"La literatura popular a les illes en època franquista: entre la submissió i la resistència". In Carme Oriol i Emili Samper (eds.): Història de la literatura popular catalana. Alacant-Palma-Tarragona: UA-UIB-URV, 2017; pàg. 287-318. (original) (raw)

Hi ha moltes raons que expliquen l’èxit de la literatura oral, amb una finalitat educativa, al llarg de les últimes dècades. L’educació en valors, l’adquisició de coneixements de l’entorn social i natural, de l’àmbit lingüístic i literari i les primeres passes en la formació literariocultural, poden nàixer de l’escolta i aproximació a aquests relats. Uns referents que, a més, són a la base de la literatura adreçada als infants i als joves, que naix i beu d’aquests referents. I, en el nostre àmbit lingüístic, cal afegir, inevitablement, la recerca del component identitari, l’acostament a la llengua del poble i a les seues arrels. I, fins i tot, hem de destacar-ne la seua potencialitat en una educació intercultural, indispensable en les aules dels nostres dies. El particularisme i l’universalisme implícits a les rondalles són un potencial per a una educació nascuda de la consciència de la pròpia identitat i, que al temps, possibilita la comprensió i acceptació solidàries de les altres comunitats culturals del món. Hem dividit les diferents aportacions del llibre col•lectiu Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats en tres seccions. Una inicial, que fixa la mirada de les relacions entre literatura oral i educació a partir d’uns moments històrics, en uns mestres i en uns folkloristes concrets. Una central, en la qual les aportacions generals es concreten en experiències didàctiques que han tingut lloc els últims anys en diversos àmbits educatius. I una final que centra l’interès en textos que tracten la potencialitat educativa i la diversitat dels gèneres etnopoètics, des dels més tradicionals fins aquells que són vigents en la societat actual.