’investigació com un ‘fet social total’ on cada part és l’expressió particular, però unitària, del tot que composa la investigació. A la llum de les reflexions fetes en diverses investigacions socials, des de la perspectiva del qualitativisme crític, i de manera artesanal, tractem d’analitzar el beneficis d’este modus operandi que sembla en vies d’extinció. En concret, parlem exhaustivament del procés de transcripció. A través d’aquestes pàgines explicarem perquè la transcripció no ha de ser vista com una mera feina mecànica, sinó que n’és part del procés d’anàlisi del discurs així com del propi procés d’aprenentatge de la investigadora. I encara més, la transcripció és molt important per tal de prendre consciència de que les investigadores som, com definia Jesús Ibáñez, ‘subjectes en procés’, ‘això és un subjecte que necessàriament modifica el procés que observa i que es modifica a sí mateix al observar-lo: modificacions ambdues que han de ser incloses en el camp de la investigació’ (De Lucas 1995) En primer lloc, tractem d’argumentar la importància de la transcripció literal en la investigació qualitativa. Més tard, analitzem els avantatges que suposa el procés de transcripció per a l’aprenentatge metodològic de les tècniques d’investigació. Després, parlarem sobre com la transcripció fomenta l’ètica de l’escolta alhora que facilita entendre la metacomunicació i ajuda a recuperar el codi analògic. Per últim, ens centrem en la reflexivitat que introdueix per a l’anàlisi sociològica dels discursos el fet de que les investigadores realitzen el procés de transcripció.
Alonso de Cartagena: ante el manuscrito de autor
Reflexión acerca de la “voluntad editorial” ejercida por algunos autores sobre sus textos, la cual implicaría, más allá de la escritura, la fijación material, la preservación y la difusión regulada de los mismos. A través del estudio de la codificación de la littera legis y por medio del rastreo de términos como original y exemplar en la producción castellana y latina de Alonso de Cartagena, se observa el afán de control de este autor sobre su obra y se ofrecen algunas consideraciones acerca del impacto de la formulación crítica de “códice de autor” o “manuscrito de autor” (Petrucci, Chartier, Fernández Ordóñez) en la edición de textos medievales afectados por este fenómeno.
Dossier de la revista ARQUEOLOGÍA, 2020
Verse y ser visto. Una interpretación de las escenas de recompensa en la narrativa funeraria amarniana: la audiencia 'habilitante' Resumen En época amarniana el ritual de aparición en público del faraón a través de la ventana del palacio, acompañado por la familia real, puede ser interpretado como un dispositivo de control monárquico pero también como un componente performativo de las prácticas sociales. Resulta fundamental la experiencia propedéutica debido a que es en el seno de este acto público-plasmado en las paredes de las tumbas privadas de los funcionarios de la corte-en donde se escenifican las relaciones políticas, sociales, económicas y fundamentalmente simbólicas que caracterizan al reinado de Akhenatón. El objetivo de este artículo es analizar la entrega de bienes de sustento y objetos de lujo de manos del faraón a sus servidores más fieles como un ritual. Se pretende demostrar la eficacia del poder material y simbólico de la monarquía sostenida por una burocracia y por la divinidad Atón. Todo esto se manifiesta en la representación de la escena de entrega de recompensas a sacerdotes, generales y administradores desde la ventana de aparición y ante la presencia de una audiencia configurada por espectadores clave (embajadores extranjeros, burócratas, sacerdotes, soldados, la comunidad en general), para completar la efectividad del acto.
La contribució a l’epigrafia ibèrica de Joan Maluquer de Motes
En aquest treball sintetitzem les principals contribucions de Joan Maluquer de Motes i Nicolau a l’epigrafia paleohispànica, que es troben fonamentalment expressades al llibre 'Epigrafía prelatina de la Península Ibérica' (1968). A més del treball de compilador d’inscripcions, d’intuir la necessitat d’una epigrafia per a arqueòlegs i d’explorar les possibilitats de datar les escoles d’escriptura segons els suports, una de les seves principals contribucions és la de plantejar els fonaments del que actualment coneixem com a sistema dual, és a dir, de l’existència a l’escriptura ibèrica nord-oriental d’un mecanisme gràfic que permet diferenciar fonamentalment els sil•labogrames oclusius dentals i velars sords (ta i ka p.e.) dels sonors (da i ga p.e.) amb un traç addicional als sil•labogrames sords.
Guadalupe Ángeles: la subversión de una escritura
En la literatura femenina podemos encontrar una producción segmentada, ya sea como Aralia López González señala, en un discurso femenino u otro feminista. El primero tiene relación con la manera en que las propias mujeres piensan y hablan sobre las mujeres; mientras que el segundo manifiesta un mayor o menor grado de conciencia de las mujeres en cuanto a colectividad. El objeto de este estudio es Guadalupe Ángeles, quien propone una escritura femenina que pondera los sentimientos sobre las acciones y los hechos. Su postura romántica interpela a la narración de grandes acontecimientos históricos y sociales, a la linealidad de lo narrado y a la razón, al aludir continuamente a lo profundo de las emociones por medio de la fragmentación, el lenguaje poético y la yuxtaposición de escenas, todas ellas características de una escritura que se antoja subversiva. Esta investigación esboza algunas cuestiones centrales en el estudio de la misma, por ejemplo: la diferencia entre literatura femenina y la literatura feminista, la asociación entre la literatura femenina y la autobiografía, así como las diferencias entre esta última y la escritura autobiográfica y la autoficción.
Anàlisi del mecanoscrit i la correcció de la traducció de Manuel de Pedrolo de Llum d’agost
2007
Manuel de Pedrolo, always aware of the latest literary works published abroad, was a keen enthusiast of the North-American novel, genre to which he was introduced in the 1940s by reading William Faulkner. Pedrolo considered Faulkner one of the best writers of all the times and he translated three of his novels: Llum d’agost (1965), Intrus en la pols (1969) and Santuari (1970). The manuscript and the later correction of Llum d’agost’ s translation were the basis of the analysis presented below and in which aspects such as spelling, syntax, lexis and punctuation are observed in great detail. Furthermore, great attention is paid to corrections, sometimes rather inaccurate or even unnecessary, and which altered the opinion that researchers like Pericay and Toutain have about Pedrolo’s usage of the Catalan language.