Balnearis, hospitals i santuaris al Pirineu català: identificació i definició de les àrees d’assistència a l’edat mitjana (original) (raw)

2018, Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, Territori i Societat: el paisatge històric VIII

En aquest estudi hem centrat la nostra atenció en els establiments de diferents característiques que, des de temps antics, trobem en les zones més elevades de les muntanyes pirinenques. Solen ubicar-se en les proximitats de vies de comunicació que permeten el pas entre una vall o un vessant i l’altre dels Pirineus i que funcionen com a punts de referència per a aquells que hi viuen i que transiten per aquestes muntanyes. En l’actualitat, des del punt de vista urbà propi de la nostra societat, solem relacionar aquests establiments amb activitats de lleure, però poques vegades som capaços de copsar la seva importància per a aquells que tenen, en les muntanyes, el seu espai habitual de desenvolupament de la seva vida i de les activitats que els hi són pròpies. Tant per als pastors com per als mercaders, passant per simples viatgers, pelegrins o fins i tot per exèrcits en marxa, les valls altes dels Pirineus han estat transitades de manera esporàdica o continuada, des de temps ancestrals. En el seu pas o estada en aquestes zones, han necessitat llocs d’assistència, espais de refugi i de cura, més que en altres zones, atesa la duresa natural de l’entorn muntanyenc. La nostra voluntat és entendre la funció i les característiques d’aquests establiments, tot cercant la seva lògica interna, allunyada de la visió limitada i sovint massa simple que es té des de la llunyania de les urbs actuals.