Els espais de joc perduts a Borriol. Comunicació presentada a les XXI Jornades Culturals de la Plana de l'Arc. La Pobla Tornesa, 21-23 octubre 2016 (original) (raw)
Related papers
Geografía de la infancia: espacios de juego en ciudades medias de Cataluña
Geographicalia, 2015
Este artículo tiene como objetivo reflexionar sobre el papel de los espacios de juego en la vida cotidiana de los niños y niñas en entornos urbanos, conocer el tipo de utilización y apropiación que hacen de estos espacios y ver hasta qué punto se puede considerar el género como uno de los elementos organizadores de los espacios de juegos. El trabajo se contextualiza en dos municipios medios catalanes, Manresa y Sant Feliu de Llobregat, capitales comarcales del Bages y el Baix Llobregat respectivamente, ambas localizadas en la provincia de Barcelona.
Una sala de jocs als afores de Tàrraco: l’aprofitament d’espais de treball com a lloc de serveis
Tarraco Biennal. Actes del 2on. Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. August i les províncies occidentals. 2000 aniversari de la mort d’August, 2015
In a space of extraction of clay and stone, active since Augustus period, stood up in the middle of the first century AD, building located outside the walls and next to the via situated parallel to the roman wall. The building seems to have been defined by two floors and implanted in the clay soil, defining a basement. It was in here where we found coins and game tokens that make us suppose the existence of a room of game, a taberna lvsoria, where the roman people liked eat, drink, play and/or accommodation.
Les pistes de ball durant el primer franquisme: espais de lleure a l'Horta-Albufera
2013
Aquest treball analitza les pràctiques socials entorn les pistes de ball d’una comarca valenciana central, l’Horta-Albufera, durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle XX. Parteix de la reflexió sobre la construcció identitària hortolana i l’evidència de discursos sovint discordants que han condicionat l’estudi en profunditat de les pistes de ball de nuclis urbans de fora de les grans ciutats. Mitjançant les fonts orals i els documents escrits d’àmbit local, la recerca combina la perspectiva sincrònica i diacrònica per a explorar les diferents articulacions que transformaren progressivament el lleure al territori, fent especial èmfasi en les interaccions col·lectives i en la contingència dels processos. Les pistes de ball de l’època —construïdes a la comarca en 1929, 1944 i 1947—, afermaren un lleure ballat regular i freqüent que en dècades anteriors havia estat absorbit majoritàriament per balls organitzats als diferents cercles de caire político-recreatiu. Amb l’adveniment del franquisme, i en concordança amb el missatge de l’ens religiós, la dictadura va necessitar de gestionar la presència d’establiments comercials pel ball, que no es va liberalitzar completament fins el 1946. Malgrat la retòrica acre del règim vers els ballables moderns, el ball setmanal a les pistes es va consolidar i fins i tot va créixer, convisquent encara amb les celebracions i ritualitzacions ballades pròpies del calendari vital i festiu de la zona. La codificació de comportaments, les pràctiques reguladores dels rols de gènere —també en altres esdeveniments sonors, com ara el cant expressat en la quotidianitat—, el funcionament i el desenvolupament de les indústries de l’espectacle i els seus actors, l’urbanisme relacionat amb el lleure, i el seguit d’operacions del jovent durant el passeig i dintre dels mateixos balls a les pistes, es reorganitzaren especialment a partir de mitjan anys cinquanta. Un procés de canvi, a l’Horta-Albufera, que no s’entendria sense les trajectòries d’actuació de les persones que ballaren en aquells espais.
Playgrounds del siglo xxi: Una reflexión sobre los espacios de juego de la infancia
2013
La representacion del juego infantil al aire libre tiene una amplia tradicion en el arte. Pintores como Pieter Brueghel (Kinderspiele, 1560), fotografos como Robert Doisneau (Les jardins du Champ de Mars, Paris, 1944) o cineastas como Robert Mulligan (To Kill a Mockingbird, 1962) se han aproximado a la relacion del nino con el espacio exterior. En sus obras, se percibe la alegria del juego, su espontaneidad y bullicio, y la relacion afectiva y social que esta actividad genera. Las calles, las plazas, los patios exteriores de las casas y el mobiliario urbano se convierten en espacios de exploracion, aventura, disfrute y aprendizaje. Sin embargo, fue el avance de las teorias pedagogicas lo que dio el impulso definitivo a la aparicion del playground. Los nuevos conceptos didacticos de mediados del siglo XIX provocaron un cambio radical en el modo de concebir los juguetes y los juegos ya que, una vez corroborada la intima relacion entre juego y aprendizaje, se inicio una busqueda sistem...
Les jornades d’Art Rupestre de Borriol. Un exemple de divulgació científica en l’àmbit local
El Arte Rupestre del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica: 20 años en la lista del Patrimonio de la UNESCO, 2020
Les pintures prehistòriques de la Joquera (Borriol, Castelló) figuren al llistat d’emplaçaments amb art rupestre que l’any 1998 van ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO amb l’epígraf “Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica”. A més una de les figures representades a les pintures s’ha erigit com un dels símbols d’identitat local per als borriolencs. Amb motiu de la celebració dels aniversaris d’aquesta declaració i del descobriment de les pintures de la Valltorta i de Morella la Vella, l’ajuntament de Borriol es decidí per realitzar un conjunt d’activitats didàctiques centrades en les pintures de la Joquera. Es presenta una descripció d’aquestes activitats, realitzades en sengles jornades celebrades als anys 2017 i 2018.
La ciutat i la memòria moral dels espais
Debats. Revista de cultura, poder i societat, 2018
RESUM L'objectiu d'aquest article és pensar la ciutat com un palimpsest en què la memòria moral, concepte clau en l'obra de Josep Pla, esdevé una categoria crítica a la llum de la qual es pot parlar de la Història de les ciutats des d'un punt de vista autobiogràfic.
2005
quadres. Durant les entrevistes, la descripció de les peces s'acompanyava d'una forta cirrega emocional i simbblica; ens transportaven a la histbria de vida familiar de les informants, a la seua identitat. En una 2poca en qu2 les fotografies són inexistents o escasses, en u n grup social amb poc patrimoni, aquests objectes esdevenen documents per reconstruir la membria. Des d'aquest punt de vista, són una font molt rica per, tot estirant dels fils, reteixir la trama social i cultural d'aquella 2poca, sobretot del món femení i, en el nostre cas, del rural.