L'absolutisme i la dinàmica política local (original) (raw)

2002, Barcelona Quaderns d'Història, 7

Les conseqüències de la derrota militar del 1714 van ser tan dures -i l'absolutisme implantat aleshores s'ha considerat tan contrari als principis que havien inspirat el dret públic català-que, durant molt de temps, els estudiosos del segle XVIII van negar que, un cop liquidats els darrers focus de resistència cap al 1720, fos possible cap mena d'actuació política a Catalunya fora de la protagonitzada pel govern central o pels seus representants directes al país. 1 Des dels anys setanta del segle XX, nombrosos treballs no han cessat d'aportar proves en sentit contrari, i han afavorit una revisió de les tesis tradicionals. Encara que la discussió historiogràfica continua, hi ha dades que ja no es poden negligir i que s'han incorporat al discurs de les obres generals o de divulgació històrica. Un exemple conegut és l'anomenat Memorial de greuges produït pels ajuntaments filipistes de les capitals de la Corona d'Aragó, un document que divulgà Moreu Rey el 1968 i que és notable tant per la seva procedència com per l'abast i el contingut. 2 Altrament, les monografies locals -un gènere molt freqüentat els darrers anys-i les anàlisis a escala municipal constaten repetidament que els gremis, tot i que fortament intervinguts i despolititzats en apa-1. Ferran SOLDEVILA, Història de Catalunya, Barcelona, Alpha, 1962 [1935], vol. III, pàg. 1168-1171. En aquest llibre, Soldevila recull i amplifica la tesi clàssica de les històries generals vuitcentistes de Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull. Joan MERCADER I RIBA, El segle XVIII. Els Capitans Generals, Barcelona, Teide, 1957, és una obra de síntesi d'un autor que cultivà, sobretot, la monografia i que, encara que perllonga Soldevila, ofereix una interpretació menys compacta, s'obre a la consideració d'altres fets, i fa algunes reflexions que sugereixen per a punts concrets una visió alternativa. Sobre aquesta tradició interpretativa: Ramon GRAU, Barcelona ante el reformismo ilustrado. Un estudio sobre la inestabilidad ciudadana y los orígenes de la reforma municipal barcelonesa en los años 1766-1770, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1969, [tesi de llicenciatura inèdita]. 2. Enric MOREU REY, El memorial de greuges del 1760, Barcelona, Mediterrània Edicions, 1968. Una nova edició del memorial en la llengua castellana original a Josep M. TORRAS I RIBÉ, Escrits polítics del segle XVIII, Vic, Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives i Eumo, 1996, vol. II (Documents de la Catalunya sotmesa), pàg. 91-113.