Festa pública i memorialística a la Barcelona barroca (original) (raw)
Related papers
Manuscrits. Revista d'Història Moderna , 2018
El 1686 es van celebrar grans festes a Barcelona en honor a santa Eulàlia per commemorar l'ex-tensió del res de la patrona decretat pel papa Innocenci XI. A partir de la relació, de llenguatge retòric, que descriu la processó que va recórrer la ciutat encapçalada pels consellers i en què participaren els diferents ordes religiosos, aquí es proposa una reconstrucció d'aquelles obres d'art que s'hi exhibiren. Si bé la majoria d'obres eren efímeres, altres es poden identificar amb peces que han perviscut, de manera que totes elles amplien el nostre coneixement del passat artístic. A més de remarcar-ne les característiques properes a l'estètica barroca en voga, l'inte-rès d'aquestes obres rau en la representació del martiri de la santa i la presència del relleu de la ciutat de Barcelona al fons. Aquestes característiques s'inscriuen alhora en una promoció con-trareformista dels sants locals. Paraules Resumen. Fiestas a santa Eulalia en la Barcelona barroca (1686): relaciones escritas y obras de arte; escenas martiriales y el perfil de la ciudad En 1686 se celebraron grandes fiestas en Barcelona en honor a santa Eulalia para conmemorar la extensión del rezo de la patrona decretado por el papa Inocencio XI. A partir de la relación, de lenguaje retórico, que describe la procesión que recorrió la ciudad encabezada por los conse-llers y en que participaron las diferentes órdenes religiosas, aquí se propone una reconstrucción de las obras de arte que se exhibieron en ella. Aunque la mayoría de obras eran efímeras, otras pueden ser identificadas con piezas que han pervivido, de manera que todas ellas amplían nues-tro conocimiento del pasado artístico. Además de remarcar las características cercanas a la esté-tica barroca en boga, el interés de estas obras reside en la representación del martirio de la santa y la presencia del relieve de la ciudad de Barcelona al fondo. Estas características se inscriben a su vez en una promoción contrarreformista de los santos locales.
Carnestoltes, prohibició i transgressió a la Barcelona barroca (1646-1647)
Scripta, 2023
Carnival, prohibition and transgression in Baroque Barcelona (1646-1647) Carnival was banned in Barcelona during the Reaper’s War (1640-52) but, despite the veto, the festivities were celebrated on several occasions under other names and pretexts. This paper explores the 1646 and 1647 celebrations, identifies its protagonists and links them to Francesc Fontanella’s circle.
"Memoria pictórica de la fiesta barroca en la Nueva España"
en Los pinceles de la historia. De la patria criolla a la nación mexicana 1750-1860. Catálogo de exposición; Museo Nacional de Arte, noviembre 2000- abril del 2001. México, D.F.: Museo Nacional de Arte, INBA / Instituto de Investigaciones Estéticas, UNAM, 2000, pp. 92-103.
Con el objeto de sentar una vívida memoria plástica de aquellos días festivos o "geniales':,
Les festes religioses en el regnat de Carles III: el cas particular de Barcelona (1770-1785)
Pedralbes: revista d'història moderna, 1988
L'estudi integral de les manifestacions que configuren la festa barroca ens aportano només un complement al coneixement de I'ambient artístic de I'kpoca sinó que, en tant que portadora d'un ric contingut conceptual, emmiralla els modes de vida i, en definitiva, ens aproxima a la mentalitat general de la societat. Aixi doncs, incidir en el significat historico-artístic de les festes suposa analitzar, d'una banda, la plhstica efímera que generen: guarniment de carrers, decoració d'edificis públics i de domicilis dels prohoms, ornamentació interior d'esglésies i convents, etc. I des d'un segon punt de vista, examinar els cerimonials i ritus, la seva simbologia i llur capacitat de transmetre a la massa del poble les ideologies de 1'Església i de 1'Estat. En aquesta comunicació ens ocuparem de les celebracions enaltidores dels events més destacats de la vida religiosa ciutadana, especialment les festivitats de Setmana Santa i Corpus, i de les manifestacions de fevor públic que es van dur a terme a Barcelona en els anys 1770-1785. Ens hem basat primordialment en el volum primer del Calaix de Sastre del Baró de Mal&, qui narra amb gran detallisme aquest gruix de processons, pregiries públiques, trasllat d'imatges, simulacres al carrer o dins les esglésies. etc. celebrats aquests anys. El coneixement de les mateixes pot ampliar-se amb els fulletons que era costum imprinir enumerant i explicant cada un dels elements de les festes. Així, la lectura dels sermons predicats en tals ocasions ens permet endirsar-nos en I'estudi d'altres aspectes més ideolbgics i socials. Festes religioses: decoracions d'esglésies i convents en diferents solemitats. Celebracions de Setmana Santa i Corpus Christi Suspeses l'any 1770, les processons de Setmana Santa es reanudaren el 1776 si bé algunes condicions. Aquestes, especificades en el Calaix de Sastre en noticia de marG de dit any, foren "que hán de exir, y acabar mes dejorn, segons la Pragmatica verbo Profesons, y han de ser retiradasá laposta del Sol.,.Se diu, que no hianirán Penitencias, y Disciplinats comantiguament, y de privarse totas taulas de turrat en tals conyunturas"(1).
Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona
Barcelona Quaderns d'Història, 20, 2014
El plantejament del XII Congrés d'Història de Barcelona s'originà en el decurs de la sessió final de l'encontre anterior, el dia 3 de desembre de 2009. En aquella sessió havíem ofert una síntesi del procés i els resultats dels deu primers congressos, celebrats entre 1982 i 2007; síntesi que ha quedat expressada amb més detall en el volum d'actes. 1 En el debat entre els congressistes presents que seguí aquella exposició oral, van confluir diverses opinions a l'entorn de la historiografia barcelonina com a bagatge específic, no sempre assumit pels investigadors moderns amb prou capacitat d'aprofitament crític i consciència de la seva densitat.