Pinyol, G.: En moviment: el repte de les migracions contemporànies a la Unió Europea (original) (raw)
2010, Fundació Josep Irla
Pràcticament ningú abandona el seu país per plaer. I és que darrere de la immensa majoria d'immigrants s'amaga un drama -fam, pobresa, persecució política i/o religiosa, desastres naturals,…-que els ha portat a fer les maletes per buscar un futur millor, com ho van fer els nostres avantpassats no fa gaires anys. Migrar per necessitat, per instint de supervivència, cap a un món millor. Però la realitat és que sovint aquest món millor és converteix en un nou drama marcat per l'exclusió social, la xenofòbia, la misèria, l'explotació laboral… i sobretot per veure's fora de la legalitat.
Related papers
Pinyol, G.: "España en la construcción del escenario euroafricano de migraciones"
Afers Internacionals, nº 79-80, 2007
Durante el año 2005 se sucedieron distintos acontecimientos en las fronteras exteriores de la Unión Europea que acapararon la atención de los medios de comunicación y situaron la gestión y el control de dichas fronteras en la agenda política comunitaria. Al reconocer que se requiere de un enfoque global para la migración, la UE afirma la necesidad de una dimensión exterior coherente para su política de inmigración, y reconoce que tanto el Mediterráneo como África se han convertido en regiones prioritarias. En diciembre de 2005, y en las Conclusiones de la Presidencia del Consejo de Bruselas, la Unión reconoció la importancia creciente del fenómeno migratorio en su territorio, y subrayó la necesidad de encontrar un enfoque global que significara, como mínimo, incrementar el diálogo y la cooperación con los países africanos y con todos los países que abarcan el espacio mediterráneo. En este sentido, la Conferencia Euroafricana sobre Migración y Desarrollo celebrada en Rabat en 2006 es el primer y más visible gesto que consolida el reconocimiento que la gestión de los flujos migratorios requiere de la participación de los países de origen, de tránsito y de destino, es decir, de países europeos, norteafricanos y subsaharianos. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el papel que ha tenido España en la articulación política de este escenario euroafricano de migraciones. Palabras clave: Política migratoria, flujos migratorios, CAJI, relaciones exteriores, Unión Europea, Mediterráneo, África Subsahariana. "Today as always, the Mediterranean is the theatre of historic encounters between peoples, cultures and systems, where Europe meets Africa and East meets West". Brunson McKinley, director general de la OIM.
Estudi sobre els moviments migratoris que s'han produït al món durant els darrers anys i els transfons que aquests presenten.
Pinyol, G.: "Perú. Apunts sobre migracions"
DCidob nº92, 2004
Els desequilibris econòmics entre les diferents regions, l'accentuat centralisme del país i l'existència del fenomen del terrorisme expliquen, en bona part, la importància de les migracions internes al Perú durant tot el segle XX. Aquests fluxos migratoris interns, que van iniciar-se a la dècada dels quaranta i van esdevenir especialment importants durant els anys setanta i vuitanta, van desembocar en una "litoralització" del país, ja que els migrants es dirigien bàsicament a Lima i a altres nuclis urbans de la costa. Si el 1940, només un 35,4% de la població peruana vivia en l'àmbit urbà, avui les ciutats concentren més del 70% de població. Actualment, i al contrari del que va succeir amb molts dels emigrants rurals de les primeres onades migratòries -que van millorar les seves condicions de vida a les ciutats-, els immigrants que arriben als nuclis urbans continuen patint dificultats econòmiques i socials. Les estadístiques més recents demostren que, els últims anys, els índexs de pobresa han crescut i, alhora, s'han concentrat a Lima, un dels principals destins de les migracions internes.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Related papers
Torres, F. y Gadea, E. (eds). Crisis, inmigración y sociedad. Madrid: Editorial Talasa, 2015