DeIs camins romans a les carreteres asfaltades (original) (raw)
Related papers
De vies antigues a camins rals
2000
L'actual xarxa vihia del Solsones, a I'igual que la d'altres comarques, és molt recent. Els testimonis orals que ens parlen dels aniics camins, de les carrerades i fires de bestiar, la cartografia, la toponímia, així com notícies histbriques diverses ens poden donar infonnació encara dels camins de tota la vida, I'origen dels quals recula fins al món medieval i en alguns casos fins a la prehistoria. En una comarca on les comunicacious sempre han estat difícils i on ha estat sempre de l'interes comú conservar els camins per les mateixes condicions del terreny, el seu tracat ha patit poques variacions d'importancia al llarg de la histbria. Considerant a més l'estudi de certs parametres en el territori com són nuclis de població, materies primeres, límits (parroquials, municipals o comarcals), vies de transhumhncia o la distribució de jaciments arqueolbgics, podem arribar a reconstruir una hipotetica xarxa vibia, així com establir la seva jerarquització i antiguitat. L'atllament de la comarca i el seu allunyament de les grans vies de comunicació han condicionat l'actual xarxa viaila. F. de Zamora, al segle XVIII, ens diu que tots els camins són de ferradura.' P. Madoz, a mitjan segle XIX, diu textualment "todos los que cruzan por este partido son de herradura y malo^".^ Eren camins per anar a peu i amb matxos. Les diligencies i els carros no circulaven per la comarca. No és fins a la segona meitat del segle XIX que es comenca a parlar de nous projectes. Apareixen alguns camins carreters. Al tombant de segle es comencen a construir amb moltes dificultats algunes carreteres, com la de Solsona a Manresa (1878), de Solsona a Bassella (1890), acabada als anys vint del segle XX, o també la carretera de Solsona a Berga (C-149), constniida el 1930 i inaugurada el 1931. La majoria de les construides i que no es van quedar al tinter són dels anys vint i trenta. La major part de la xarxa vihria recent va quedar configurada abans de la guerra civil.' Per tant veiem com el record dels camins de sempre difícilment es pot haver esborrat.
Al Vallès i al Maresme per camins antics (v.3)
Anem a caminar amb lletres per camins que no hi són. Aixecar acta de com era anar de poble a poble a peu i a cavall i amb carro, ara fa segles. I establir els trajectes que feien els besavis. Un passeig de Mataró a Barcelona tocant les parròquies arrecerades a les muntanyes, i cap als petits nuclis habitats a la banda de la serra que les amaga del mar. Per camins històrics 1. Index Anar per camins Els rius sense pont i amb sort Camins de muntanya Camins del Vallès Camins de la Marina El camí de la serra El camí dels francesos Melcior de Palau fa carreteres
Del romaní comú als calós ibèrics
Llengua & Literatura, 2004
Europa (i després, per difusió posterior, a tot el món) trobem un poble que utilitza com a nom ètnic en molts dels seus dialectes el de rrom (pl. rroma); alguns altres dialectes usen ètnics diferents, com ara sinti, kaló, manuš, encara que aquestes últimes paraules també poden conviure amb rrom (llavors usat en el sentit de 'marit') i amb la denominació rromanó (evidentment derivada de rrom) per a la llengua (així, els gitanos catalans diuen que parlen kEló o rrumEnó). Però l'element comú d'aquests pobles no és només aquest mot i els seus derivats, sinó que presenten, d'entrada, un vocabulari comú evident i, en molts dialectes, les mateixes característiques morfosintàctiques. Estem, doncs, davant de dialectes derivats del que podríem anomenar romaní comú. Una bona part d'aquest vocabulari compartit i, allà on romanen, les característiques morfosintàctiques, tenen, al seu torn, una clara filiació genètica: ens presenten el romaní com una altra de les llengües indoeuropees neoíndies derivades dels dialectes pràcrits que, al seu torn, són l'evolució del sànscrit. El romaní és, per tant, una llengua emparentada amb l'hindi, el gujrati, el bengalí i les altres llengües neoíndies, per bé que, curiosament, no es parla a l'Índia mateixa, on no ha romàs cap llengua «romaní» després de la partença dels parlants de romaní en el seu llarg periple. Als exemples següents podem veure unes petites mostres del vocabulari d'origen indi del romaní i de formes flexives igualment procedents del sànscrit:
Els camins ramaders del Vallès Oriental
2007
Ponencies dels Camins Ramaders van signar un conveni de col~laboració per Anuar~ del Centre d'Estud~s realitzar un primer inventari dels camins ramaders de la regió
En defensa dels camins públics. Els drets de les entitats locals i ciutadanes, 2011
Petita història dels camins de l'illa de Mallorca, des de la conquesta cristiana fins als nostres dies