Pardines i l'Orige de la la Llengua Valenciana (original) (raw)

Paterna y el Origen de la Lengua Valenciana

RESUMEN: Quienes propugnan que el árabe era la única lengua supérstite en Valencia cuando en 1232 Jaime I inicia la conquista de este territorio, deben explicar cómo pudo el fonema /p/, inexistente en la lengua árabe, pervivir en muchos topónimos valencianos de origen románico.

L'herència lingüística de la Renaixença valenciana

2007

El 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important número d'escriptors, polítics i intel·lectuals arribaven a un acord per tal d'emprar les mateixes normes ortogràfiques en els seus escrits, que seran conegudes com les Normes de Castelló.

El valencianisme lingüístic. Una contribució per a conéixer-lo

Llibre. València, Editorial Àrbena, 2018

¿Què és el valencianisme lingüístic, i quants n’hi han hagut durant el segle XX? A pesar que el valencià destaca en la personalitat valenciana, són ben escassos els escrits que s’encaren al tema. Este llibre ho fa des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Evitant el secessionisme i el catalanisme, l’objectiu és ser pro valencians (i no ser anti res). Lluny de l’essencialisme, l’elitisme i el maximalisme (els uns tindrien tota la raó; els altres, gens), esta obra fa moltes anàlisis i aportacions sobre el model lingüístic valencià que més ens ajudarà als valencians a dirigir la nostra societat amb dignitat, autoestima i solidaritat.

Sobre la llingüicitat de l'idioma valencià i la seua viabilitat futura

Sobre la llingüicitat de l'idioma valencià i la seua viabilitat futura, 2020

Resum: És comú trobar en certs círculs acadèmics que els arguments filològics que postulen l'independència llingüística de la llengua valenciana són acusats de ser acientífics. Ademés, la possibilitat de construir un estàndart llingüístic més pròxim a les característiques vernàcules de les varietats valencianes ve considerant-se com a irracional o innecessari. En la finalitat de proporcionar arguments vàlits per al reconeiximent i la supervivència futura de la llengua valenciana, l'autor d'este treball examina els arguments actuals de la sociollingüística i a continuació els aplica a l'idioma valencià. Resumen: Es común encontrar en ciertos círculos académicos que los argumentos filológicos que postulan la independencia lingüística de la lengua valenciana son acusados de ser acientíficos. Además, la posibilidad de construir un estándar lingüístico más cercano a las características vernáculas de las variedades valencianas viene considerándose como irracional o innecesario. Con el fin de proporcionar argumentos válidos para el reconocimiento y la supervivencia futura de la lengua valenciana, el autor de este trabajo examina los argumentos actuales de la sociolingüística y a continuación los aplica al idioma valenciano. Abstract: It is common to find in certain academic circles that philological arguments positing the linguistic independence of the Valencian language are accused of being unscientific. Also, the possibility of construction of a linguistic standard closer to the vernacular characteristics of the Valencian varieties has been considered irrational or unnecessary. In order to provide valid arguments for the recognition and future survival of the Valencian language, the author of this work examines the current sociolinguistic arguments and then applies them to Valencian.

Els Orígens dels impresos periòdics als Països Catalans

1992

oldría començar referint-me sumàriament a l'estat general dels nostres coneixements sobre la premsa i el periodisme antics en terres catalanes fins a les acaballes del segle XVIII. En part, per aprofitar l'avinentesa de la convocatòria i proclamar la necessitat d'una revisió histórica global del nostre patrimoni paleoperiodístic. Però en part també, d'una banda, per cridar l'atenció sobre alguns criteris tradicionals d'avaluació de la protopremsa que em semblen poc fonamentats-o francament errats-, i, d'altra banda, per assenyalar alguns aspectes en els quals la revisió de plantejaments esdevé plausible a partir d'allò que ja sabem. Comencem a tenir una idea bastant aproximada del tràfec informatiu del segle XVI i de com operava la xarxa de postes i correus que controlaven els Tassis (o Taxis) (1). Sabem prou bé que, arran dels conflictes i les agitacions del segle XVII, la millora introduïda per l'establiment de les estafetes (2), no aconseguí d'agilitzar gaire la transmissió d'informació (cartes) , tot i que aquestes mateixes dificultats potser encara esperonaren la curiositat del públic i contribuïren a interessar-lo per la lectura o l'audició de "notícies" (noves). Cartes i noves tendeixen a fondre's en l'epoca del paleoperiodisme i, al capdavall, totes dues són relats (relacions) de fets noticiosos, d'esdeveniments susceptibles de mobilitzar l'afany receptor. Sabem prou bé, de fa anys, com es produí el desenvolupament de la manufactura del paper, i també, em sembla, la progressió de la impremta i de l'art tipogràfica. I com, encara, de la iniciativa d'inquiets impressorsllibreters (de vegades impressors-llibreters-poetes, o bé llibreters-impressorspublicistes), delerosos de guany econòmic, anà creixent el negoci dels plecs solts. Efímers, fràgils, barats. En tenim molts de conservats i/o catalogats.