Del panòptic al sifó: Mataró, laboratori de la Modernitat urbana a finals del segle XIX (original) (raw)

2018, Mallart, Lucila, ‘Del panòptic al sifó: Mataró, laboratori de la Modernitat urbana a finals del segle XIX’, a Josep Puig i Cadafalch: visió, identitats, cosmopolitisme, ed. Lucila Mallart. Mataró: Ajuntament de Mataró; Direcció de Cultura

Mataró és coneguda, entre d’altres fites, per ser la ciutat natal de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), arquitecte que hi va deixar algunes de les obres més importants de l’etapa modernista com ara la Casa Coll i Regàs (1898). Puig també va ser responsable, tanmateix del projecte de reforma del clavegueram de la ciutat (1895), un dels primers a introduir a Catalunya les innovacions britàniques sobre la higiene público-privada. L’historiador Chris Otter va destacar, en un article molt influent, el paper de les noves formes de gestió de les aigües brutes en la configuració de la ciutat i del ciutadà contemporanis. Aquest article pretén dur la lectura d’Otter sobre els espais urbans victorians al cas mataroní, tot vinculant el projecte del clavegueram amb un altre desenvolupament molt significatiu però també força desconegut: la presó construïda per Elies Rogent el 1851, que fou la primera de l’Estat en seguir el model del panòptic. Així, tot evocant les visions de Foucault sobre formes de control i llibertat en les societats contemporànies, aquesta article vol oferir una lectura de Mataró com un espai on Elies Rogent primer, i Puig i Cadafalch després, van assajar fórmules de renovació urbana que després s’implantarien amb èxit a la capital, Barcelona. En fer-ho, s’assenyala també el paper protagonista de les anomenades “segones ciutats” en la creació i desenvolupament de la Modernitat urbana.