El conjunt ceràmic del poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar, Maresme) (original) (raw)
Related papers
2013
Estudi integral dels materials ibèrics que excavà J.M. Pons i Gurí en 1949-50 i 1955 que es conserven a Arenys de Mar i que no s’han extraviat. Després d’un introducció que fan els tres autors, hi ha quatre estudis: a) I. Garcés: “La Torre dels Encantats en el context històric de la Laietània” (p. 10-15); b) F. Masó: “Les veus del poblat. Historiografia i estudis sobre la Torre dels Encantats” (p. 16-23); c) R. Bruguera: “L’excavació d’una gran sitja/pou a la campanya de 1949/50 (amb la correspondència J.M. Pons i Guri i J.C de Serra Ràfols)” (p. 24-31) i d) I. Garcés: “Els documents epigràfics de la Torre dels Encantats” (p. 32-38). La catalogació segueix aquest esquema: a) “Ceràmiques d’importació”, amb un comentari d’I. Garcés (p. 39-45), dividides en: vernís negre, comunes i àmfores púniques, gregues i itàliques; b) “Ceràmiques modelades a torn”, amb un comentari d’I. Garcés (p. 111-113), dividides en: reduïdes, oxidades, pintades i àmfores ibèriques; c) “Ceràmiques ibèriques modelades a mà”, amb un comentari de R. Bruguera (p. 175-176); d) “Eines i altres objectes”, amb un comentari de F. Masó (p. 219-220), ordenats en: pondera i fusaioles, objectes metàl•lics, objectes lítics, objectes d’os, vidre i elements constructius; e) “Fauna i malacologia” , amb un comentari de F. Masó (p. 276); i e) un annex amb la relació de peces desestimades d’estudi. La obra cuenta con traducciones al español de los cuatro estudios al final del libro (pp. 288-309), también los comentarios al principio de cada grupo de catalogación aparecen bilingües en catalán y español.
This article presents the results of the archaeological excavation carried out in the small Bronze Age site of Cerro de los Purgaticos (La Canyada, Alicante). From its essential characteristics, it is considered that, in addition to settlements or places of daily residence during the Bronze Age in the Eastern Iberian Peninsula, a part of the small sites could be complementary enclaves in the organizational and productive management of the appropriated spaces. Caves were used in many different ways, and now
El poblat ibèric fortificat de Burriach (Cabrera de Mar, El Maresme).
Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica: 159-163., 1991
Volem aprofitar l'avinentesa d'aquest Simposi per a presentar resultats referents a la fortificació de Burriac, part del que fou el treball arqueolbgic portat a terme durant set mesos d'excavació el 1984, en el qual participa un equip de 45 persones. EL7 treballs de laboraton que havien de seguir a l'excavació, així com la publicació dels resultats assolits, no foren assumits per l'Administraci6 i restaren, doncs, en l'anonimat, a excepció de dos breus informes que foren publicats (BENITO et al., 1986A; BENITO et al., 1986B) i de la memoria i documentació que es lliurh al Servei d'Arqueologia de la Generalitat (BENITO et al., 1985).
Un conjunt ceràmic del primer terç del segle XIII de la ciutat d'Eivissa
Bolletí de la Societat …, 2006
Typological study of the gathering islamic pottery found in a cistern in the Ibiza's Castel, later used as waste container. The digging project was initially supervised by Juan Ramon, and passed eventually to the Museo de Mallorca in order to be revised. This paper includes the summary of conclusions of the new research
Una almàssera del segle III AC dins del nucli ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell)
Las intervenciones arqueológicas realizadas el año 2008 y 2009 en el poblado ibérico de Els Estinclells (Verdú, l’Ur- gell) han permitido documentar una almazara del siglo III aC. en la cual se conserva “in situ” la base de prensa. Dicha estructura se encuentra relacionada con un depósito situado en la misma habitación y con otros elementos localizados durante la excavación. La casa contigua presenta a la vez elementos que podrían tener relación con el proceso de elaboración del aceite. Los análisis de los sedimentos por un lado han confirmado el prensado de aceitunas (olea europaea), pero por otro lado han permitido identificar numerosos restos de vid en el pavimento de la estancia donde se localiza la almazara, por lo que no se descarta una posible bifuncionalidad de la prensa.