Apunts Teories de la Comunicacií (Publicitat - 2 parcial) (original) (raw)
Related papers
Apunts Teories de la comunicació (Publicitat - 1 parcial)
SIMBOLISME: tret fonamental de la condició humana. És el que ens fa ser éssers humans i ens distingeix dels animals → Comunicació simbòlica (comunicació per símbols) Ens diferenciem perquè utilitzem el llenguatge, el qual és un símbol. Encara que estigui demostrat que els animals utilitzin una sèrie de conductes per comunicar-se entre ells, no parlen cap idioma ni transcendeixen aquí i ara, és possible una comunicació en el temps d'un cap a molts i a la inversa. L'home en el seu moment, va deixar de ser animal quan va abandonar la dominació de l'instint. Responent a la pregunta, el tret que distingeix l'ésser humà dels animals és la capacitat per representar simbòlicament el món. El simbolisme és el ciment que uneix la societat, entès com la capacitat d'actuar a partir de significats no materials. De fet, la significativitat és el factor més important de les relacions personals. George Herbert Mead reflexiona aquesta qüestió a més d'estudiar com es produeix el pas de la comunicació local a una simbologia que transcendeix en espai-temps i el procés de maduració de l'ésser humà. I és que la inhabilitat d'un nadó iguala a un animal ja que només saben guiar-se pels seus instints. Hi ha un punt però, en què el nadó comença a interioritzar tots els recursos i simbolismes que més tard posarà en pràctica i fixarà la seva identitat social en un futur, anomenat procés de socialització. La interacció meditada simbòlicament és clau per entendre la condició humana i la conducta social. Per distingir el que és una simple conducta animal instintiva del que és una conducta social. Pot provocar manca d'entesa entre diverses comunitats amb simbolismes diferents. La comunicació simbòlica de l'ésser humà és la que fa que es constitueixin les societats i comunitats i es construeixin les institucions, les estructures socials.
TEMA 1: Teories de la comunicació i recerva comunicativa! ! 1.1. La informació! ! No és el mateix dir que vivim en una societat de la informació que de la comunicació! ! Informació: Tota dada sensorial que serveix per a reduir el grau d'incertesa o reforçar el grau de certesa que ja hi ha (Estrada i Alsina, 2007).! ! Aquesta idea d'informació es va imposar perquè els primers teòrics que van intentar fer un model sobre la transmissió d'informació entre dues persones (emissor i receptor) van ser Shannon i Weaber l'any 1949, no pensant tant en les persones sinó, en la tecnologia.! ! Abril (autor) estableix tres trets bàsics d'informació:! ! 1. La operacional, fa referència a la teoria matemàtica de la comunicació, i es situa en l'àmbit de la transmissió. (Per comunicar es necessari un mitjà de transmissió)! ! 2. Smeanticognitiva, es refereix a l'activitat cognitiva d'informar-se. Es centra en el sentit i com es descodifiquen els missatges. Tota informació necessita un procés cognitiu de creació de significat a través de les idees i símbols que nosaltres tenim al cap, i un altre procés cognitiu que ha d'estar a l'altra banda és el d'identificar el codi, significat, etc.! ! 3. Sociodiscursiva, engloba les anteriors i representa els processos cognitius, semiòtics i tèncics. És a dir, fa referència a la informació com a discurs, com a pràctica discursiva dintre d'un context específic. La comunicació com a discurs a llarg termini, com a conjunt de processos comunicatius que es van sumant i es van incorporant i es produeixen en un context específic, de manera que si no entenem una part del missatge que ens transmetres no entendrem què ens estan comunicant.! ! La comunicació humana és un procés historic, simbòlic i interactiu pel qual la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada.! ! És un procés: Qualsevol fet comunicatiu és un episodi contingent, que comença i acaba seguint un determinat desenvolupament. Per exemple, el dret a decidir: va començar amb les dones i l'abortament, i avui en dia, el "dret a decidir" s'utilitza com a eslògan de la independència per Catalunya.! ! És un procés interactiu: Comunicar és un fet social per definició que posa en contacte subjectes socials capaços de palar i d'actuar, comuncar és una relació.! ! És un procés històric: No hi ha comunicació en abstracte, sinó en concret. Tots els fenòmens de comunicació es produceixen en la història i en una història particular dels pobles i cultures. (Només tenen sentit en un moment i un context concret).! ! És un procés simbòlic: La interacció es produeix per mitjà de símbols carregats de significat i ordenats en forma de text o discurs. El fonament bàsic d'aquest significat és el llenguatge natural. Alguns símbols poden canviar de significat.!
Per a una teoria de la comunicació fonamentada sociològicament
2011
Hi ha molts sociòlegs que tracten la comunicació d'una manera més o menys marginal, però les teories sociològiques no la tenen en compte, amb les seves mediacions tècniques, com un àmbit definit de les estructures de la societat. Es crida l'atenció sobre els perills que comporta la molta recerca empírica que es fa sense tenir un marc teòric general prou clar. Els sociòlegs alemanys, començant per Max Weber, continuant amb els de l'Escola de Frankfurt, amb les seves diferents generacions, i acabant amb el funcionalisme sistèmic, són els qui més s'han ocupat dels temes referents a la comunicació. Però s'assenyala que han estat Jürgen Habermas i Niklas Luhmann els autors que més s'han acostat a tractar la comunicació tal com, al meu entendre, fóra de desitjar.Many sociologists view communication as a peripheral subject and sociological theories and their technical mediations don't treat communication as a defined field of social structures. The author emphas...
WELLS: forma de comunicación pagada aunque algunos mensajes utilices espacios o tiempos donados. Identifica al patrocinador Persuade para que se haga algo Comunicación estratégica, con objetivos. Las buena publicidad es aquella que cumple los objetivo A través de medios masivos e impersonales (ahora ya no es así, publicidad más segmentada TARGET
Teoria de la accion comunicativa Habermas Jurgen(1)
* Traduzco también al castellano las citas que en el original aparecen en lengua inglesa; las citas de los autores de lengua inglesa que en el original aparecen en alemán, las he traducido de los correspondientes originales. [N. del T.]. ** Traduzco de los originales que se citan a pie de página. [N. del T.].
CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA TEORÍA DE LA COMUNICACIÓN
COMUNICACIÓN Y CULTURA Enfrentar el problema de la comunicación en términos teóricos, exige, en principio, entender a la cultura como una construcción simbólica, o mejor, como una compleja articulación de redes simbólicas. 1 Ernst Cassirer explica que el hombre no puede enfrentarse con la realidad de un modo inmediato, trata a la realidad física sólo por mediación de las construcciones simbólicas del lenguaje, el mito, el arte, la magia y la ciencia. 2 Clifford Geertz considera que "el hombre es un animal inserto en tramas de significación que él mismo ha tejido" y que "la cultura es esa urdimbre […] el análisis de la cultura ha de ser, por lo tanto, no una ciencia experimental en busca de leyes, sino una ciencia interpretativa en busca de significaciones". 3 En palabras de Hans-Georg Gadamer: "La lingüisticidad de nuestra experiencia del mundo precede a todo cuanto puede ser reconocido e interpelado como ente". 4 La compleja trama de la experiencia humana teje una densa red simbólica. Los seres humanos no podemos, así, más que ver, conocer y vivir, "a través de la interposición de este medio artificial". 5 Ni en la esfera teórica ni en la vida práctica puede afirmarse que el ser humano viva "en un mundo de crudos hechos o a tenor de sus necesidades y deseos inmediatos. Vive, más bien, en medio de emociones, esperanzas y temores, ilusiones y desilusiones imaginarias, en medio de sus fantasías y de sus sueños". 6 Para Cassirer la razón "es un término verdaderamente inadecuado para abarcar las formas de la vida cultural humana en toda su riqueza y diversidad, pero todas esas formas son formas simbólicas. Por lo tanto, en lugar de definir al hombre como un y discrimina todo lo que observa. 11 Esas operaciones, aparentemente sencillas, comprenden una compleja actividad perceptual-conceptual que supone la creación y uso de valores: otorgar un lugar y un sentido a las cosas implica asignarles un valor, es decir: significarlas, atribuirles significados, percibir a las cosas, a las formas y a los acontecimientos como poseedores de un significado. Desde los años cincuenta, Rudolph Arnheim había llegado a esa conclusión: