Arqueologia i Patrimoni Subaquàtic a les nostres aigües. (original) (raw)

NIETO, X. 2001, Arqueologia subaquàtica a Catalunya i legislació, Drassana 9, Revista del Museu Marítim de Barcelona, Barcelona, 96-105

És necessari recordar que els primers intents de fer arqueologia subaquàtica, tal com l'entenem avui en dia, es van portar a terme el 1950 a Albenga (Itàlia) i el 1952 al Grand Congloué (França), i que no és fins al 1960, amb l'excavació de Cap Gelidonya (Turquia), que es posen les bases de l'arqueologia subaquàtica actual.

L’aigua al Castell Vell. Una aproximació des de l’arqueologia i la historiografia

Mes clar, aigua! De begudes i de Beure, 2022

L'any 1982 la filòloga Carme Barceló va assenyalar la possibilitat que el topònim ḥiṣn Khadrel, amb què era conegut el Castell Vell pels musulmans, derivés del vocable àrab al-hadrāl que podríem traduir com «la verdeta» (Barceló, 1982). Crida l'atenció que el lloc s'identifique amb un substantiu femení fent referència a la muntanyeta i no pas al castell que en ella es troba. Aquesta anomalia probablement estigué motivada perquè els musulmans encarregats de batejar el castell s'enlluernaren per la verdor de l' entorn sense qüestionar-s'hi l' origen de l'aigua que produïa eixa exuberància. Tal volta, si ho hagueren fet, s'haurien adonat com realment el Tossal de la Magdalena era menys «verdet» que la resta de les muntanyes que l' envolten ja que, a diferència d'aquelles, no disposa de cap font ni ullal als seus vessants. Cal cercar, doncs, l'absència de brolladors naturals en els condicionants geogràfics i climàtics del tossal que, ubicat en l' extrem sud-oriental de la serralada del Desert de les Palmes, es troba més influenciat pel règim pluviomètric sec de la Plana que no pas pel més humit de la serralada (Ginés, 2013). Com a coneixedors de la tecnologia necessària per a la captació i emmagatzematge d'aigua (Glick i Kirchner, 2000), els pobladors del Castell Vell intentaren pal•liar aquesta carestia amb la construcció d'aljubs i cisternes per recollir l'aigua de pluja però que, com abordarem més endavant, M és cla r, aig ua ! De beg ude s i de beu re

Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València)

2014

La tesi posa de relleu, analitza i harmonitza tres nocions basiques: Paisatges historics, Patrimoni i Didactica. Conceptes que organitzen l'estudi en tres gran arees o blocs tematics vertebrats per un mateix fil conductor, per la cultura de l'aigua. El subjecte concret d'estudi historic/paisatgistic, patrimonial/cultural, i tambe educatiu/formatiu, son les hortes i les sequies del Tribunal de les Aigues de Valencia, es a dir l'Horta de Valencia, sobre les quals es fa una caracteritzacio, una analisi i una descripcio forca detallada. La tesi incideix en primer lloc sobre els espais que conformen les hortes historiques de la Vega de Valencia i la seua caracteritzacio com a paisatges culturals; un segon bloc tematic es destina a perfilar i delimitar el patrimoni cultural material i immaterial que se'n deriva, de la construccio, l'us i el funcionament secular de les sequies; i una altra part afronta la didactica i els recursos procedimentals que es poden inferir ...

2016 Perquè l'aigua ho negarà tot... El patrimoni cultural afectat per la construcció de l'embassament de l'Albagés: els treballs de documentació dels anys 2010-2012

X Trobada d’estudiosos de les Garrigues (Arbeca, 2015), 2016

Entre els anys 2010 i el 2012 l’empresa Iltirta Arqueolo- gia SL va dur a terme tot un seguit d’actuacions de do- cumentació del patrimoni cultural immoble afectat pels treballs de construcció de l’embassament de l’Albagés.. Les intervencions realitzades van concretar-se espe- cialment en la catalogació de diverses construccions et- nològiques (cabanes de volta i de teula, aljubs, balmes murades, aixoplucs...), el sondeig de diverses localitza- cions enregistrades com a jaciments a la Carta Arqueològica de les Garrigues i la identificació de diverses posicions militars de la Guerra Civil (trinxeres, refugis, pous de tirador...). En aquest article es presenten principalment les directrius i els paràmetres que han regit les actuacions d’avaluació de l’impacte de l’obra i l’estratègia de documentació implementada, així com es fa una síntesi dels resultats més rellevants de les intervencions executades.

Aigua i arqueologia al santuari de la Mare de Déu de la Font (Castellfort, els Ports)

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 2017

The archaeological work carried out inside the Sanctuary church has uncovered a dense network of drainage and water channels leading from the spring located inside the temple for general water supply. The channels, which are found under the church floor, were built in different phases. The relation between the church, devoted to the Virgin Mary, and the spring found inside the building is framed in a more generalised context of the Late Middle Ages.

Arqueologia subacuatica en aguas costeras Comunidad Valenciana 2000 2010

RESUMEN En los últimos años, con motivo de la puesta en marcha de diversas ampliaciones portuarias y de la redacción de numerosos proyectos costeros, se están llevando a cabo actuaciones arqueológicas en las que las nuevas técnicas de investigación y la intervención subacuática son claves para el conocimiento y la salvaguarda del patrimonio sumergido. En el presente artículo se presentan las distintas metodologías de trabajo empleadas para la redacción de los Estudios de Impacto Ambiental de obras costeras, desde la fase de documentación hasta el establecimiento de un Programa de Vigilancia Ambiental. Palabras clave Arqueología subacuática, estudios de impacto ambiental, puertos, Valencia. SUMMARY Last years, new archaeological projects are being made due to important changes in ports development. Metho-dological improvement in underwater archaeology lets a be�er protection and knowledge of cultural heritage at this kind of situations. This article deals with archaeological projects included in environmental studies of ports of Valencia from their previous analysis.

NIETO, X. 2009, La arqueología subacuática en España, en Nieto, X., Cau, M.A. (Ed.) 2009, Arqueologia Nàutica Mediterrània, Monografies del CASC, 8, Girona, 11 – 14.