Els manresans que van acollir Sant Ignasi a través dels protocols notarials (1485-1585 (original) (raw)
Related papers
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2002
Hospitalet dels capellans de Sant Pere i Sant Bernat Una nova lectura del testament del fundador (1475)* JOAN ROSSELLÓ LLITERAS JOSEP BARCELÓ ADROVER Mn. Antoni Llana, un personatge gairehé desconegut cn la nostra història eclesiàstica dc la diòcesi, cs el fundador dc l'Hospitalcl dels Capellans dc Sant Pere i Sant Bernat, situat just devora la seu, de la qual solament el separa el carrer que hi ha enmig. En el testament que atorgà cn poder del notari Francesc Mil ià dia primer dc juliol de 1475, hem trobat les següents notícies referents a la seva persona i a l'hospital que intentava erigir. Fill dc Mateu Llana i de Catalina. Era prevere, beneficiat de la seu a on la seva família tenia dret dc sepultura a la capella dc St, Pere en el vas del seu pare i dels Bauçans. Els mannesors designats, persones dc la seva confiança, foren misser Pere Gual, ardiaca i canonge i Bartomeu Duran, ambdós doctors en jurisprudencia i mossèn Jaume Roig, prevere, beneficiat dc la seu i Pere Munlanyans, ciutadà dc Mallorca, però solament les confià cl compliment dc les deixes pies i reservà l'administració dc l'hospital que vol fundar al procurador i conseller de la Caixa i Confraria dc Sant Bernat dc la seu. Era confrare dc la Confraria dc l'Hospital General i per tal motiu tenia obligació de pagar quatre sous annuals. ço és, dotze diners per Ics qualre festivitats dc la Mare de Deu: deixa quaranta sous per pagaments endarrerits, i si per ventura resulta ésser major el deute, ho remet a la prudència dels marmesors. Hi ha llegats per l'Ohra dc la seu (deu sous), per la sagristia (vint sous) pels marmesors (vint sous) pel bisbe de Mallorca (cinc sous) i pel rector dc Santa Eulàlia de la qual parròquia es parroquia (cinc sous) Sufragis: vol li sien celebrades les trenta tres-misses de sant Amador, que dirà Mn, Jaume Roig o, cn tol cas, les farà dir cl procurador dc la Caixa dc Sant Bernat de la seu. Per caritat quaranta sous. Llegats: a Gabriela, muller dc Valentí Lloret, braser qu. l'usdefruil dc 8 lliures 10 sous cens que paga Bartomeu sa Rovira : més 4 quarteres de blat cens que fa Pere Ferrer de sant Jordi per una alquería apellada ses Arnaulcs, situada en cl Pla dc Sani Jordi. Una pnmera versió fou donada a conèixer per E Ad Ull.d: "Testament de Antoni Lana, fundador del liospual de preveres pobres de S. Pere i S. Bernal (1475)". BSAL, VII. I8°7. 201-205. sense cap tipus de comentari.
Notarios catalanes en Roma: los notarios matriculados en el Archivo de la Curia (1508-1671)
resumen: este artículo estudia la presencia en roma de un colectivo de nota-rios catalanes durante los siglos XvI y XvII. Se trata de los notarios matriculados en el colegio de escritores del archivo de la curia, una institución que tenía la función de crear notarios. todo notario extranjero que llegaba a roma tenía que matricularse en este colegio. en los libros de matrícula se insertan diversos datos de cada uno de los notarios, además del signum. Se plantea también la hipótesis de que estos notarios trabajen en roma ejerciendo el oficio notarial. Por ello se analiza la actividad de algunos de estos notarios en la ciudad de roma a través de la documentación notarial conservada actualmente en los archivos romanos. Palabras clave: notariado catalán, siglos XvI-XvII, roma, curia pontificia, actividad notarial. Abstract : this article studies the presence in rome of a group of catalan notaries in the sixteenth and seventeenth centuries. they are the notaries registered in the archive's curia of writers college, an institution to creating notaries. all foreign notary who came to rome had to register in this college. In the enroll-ment's books they are data from the notaries, and his signum. It also raises the hypothesis that these notaries work in rome exerting the notarial function. For this reason is analyzed the activity of some of these notaries in the city of rome through the notarial documents today conserved in the roman archives
El col.legi de Sant Ignasi de Pollença després de l'expulsió dels jesuïtes (1767-1775)
2014
L’expulsio dels jesuites de tots els territoris de Carles III el 1767 va suposar que els seus col·legis quedessin abandonats. Per aquest motiu, des de la Corona se’ls va voler donar un us public. A la vila mallorquina de Pollenca s’ubicava el Col·legi de Sant Ignasi, que havia estat fundat el 1686. Un cop extingida la Companyia de Jesus, l’edifici va ser cedit a l’Ajuntament perque s’hi erigis un hospital. D’altra banda, tots els seus bens es repartiren entre les parroquies mes necessitades de l’illa, mentre que els llibres es dirigiren cap a Palma per donar lloc a la Biblioteca Publica. El present article preten il·lustrar com va ser el proces de desintegracio del col·legi jesuita de Pollenca i quin efecte va tenir la supressio de la Companyia de Jesus sobre l’edifici, els seus bens i els censos que rebia. Per aquest motiu, s’ha rescatat de l’arxiu l’expedient que es va conformar durant el desenvolupament d’aquesta accio i que descriu detalladament quin va ser el desti del Col·legi...
PICAZO MUNTANER, Antoni. Heretges i pecadors. Història de la Inquisició a Mallorca. Palma, Illa Editorial, col·lecció Mar de Fons, 2022 (123 pàgs) ISBN 978-84-124293-7-4., 2024
En aquesta ressenya s'analitza l'obra de PICAZO MUNTANER, Antoni. Heretges i pecadors. Història de la Inquisició a Mallorca. Palma, Illa Editorial, col·lecció Mar de Fons, 2022 (123 pàgs) ISBN 978-84-124293-7-4.