Algunes notes sobre els forns de Madīna Mayūrqa / Ciutat de Mallorca al segle XIII (original) (raw)
Related papers
El forn de vidre del carrer de Can Burgos. Nòtules per a l'estudi del vidre medieval i post-medieval a Mallorca MAHGAUDA BKKNAT I ROCA JAUME SBRRA I BARCELÓ Resulta curios que, malgrat l'empenta turística que sha volgut donar a la fabricació artesana! de vidre a Mallorca, siguin pràcticament inexistents els estudis sobre la seva fabricació a l'illa 1. En bona part, una possible explicació d'aquesta fet es podria cercar en què els vidriers a Mallorca no formaren cap tipus del Col·legi ni confraria professional, vivint sempre a remolc de les grans obres eclesiàstiques com la Seu o íntimament lligats amb els interessos de nobles i mercaders, de tal manera que la poca documentació que generaren es troba dispersa a multitud d'indrets. Totes les notícies sobre el vidre a Mallorca abans de la conquesta cata-lana de 1229 provenen de l'àmbit de l'arqueologia i, pel moment, cap dels materials recuperats permet suposar una fabricació illenca en època andalusina. Ningú dubta que els vidres d'època cristiana conservats tenen unes clares influències orientals, però aquest fet també es dóna amb el vidre català, de tal manera que no es pot inferir, a partir de les peces conservades, una producció autòctona en el període islàmic*. Amb tot, el vidre arqueològic medieval conservat a Mallorca es composa d'un curt nombre d'exemplars que no permeten encara cap generalització 3. Es per aquest motiu que, malgrat tenir empreses prou antigues que segueixen fabricant vidre amb tècniques arcaiques, cobren la seva importància els restes conservats dels que ens ocuparem. 1
Revista de Dret Històric Català , 2020
Resumen El presente artículo presenta una visión completa de las ordenanzas que rigieron la rela-ción entre el mostassaf y los panaderos y horneros de la ciudad de Mallorca entre los siglos xv y xviii, así como su transcripción. A través del análisis de los libros del mostassaf, de algunos capítulos gremiales y de otras normativas, se dará cuenta de las atribuciones del cargo y de su relación con los profesionales encargados últimos del abasto del pan, principal alimento de la población urbana. Palabras clave: mostassaf, Mallorca, Corona de Aragón, historia de la alimentación, historia urbana. ORDENANCES DE MOSTASSAFERIA SOBRE ELS FLEQUERS I FORNERS A LA CIUTAT DE MALLORCA (SEGLES XV-XVIII): UN ESTUDI DE LLARGA DURADA Resum El present article presenta una visió completa de les ordenances que van regir les rela-cions entre el mostassaf i el gremi de forners i flequers de la ciutat de Mallorca entre els se-gles xv i xviii, així com la seva transcripció. A partir de l'anàlisi dels llibres del mostassaf, dels capítols gremials i d'altres normatives, es delimiten les funcions de l'exercici del càrrec i la seva relació amb els professionals clau per a l'abastiment del pa, principal aliment de la població urbana.
Arraona n°17, revista del Museu d,Història de Sabadell, 1995
El present estudi dóna a coneixer el taller medieval de ceràmica de la Vinya d'en Sant (Castellar del Vallès), del qual només coneixem un forn i la producció que hi ha documentada. Els materials recuperats, dipositats al Museu d'Història de Sabadell, es caracteritzen pcr llur homogeneltat tècnica i morfològica, fet que ha permès elaborar una primera proposta de seriació tipològica d'aquestes produccions.
El gremio de horneros y el monopolio de la cocción de pan en la Ciutat de Mallorca (1476-1597)
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 2012
The bread supply in Palma (Majorca) during the early modern age, has received little attention from researchers. The main objective of this paper is to show one specific aspect of that process: the bread baking. This essay portrays the way in which, between 1476 and 1520, the Bakers Guild attained the baking monopoly and how the profession defensed this privilege during the second half of the 16th century.