Morir a la Baixa Edat Mitjana. El cas de Reus al segle XIV (original) (raw)

1996, Piñol Alabart, Daniel. «Morir a la baixa edat mitjana.El cas de Reus al segle XIV». Kesse: butlletí del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, [en línia], 1996, Núm. 20, p. 18-22,

A eus,llul$ffi (lr)m sia cedá cosa lo morir e. a la creatrna racio n¿rl, ificer1a la hora de ¡a nrort, e com dels savis s'cspcra prorcir al sde!erridor pel qo que acabal lo peregrilaf de aquesl misefable món,lofnan¡ al IU.lrc arÉ,¡r¡or. dll\rrl 1,, .r¡ir \;r' f¡li,\rnr¡r rrr,Elc-tat, prgam donar complc) rahó dels béns que.os srin ¡con¡.nrts 'l üqnt lo Blanc, capíIol CCCCLX¡X Parlar de la mort al mór meclie\al és elllron-tar se amb quelcom complex. Demana una rellexió sedosa i acurada, ia que són molts els interrogants que sorgeixen al seu entorn, moltes les hipótesis a desvetllar i molts els temes que s'hi relacionen dilectament. Aixi, cal establir lli€{ams amb l'espititu a litat i la religiositat del moment, amb la concepció de la vida, amb la visió qlre hom té de la pobre-.a, la cal.ital i la lrenelicén."ia, o .onéi\er fl fbns l'estn¡ctura dhna lont imprescindible per estudiar aquestes qiiestions: el testament. En aquest article pretenem dibuixar el panorama de Ia moft i la idea que hom en té a la baixa edat mitjana. Ho fem de forma molt general encara que centrani-nos, en algun moment. en el cas de Reus.1 Parlem de vida i mofi indistint¿rment, ja qlre els dos conceptes es van lligant cada cop més. I ens fixem, sobretot, en el quc hom disposa per aconse guir quelcorn que és molt imporlant en aquell moment: la sahació. Vida i morl a la baira edal mitiana Certesa i dubte es barregen quan a l'edat mit ja[a algú es vol referir a la rnort. I és qr]e tot-hom sap segur que ha de morir, pen) no quan arfibar'á el moment. La mo , a poc a poc, comenqa a infondle temol i por entre la gent ja al segle XIII i, sobretot, al XI\i Ja no és tan dcsiljada com en scgles anle|iors i¡ra és temuda. La concepció que hom té de la mort canvia, doncs, perd també canr.ia la idea dcl pas pel mrin. La vida, amb el creixement econdmic que s'obser\.a en aquells moments, experimenta una trans[ormació. Ja no és t¿nl una peregri nació pel món, del qual cal so ir-ne al més aviat possible, sinó que es converteix en un temps per gaudir dels plaers de la vida.2 Ara bé, cal tenir present que també és un període que serveix per acumular mérits amb qu¿ plesentar-se al judici davant de Déu, de la mateixa forma que el mercader acumula mercaderies per anar a les fires. Al final de la vida, quan an'iba la mort, será també el moment adequat per passar comptes amb Déu,5 igrral com e-xpressa el Tirart en el ser¡ testámen t-Czrda vegada més es comenqa a portar una comptabilitat del més enllá, en paraules de Chiffoleau, i s'estableixen proporcions entre faltes comeses i indulgéncies que s'han acon-seguit, absolucions rebudes, mérits que per-metran perdonar els pecats més rápidament i faran que l'ánima tingui una estada més breu al Purgatori.4 Aquest lloc s'obr.e també com una no\a esperirn(i¡ a l()ls aquell\ qui moren sense haver aconseguit el peldó dels seus pecats al llarg de la vida o als qui, mitjanqant sistemes prohibits, s'han enriquit aprofi tant se dels altres. Tots, uns i altles, saben que al Pulgatori podran acabar de redimir les seves culpes.s Si a més han po€iut comprar indulgéncies o han anat fent alguna almoina, el perdó at'ribarir més aÍiat. Així, el panorama del linal de la vida d'ur] creient veu una sorti-da millor que en els primers segles medie-vals, en qué tan sols es podia anar al Cel o a l'Inlern depenent del tipus de vida que s'havia portat. Perd el temps del Purgatori es pot accele Iar, a més, amb la pregária dels qui queden vius al món. Els familiars dcl difunt poden fer que el seu parent aflibi més aviat a l'eter-nitat mitjanqant els sufragis. Aquestes ioter-cessions, juntament amb els ritus que deixa ",sirL }:.{ir @ ke*e \úñ.?o ,tgost 1906