L’ibèric tardà a la Cessetània: canvis i continuïtats en el món ibèric (original) (raw)
Related papers
Funcionalitat i simbolisme dels càlats ibèrics. L'exemple de la Cessetània.
Aquest treball tracta d'explicar per quin motiu els càlats ibèrics estan presents en pràcticament tots els jaciments dels segles III-I aC de la costa mediterrània de la península Ibèrica, així com en un gran nombre de coves-santuari ibèriques, alhora que és la forma ceràmica més exportada del món ibèric, sent possible trobar exemplars d'aquesta peculiar forma arreu de la Mediterrània occidental.
El món ibèric a les comarques meridionals de Catalunya
Actes del XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 2003
pectius territoris. En aquest sentit, aquesta ponència ha de ser un inici i no un final del camí que ha de dur a la investigació a la publicació de resultats globalitzadors, almenys pel que respecta als models de poblament ibèrics d'aquestes àrees meridionals.
2015
El Vallès es constitueix com un territori coherent en l’àmbit geogràfic i històric, l’evolució del qual ha estat tradicionalment marcada per dues característiques principals. Per una banda, la seva caracterització com a zona agrícola rica i amb una elevada capacitat productiva determinada per la fertilitat de les seves terres i l’abundant presència d’aigua, exemplificada en els cursos de rius i rieres i en la presència d’aqüíL’aparició i formació de la societat ibèrica a la zona vallesana: la fase de l’Ibèric antic a la Laietània interior (segles vi-v aC)
El Vallès es constitueix com un territori coherent en l'àmbit geogràfic i històric, l'evolució del qual ha estat tradicionalment marcada per dues característiques principals. Per una banda, la seva caracterització com a zona agrícola rica i amb una elevada capacitat productiva determinada per la fertilitat de les seves terres i l'abundant presència d'aigua, exemplificada en els cursos de rius i rieres i en la presència d'aqüí-En aquest article exposem les característiques i l'evolució dels diferents assentaments documentats a l'actual territori del Vallès (antiga Laietània interior) durant la fase de l'Ibèric antic (segles vi-v aC). Es tracta d'un període caracteritzat per la continuació en l'evolució iniciada a la zona en la primera edat del ferro, amb una creixent jerarquització social, econòmica i territorial, que posà les bases del ple desenvolupament del món iber laietà durant l'Ibèric ple.
ANEJOS DE VELEIA Series minor, 2018
The likely votive context of the Iberian rock inscriptions of Cerdanya makes these inscriptions the best context for identifying Iberian divinity names. However, according to the current knowledge about the Iberian language, both divinity names and personal names would use the same mechanism of composition of two elements and common composition elements, which would make it difficult to distinguish them. In any case, in votive inscriptions the divinity names and personal names develop well differentiated roles, a circumstance that could be reflected in the morphological marks that accompany them. In this work we evaluate the possibility that morpheme er is a morphological mark characteristic of the Iberian divinity names, since the revisions of readings made in recent years allow us to identify a group of elements that are characterized by combining with the morpheme er: artiunaner, okaler, egibaler, idaŕer and uḿmiser And that at least in the inscription revised in this work, it would contrast with the group of elements that would combine with the morpheme I, which would be exclusive to the personal names: tigirsadin and oŕdinkali. _________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ El probable context votiu de les inscripcions ibèriques rupestres de la Cerdanya fa que aquestes inscripcions siguin el millor context per identificar els teònims ibèrics. Tot i així, d’acord amb els coneixements actuals sobre la llengua ibèrica, tant els teònims, com els antropònims ibèrics usarien el mateix mecanisme de composició bimembre i elements de composició comuns, cosa que dificultaria distingir-los. En tot cas, a les inscripcions votives teònims i antropònims desenvolupen rols ben diferenciats, circumstància que podria tenir un reflex a les marques morfològiques que els acompanyen. En aquest treball s’avalua la possibilitat que el morf er sigui una marca morfològica característica dels teònims, ja que les revisions de lectures realitzades en els darrers anys permeten identificar un grup d’elements que es caracteritzen per combinar amb el morf er: artiunaner, okaler, egibaler, idaŕer i uḿmiser. I que almenys a la inscripció revisada en aquest treball contrastaria amb el grup d’elements que combinaria amb el morf I, que seria exclusiu dels antropònims: tigirsadin i oŕdinkali.
Les metamorfosis de Teàgenes i Cariclea i el bestiari de les Etiòpiques
Bestiaris i metamorfosis a les literatures clàssiques i la seua tradició, 2015
Theagenes and Charicleia, the two main characters of the Aethiopika, sometimes are seen as gods in order to emphasize their physic and moral qualities in the reader's sight. Chastity and beauty bring them closer to the divine world in a very religious sense work. Following another literary tradition, the bestiary, Heliodorus shows the description of elements and beings based on different author's sources and combines components of various origins so he can constitute the exotic and more or less fabulous section in the wonderful kingdom which names his novel.
Mallorca en els confins de l’Imperi Bizantí: canvi, continuïtat i atzar
Estudis Romànics, 2018
Les profundes transformacions experimentades durant el domini bizantí sobre les Illes Balears i Pitiüses (534-903) i l’escassesa de dades que fins fa poc teníem havien fet d’aquell període un dels més desconeguts de la nostra història. No obstant això, un conjunt de noves troballes i investigacions han permès obtenir una visió més real i oberta del que va significar per a les Illes la seva entrada al medievalisme. Les nombroses intervencions i prospeccions arqueològiques realitzades durant els darrers anys i, especialment, la troballa d’un conjunt de segells de plom de clara filiació bizantina han possibilitat comptar amb una informació excepcional que ha obert noves perspectives per al coneixement de la realitat existent.
Novetats epigràfiques ibèriques dels segles V-IV aC del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà)
Cypsela, 2016
This paper analyses eleven unpublished Iberian inscriptions from Mas Castellar (Pontós), seven on Attic pottery and the other on grey ceramic. Seven consist of only one sign, but the three longest inscriptions contain probable Iberian personal names without any morph added. One aspect that has to be pointed out is the stratigraphic chronology of the new pieces presented in this work, as they are among the oldest Iberian inscriptions. In particular, the Attic ceramics that have appeared among the rubble of a building abandoned in the last quarter of the five century BC, which makes it the oldest Iberian inscription for stratigraphic chronology. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En aquest treball s’analitzen onze inscripcions ibèriques inèdites del Mas Castellar (Pontós), set sobre ceràmiques àtiques i una sobre ceràmica grisa. Set només consten d’un sol signe, però a les tres inscripcions de major longitud s’identifiquen probables antropònims ibèrics sense cap morf afegit. Un aspecte a destacar és la cronologia estratigràfica de les noves peces presentades en aquest treball que les situa entre les inscripcions ibèriques més antigues. En particular, la que ha aparegut entre les runes d’un edifici amortitzat al darrer quart del s. V aC, cosa que la converteix en la inscripció ibèrica més antiga per cronologia estratigràfica. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En este trabajo se analizan once inscripciones ibéricas inéditas del Mas Castellar (Pontós), siete sobre cerámicas áticas y una sobre cerámica gris. Siete sólo constan de un solo signo, pero en las tres inscripciones de mayor longitud se identifican probables antropónimos ibéricos sin ningún morfo añadido. Un aspecto a destacar es la cronología estratigráfica de las nuevas piezas presentadas en este trabajo que las sitúa entre las inscripciones ibéricas más antiguas. En particular, la que ha aparecido entre los escombros de un edificio amortizado en el último cuarto del s. V a.C., lo que la convierte en la inscripción ibérica más antigua por cronología estratigráfica.
La mort en la cultura ibèrica a la Catalunya meridional
raco.cat
Tradicionalment, i'arqueologia ha mostrat un gran interes per I'excavació i I'estudi de les necrbpolis. Inicialment, aquest interes derivava del caracter de dipbsit tancat de les tombes -fet que permetia establir sincronies de ma-terial~ útils en termes tipocronologics-i, per que no dir-ho, de l'espectacularitat de les troballes que s'hi produien en comparació amb les provincnts de contextos habitacionals. No obstant, el fet que usualment les necrhpolis no acostumen a tenir estratigrafies, en el sentit ortodox, va conduir ben aviat a intents de seqüenciar cronologicament les diverses unitats d'enterrament dins de cada conjunt. En aquest sentit foren pioneres les investigacions de Sir W.M. Flinders lJetrie a Egipte. Amb excepcions molt particulars, l'interes que despertava aquest tipus de jaciment estava centrat, doncs, en els aspeaes objectuals, tipolbgics i cronolbgics.