Les dinàmiques divergents del folklore i el patrimoni cultural immaterial (original) (raw)
Related papers
El folklore com a acte comunicatiu
Hi ha folklore quan un subjecte es troba en una situació comunicativa al si d'un tcpetit grup)) i es veu necessitat a superar una dificultat determinada que fa ctdelicadan la situació. Aleshores, formula el seu contingut d'una manera ctespecial)) (artística), que el porta lluny de la transmissió estrictament tcinformativan. Folklore exists when a subject finds him or herself in a communicative situation in a smal group and is obliged to overcome a determined difficulty that makes for a ((delicate)) situation. In this case, he or she formula tes a message in a ccspeciab (artistic) manner, which carries it a long way from strictly ccinformative)) transmission.
Música tradicional.Entre folklore i folklorisme
1994
Anomenen folklorisme l'ús conscient de determinats elements culturals portadors d'una certa tradició fora del context (espai, temps, funció) que els és propi. El concepte folklorisme enclou, dones, una consciencia de tradició, per una banda, i, per l'altra, una intencionalitat quant a l'ús que es vol donar a aquesta tradició. Un tablao flamenco a la Rambla barcelonina, una dansa bretona hallada en un acte de reivindicació política, un recital de música tradicional, són bons exemples del fenomen del folklorisme. En tots aquests casos ens trobem amb el que hom ha etiquetat de manera forc;a descriptiva com «cultura popular de segona ma». 1 Molt sovint es tracta de «productes» musicals que, tot i que procedents d'una determinada tradició de transmissió oral, han sofert una certa transformació per emmotllar-se als gustos i a les necessitats d'un públic de sensibilitat predominantment urbana. Fou Hans Moser 2 qui de fet introduí el terme folklorisme-amb el sentit que aquí lí donem nosaltres-dins l' Antropología europea, al mateíx temps que encetava una fructífera discussió sobre aquesta problematica que calaría d'una manera ben forta a l'Europa centraJ.3 Tot i que la música és un dels ambits on el folklorisme es manifesta més clara
El Folklore com a acta comunicatiu
Hi ha folklore quan un subjecte es troba en una situació comunicativa al si d'un tcpetit grup)) i es veu necessitat a superar una dificultat determinada que fa ctdelicadan la situació. Aleshores, formula el seu contingut d'una manera ctespecial)) (artística), que el porta lluny de la transmissió estrictament tcinformativan.
Cuadernos. Universidad Nacional de Jujuy, 2002
Este trabajo presenta un paralelo entre los abordajes actuales de la problemática del patrimonio cultural y los históricamente desarrollados en el campo del Folklore. A partir de un concepto desarrollado por las denominadas Nuevas Perspectivas del Folklore -la noción de actuación (performance)- se sugiere una posibilidad para superar la dicotomía tangible/intangible vigente en gran parte de la literatura sobre el patrimono cultural. Asimismo se postula una herramienta metodológica para el registro, documentación y análisis de expresiones culturales potencialmente patrimonializables. This paper compares current approaches to the study of cultural heritage preservation with those developed by the Folklore discipline throughout its history. Basing on the concept of "performance", put forward by the so called "New Perspectives in Folklore", this article puts into question the tangible/intangible dichotomy widespread in cultural heritage literature. This paper also suggests a methodological tool for the recording, documentation and analysis of cultural heritage expressions.
Nòtula sobre un repertori teatral i una tradició teatral mal coneguts
Alguns professors de la UAB van convocar una jornada de reflexió que pretenia reunir estudiosos de l'àmbit acadèmic, crítics, dramaturgs, programadors i professionals de l'escena teatral, amb la intenció d'esperonar el debat sobre la situació del patrimoni teatral comú, sobre el repertori i sobre com podem tenir una relació més fluïda els diversos estaments que més de prop, més de lluny, treballem en la dramatúrgia catalana o al seu voltant. El seminari, com va quedar palés durant les sessions diverses, era pertinent i això són algunes notes sobre la impressió que en vaig traure, barrejades amb altres preocupacions que, com a valencià i historiador del teatre, em vénen al cap quan parlem de teatre català i de repertori.
El folklore en las Baleares, una aproximación histórica
Boletín de Literatura oral, 2017
ABSTRACT. This article offers a review of the main contributions to fieldwork, documentation and other related topics on the Baleares's (Spain) oral literature, from the earliest attested examples to the present. RESUMEN: Este artículo ofrece una aproximación crítica a las principales labores de documentación y estudios sobre la literatura oral de las Baleares desde los primeros trabajos de campo hasta la actualidad.
El terme 'folklore' als Països Catalans: de l'entusiasme a la desafecció
The word folklore was printed in English for the first time a hundred and seventy years ago, and Catalan scholars began to use it into their discourse one hundred and thirty-six years ago. This article focuses on two key moments in the history of Catalan folkloristics to try to explain why the term has been losing validity among folklorists, who, with more or less fortune, have replaced it by others of more recent introduction, as Ethnopoetics, and to claim the role of folkloristics as an academic discipline.
Anthropía: revista de antropología y otras cosas, 2011
Molina, Pablo. 2011. "Ser o no ser tradicional. Implicaciones del uso de la noción de folklore en la obra de José María Arguedas." Anthropía : revista de antropología y otras cosas, (9): 62-69. Se buscó realizar una revisión crítica de la manera en que José María Arguedas conceptualizó y desarrolló un conjunto de acciones alrededor de las nociones de 'folklore' y de lo 'tradicional', engarzándolas dentro de un proyecto más amplio de construcción de identidad. Se eligió trabajar estos aspectos de su obra desde la música ya que, como práctica cultural, fue uno de los elementos centrales que modelaron su visión sobre el Perú (Murra, 1983; Rowe, 1996; Landa, 2010).
Josep Palau i Fabre, confluences poétiques et artistiques, CRIMIC-SORBONNE, 2020
Josep Palau i Fabre, confluences poétiques et artistiques Marc Audí (dir.) Deuxième semestre 2019 • Introduction Marc Audí • Presències d'absències: Palau i Fabre entre art, poesia i traducció Enric Bou • El símbol de la rosa en l'obra poètica de Josep Palau i Fabre: evolució i contrastos Anna Perera Roura • L'aportació de Josep Palau i Fabre a la tanka catalana de postguerra Jordi Mas López • Les nits incendiades. Alquímia i representació en la poesia de Palau i Fabre