La portalada de Ripoll. Creació, conservació, recuperació (original) (raw)
Related papers
La portalada del monestir de Sant Esteve de Banyoles
Revista de Girona, 2003
Un dels elements més característics del monestir de Sant Esteve de Banyoles ha estat des de sempre la seva portalada d'estil gòtic tarda, definida per l'erudit local Mn. Constans com una "puerta de piedra labrada en un gótico decadente». L'obra, tal com avui la veiem davant la plaga del monestir, fou construïda al llarg del segon quart del s. XVI, però en origen tenia un grup escultòric en el seu timpà que contenia les figures de sant Benet, sant Esteve i sant Martiriá
Ianua coeli. Portalades gòtiques a la Corona d'Aragó, Institut d'Estudis Catalans, 2020, p. 217-258, 2020
The main portal project of the cathedral of Barcelona, carried out by the Norman architect Carlí Vautier in 1408, never came to materialize, but the drawing, which can be compared to the great gothic architectural designs preserved, is very explicit about the sources (formal, figurative, etc.) of the master. In this study, Carlí’s project is analyzed in the context of the construction of the cathedral, its formal structure, the career of the architect and his immediate professional environment.
Repensar un museu. L'actualització del Museu de Ripoll en la perspectiva de la seva història
Beltran, O.; Boya, J. Repensar un museu. L'actualització del Museu de Ripoll en la perspectiva de la seva història. Ibix. Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 4: 23-46, 2006
Inaugurat al públic l’any 1929, l’Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll va materialitzar per primer cop a Catalunya l’interès erudit pels objectes com a testimonis de les formes de vida tradicionals. L’obra impulsada per Tomàs Raguer no es limitaria a fixar-se en les manifestacions orals i expressives de la cultura popular sinó que, reflectint els canvis produïts per la creixent industrialització, va ampliar el camp del folklore en prendre alhora en consideració les condicions materials d’existència. El desmuntatge de les sales de l’antic museu per tal de refer la coberta de l’església de Sant Pere ha obligat a haver de repensar el futur d’aquesta entitat just en el moment que se celebra el 75è aniversari de la seva fundació. El nou Museu de Ripoll haurà de recolzar-se en un projecte museològic actualitzat i dotar-se dels mitjans necessaris per poder respondre a les demandes i les expectatives de què són objecte avui els museus etnològics. En aquest context, l’obra dels folkloristes ripollesos no només permet atorgar sentit a les col·leccions aplegades i apreciar el potencial dels objectes que les integren, sinó que ha de considerar-se com a una part important del seu valor patrimonial.
Les portalades gotiques a Mallorca Temes i funcions
F. Español, J. Valero (ed.), Ianua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d'Aragó, 2020
RESUM El text pretén oferir-se com un estat de la qüestió i, a la vegada, com una ponència-marc per acollir aportacions de caràcter específic. La revisió del tema contempla les obres més rellevants del gòtic mallorquí dins l'àmbit religiós, i s'efectua a partir d'una sistematització dels temes i funcions als quals es dedicaren: la portalada pensada com a lloc d'imatges, els conjunts ornamentals i les obres de complexitat iconogràfica. S'ha seguit un ordre cronològic, per tal de precisar la importància de cada sector dins les diverses etapes, com també per fixar les obres claus que pogueren exercir influència damunt altres. PARAULES CLAU: art medieval, art gòtic, escultura, Història de Mallorca ABSTRACT This text aims to offer itself as an overview of the existent knowledge on Gothic monumental portals in Mallorca, what in turn becomes a framework to accommodate contributions of a more specific character. The review considers the most relevant Mallorcan gothic works in the religious sphere. The analysis builds from a systematisation 1 Prenc en préstec els termes utilitzats per: Franck THÉNARD-DUVIVIER, «Au seuil des cathédrales: le portail comme "lieu d'images" et de passage»,
El Castell Vell de Castelló de la Plana. Recuperación y puesta en valor
Centro Aragonés de Castellón, 2019
de la Magdalena es un espacio de gran significación histórica y simbólica para los ciudadanos de Castelló, pues en sus laderas se sitúa el ermitorio de Santa María Magdalena y las ruinas del Castell Vell, embrión de la actual ciudad. Por su proximidad a la costa y escasa altitud (111 m.s.n.m.), el cerro se encuentra en el estrato climático termomediterráneo, caracterizado por inviernos suaves y veranos secos y calurosos. La vegetación actual presenta ejemplares de pino carrasco entremezclándose con algunos ejemplares de algarrobos y olivos, testimonios del pasado agrícola del lugar. Además de por su valor histórico-arquitectónico el paraje está protegido por su valor paisajístico, formando parte del Parc Natural del Desert de les Palmes, cordillera paralela a la costa divisoria natural entre la plana de Castelló y el corredor de Borriol.