"El mas català com a estructura senyorial. Canvis i continuïtats al llarg de l'Edat Mitjana", Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA (coord.), "In Maritima, 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials" (2019) (original) (raw)

Cavalls, bous i vaques: sobre manescalia i agronomia a Catalunya entre l'Edat Mitjana i la Moderna

2002

The discovery of the account book of a veterinarian who practiced in rural Catalonia near Barcelona at the beginning of the seventeenth century provides an opportunity to raise the question of the range of activities associated with such a practice. In effect, the account book proves that the veterinarian's practice included not only horses, as both medieval and modern sources imply, but also the entire group of animals in use in rural Catalonia. The excessive emphasis of internalist perspectives in research, the use of but a handful of sources and the lack of long-range studies have prevented us until now from adopting a more open viewpoint on this question.

Masos i masies: Estat de la qüestió i vies de futur [2019]

El juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la ponència “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, que ens va oferir un punt d’arrencada per al segon simposi, ja que es van formular les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar sobre aquest tema. Per entendre l’organització del territori en l’etapa medieval, no es poden deixar de banda els masos com un dels elements bàsics que el configuren. L’estudi del mas es pot abordar des de múltiples perspectives (l’arqueologia, la història, la geografia, la genealogia, l’economia, la sociologia, l’antropologia, l’arquitectura i el patrimoni material i artístic) aportant una lectura multidisciplinària del fenomen.

[Reseña en el AEM 46/2]: Maria Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, 962 pp. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 98). ISBN 978-84-9965-251-1.

Reseña publicada en el Anuario de Estudios Medievales del CSIC, nº 46/2: Maria Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, 962 pp. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 98). ISBN 978-84-9965-251-1. http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/825/837

CASTANYER, P., NOLLA, J. M., TREMOLEDA, J., La producció vinícola en època romana a les comarques gironines. Inversió, propietat, treball de la terra i artesanat, El vi tarraconense i laietà: ahir i avui, Documenta, 7, ICAC, Tarragona, 2009, 43-60.

Archaeology provides us with various indications of wine production in north-eastern Catalonia during the Roman period. In our study of this territory, as well as following a chronological order, we distinguish between three well differentiated areas: the coastal strip of Baix Empordà and La Selva, the hinterland of Empúries, and the inland counties. This allows us to make a distinction between two different rates of development. In the first area, where development was earlier and more intensive, we find facilities (presses, amphora workshops) that were at the peak of their use during the period of Augustus and the 1st century and were mainly used for winemaking and amphora manufacture. Inland, in the towns of Emporiae and Gerunda, the pace was different, later and less intensive, but with more continuity.