Un sermó medieval sobre el Càntic dels Càntics: context literari i proposta d'atribució (original) (raw)
Related papers
Comentari dels Pares, dels segles IV i V al "Càntic de la Vinya
2015
This study aims to analyse what can be gleaned from the writings ofthe Fathers of the IV-V centuries. Much material has been lost or cannot beretrieved. Special attention has been paid to the most important Fathers, giventhe difficulty in following each and every one of them systematically: JohnChrysostom, Eusebius of Caesarea, Jerome, Theodoret of Cyr. A high degreeof linguistic understanding can be seen at times as, for example, with Jeromewho took care to observe the Hebrew phonetics to bring out the literary beautyof the text of Isaiah.The centrality of Christ in the exegesis of the Fathers is highlighted. Andfrom this centrality there stands out the need to seek in the Scriptures theconfirmation of the details of the Passion.
La traducció del Càntic dels Càntics de Mn. Frederic Clascar
2012
En aquest treball s’analitza linguisticament la traduccio catalana del Cantic dels Cantics publicada l’any 1918 per Frederic Clascar i realitzada directament a partir del text hebreu. Es posa de relleu, a partir de la comparacio amb el text original i amb una versio literal, el valor de les solucions emprades i la seva voluntat de contribuir a la creacio d’un model de llengua literaria culta, encara que les opcions linguistiques preses no acabessin imposant-se finalment.
Manuscrits. Revista d'història moderna, 2016
Una comparación de diversos textos tardomedievales dedicados a la agricultura en lengua catalana permite postular la existencia de un opúsculo sobre el cultivo de las hortalizas apenas estudiado hasta ahora. La identificación de esta obra anónima, con título presumido Memòria de les maneres de les laurons que hom deu fer a tota ortalissa, ensancha el corpus sobre el tema y sugiere la pujanza de una nueva clase de campesinos letrados. Palabras clave: horticultura medieval; Barcelona del siglo xv; campesinos letrados; tratados sobre agricultura en catalán; Ferrer Sayol; Miguel Agustín; Palladius Rutilius Taurus Aemilianus. Resum. La Memòria de les maneres de les laurons en el corpus medieval dels scriptores rei rusticae catalanoparlants Una comparació de diversos textos dels segles xv i xvii, dedicats a l'agricultura en llengua catalana, permet postular l'existència d'un opuscle sobre el cultiu de les hortalisses poc estudiat fins ara. La identificació d'aquesta obra anònima, amb el títol pressuposat de Memòria de les maneres de les laurons que hom deu fer a tota ortalissa, amplia el corpus sobre el tema i suggereix la puixança d'una nova classe de pagesos lletrats.
Ordre i cànon a la literatura catalana, setembre 2010
2010
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.
Caplletra. Revista Internacional de Filologia
Ressenya sobre el llibre d'Antoni Ferrando Francés, Aportacions a l’estudi del català literari medieval, Fundació Germà Colón, Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. Col·lecció «Fundació Germà Colón, 18», Castelló de la Plana, 2018, 437 p. ISBN: 978-84-17429-48-5.
La Traducció del Càntic dels Càntics de Carles Riba
Tamid, 2013
A la bona memòria d'Eduard Feliu, gran hebraista català, mestre estimat, amic enyorat. Resum. És molt coneguda i ben estudiada la trajectòria de Carles Riba com a traductor dels clàssics grecs (Xenofont, Plutarc, Homer, Sòfocles, Eurípides, Èsquil) i d'importants autors llatins (Virgili), anglesos (Edgar A. Poe) i alemanys (Rilke, Hölderlin). En canvi, les versions de llibres bíblics-Càntic dels Càntics i Rut-que el gran humanista va fer de l'hebreu no han estat mai estudiades de manera monogràfica. Aquest treball és una edició i estudi detallat de la versió del Càntic de Salomó. Les notes remarquen les aportacions i vaciŀlacions del traductor en un obra que es publica en un moment decisiu per a la història de la llengua catalana.
La recepció del contrapàs dantesc en les lletres catalanes cap a la Tardor medieval
De manera més o menys explícita, registram la transmissió del model del contrapàs en diversos autors catalans posteriors a la Comèdia devers un segle, com Bernat Metge o Ausiàs March. El diàleg amb el model desemboca en innovacions importants, de regust premodern. En el cas d'Ausiàs March, l'escenari de l'ultramon cristià es trasllada a la dimensió interior de l'individu, amb fortes dosis de realisme psicològic i amb els símptomes d'una crisi cultural. Fonent elements de la Comèdia i exprimint els recursos de l'arquetip del contrapàs, el poeta s'apropia del seu mecanisme i avança en el camí de la tardor medieval. Paraules clau: Contrapàs; Dant; Ausiàs March; Bernat Metge; Tardor medieval.