Jiménez-Salcedo, Juan (2018). [Recensió de l’obra: Manual de llenguatge jurídic, del Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra]. Revista de Llengua i Dret (70), 253-256. (original) (raw)
Related papers
Aquest article introdueix la secció monogràfica "De la traducció a la jurilingüística". En destaca que les contribucions que s’hi publiquen reflecteixen un marc interdisciplinar estable de relacions entre llengua i dret, des de paràmetres com ara la traducció, la interpretació, la formació, l’autopercepció professional, la recerca teòrica o l’elaboració terminològica, alhora que recullen algunes de les noves tendències en la matèria i revisen de manera crítica els paradigmes existents. Conclou que les aportacions publicades fan palesa la pertinència de la jurilingüística com a paradigma ampli i dinàmic a partir del qual poder pensar les relacions entre llengua i dret.
La situació del català dins l’administració no és precisament favorable i aquesta és la principal causa per a l’escassa producció de textos jurídics, originals i traduïts. Però, malgrat aquesta situació que podria conduir-nos al pessimisme, cal tenir esperança en el futur i obrir els ulls i les ments a possibilitats que avui dia ja no semblen tan llunyanes. Gràcies a Andorra, el català és la llengua oficial d’un estat, la qual cosa voldria dir que, en el cas que aquesta s’incorporàs a la Unió Europea, s’haurien de traduir molts i molts textos de caire jurídic al català; a més a més, actualment, s’estan produint propostes per a ampliar els àmbits d’ús de les llengües de l’Estat espanyol a l’administració central. Per tot això, confiem en el futur i creiem que els estudis sobre la traducció jurídica al català podrien tenir un futur molt profitós.
Resum: Aquesta comunicació analitza fins a quin punt les prospeccions en la llengua antiga permeten ajudar a fixar el règim verbal del llenguatge juridicoadministratiu actual. Co-menta, a grans trets, quins són els criteris que cal seguir a l'hora de decidir si cal recórrer al català antic i també quins són els adequats un cop s'ha comprovat que una prospecció pot ser útil. El cos del treball analitza casos puntuals en què el llenguatge jurídic actual no coinci-deix amb la llengua antiga. Un primer apartat, més general, se centra en uns quants verbs que tenen una estructura gramatical que no coincideix amb la que recull el DIEC. El segon apartat analitza les variacions que, al llarg dels anys, han patit algunes construccions ver-bals referides a penes. Finalment, aprofundeix en tres casos pràctics en què s'ha detectat vacil·lació en el règim verbal. Paraules clau: intransitivitat, llenguatge juridicoadministratiu, règim verbal, tran-sitivitat, variació sintàctica. Abstra...
El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta
Terminàlia, 2011
Doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en lexicologia, lexicografia i terminologia. És autor dels llibres La formació de mots. Qüestions de normativa (200) i Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística (200), i dels diccionaris Lèxic bàsic d'enologia i viticultura (199) i el Diccionari del vi (1999). El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta Resum Aquest article analitza el problema de la informació del règim verbal en vocabularis especialitzats, en concret se centra en el vocabulari jurídic, i mira d'oferir una solució aplicada que va més enllà de l'etiquetatge gramatical usual avui dia.
Revista de llengua i dret, 2001
Un pagès marxa a ciutat perquè de tant sentir a dir que tot es fa en nom de la Llei vol conèixer-la personalment. Quan arriba, però, un guardià d'aspecte feroç li barra l'entrada i li diu que s'esperi assegut en un banc. Transcorren les hores, després els dies, les setmanes, els anys, però malgrat els intents per aconseguir audiència, la resposta del guardià no canvia pas: no pot passar. Poc abans de morir, l'home, desesperat, li pregunta: -Digueu-me, guardià. Tots parlen de la Llei, però durant tots aquests anys, perquè sóc l'únic que ha vingut a veure-la?
2006
El catala juridic existeix des de l'edat mitjana. De fet va neixer com a traduccio dels textos juridics redactats en llati. En el seu origen el catala juridic es feia servir en institucions que eren multilingues (llati, frances, aragones, castella…) a on els documents juridics i administratius es redactaven normalment en una llengua i despres es traduien cap a les diferents llengues reconegudes com a oficials. Aixi va ser durant la vigencia del comtat de Barcelona, la Corona d'Arago i tambe durant el regnat dels Austries a Espanya. A banda del catala juridic com a fruit de la traduccio, la terminologia juridica en catala tambe va tenir un gran desenvolupament quan les institucions juridiques catalanes tenien la capacitat de legislar i administrar el dret propi de Catalunya. Per aixo podem afirmar que el desenvolupament del catala juridic i dela terminologia juridica van en paral·lel al reconeixement oficial de la llengua catalana per part de les institucions politiques de l&...